L'alegria de viure prové de les nostres trobades amb noves experiències, i per tant no hi ha goig més gran que el de tenir un horitzó sense fi, que per a cada dia tinguem un sol nou i diferent.
(Jon Krakauer)
Molts dies sense passar per aquí... i amb poc temps per a passejar-me pels vostres blocs :(, però avui, primer dia de vacances de Nadal, ja no tenia excusa per seure amb tranquil·litat davant la pantalla de l'ordinador.
Els finals de trimestre sempre són una mica demencials, piles de correccions, mitjanes, notes, barrejades amb els extres nadalencs, el meu intercanvi de postals i aquest any la jubilació de la directora pedagògica del centre on treballo.
Aquests dies (més aviat nits) he estat treballant en dos dels regalets que li vam oferir ahir en el sopar de comiat, en ells (com en els altres que li vam fer) hi havia tot el nostre afecte i l'agraïment per la feina ben feta al llarg de molts i molts anys (per ella 40 a l'escola!).
Ens deixa una persona que trobarem molt a faltar per la seva força, per la seva facilitat per enfrontar-se a qualsevol situació i persona, pel seu recolzament constant, també per algunes de les seves frases que sempre estaran entre nosaltres (com el "dónde vas manzanas traigo" :)). Per a mi aquests treballs (que gaudeixo tan fent) són una mostra del meu afecte i la manera de dir-li gràcies per tot.
El primer dels regals que us mostro és un "diorama" (45x35 cm) que simula un aula, amb la seva pissarra plena de mates, uns porquets com alumnes (ella els col·lecciona) i uns quants detallets que pretenen transportar-nos al que ha estat el seu dia a dia els darrers anys (els estris de dibuix de mida gran per a la pissarra, els llibres de mates, les pomes :), la calculadora, l'oració de Sant Francesc que ens acompanya a les aules i la creu de Sant Francesc, els pósters, el calendari, les llibretes, llapis, gomes, la paperera, els pupitres amb les motxilles penjades...
Les fotos una vegada més no fan justícia. Quan vam tenir el paquet embolicat (una de les meves companyes el fa convertir en un embolcall espectacular) em vaig adonar que no havia fet fotos, més que dues amb poca llum per provar la nova càmera que m'han regalat els Reis o el Pare Noel avançat i no vaig gosar a desfer el paper!!!. No us puc apropar els detalls :(, però espero que us en feu a la idea. La veritat és que només es pot copsar l'essència tenint-lo en viu al davant (em va fer gràcia que alguns companys en veure'l van dedicar-se a tocar cada detall!).
El segon regal és un àlbum amb fotos del personal del centre amb les dedicatòries. És un àlbum senzill i amb poca decoració interior (no hi havia temps per a mes) però jo n'estic satisfeta.
I bé... si heu tingut la paciència d'arribar fins al final, espero que us hagi agradat tan com li va agradar a ella.
Aquests propers dies us aniré mostrant les meves targetes nadalenques que sé que ja han anat arribant a les seves destinatàries.
