Intercanvi de postals de Nadal

Conserva els teus somnis, mai saps quan et faran falta.

(Carlos Ruiz Zafón) 

 

 

Ja fa dies que volia fer aquesta entrada, però sempre se'm tira el temps al damunt. Com cada any vinc amb la meva proposta d'intercanvi nadalenc. Ja sabeu com m'agrada fer postaletes i anar pensant nous models (espero que no se m'esgotin les idees!!!) i encara m'agrada més obrir la bústia i trobar amb molta il·lusió un sobre que no és una factura!!!

Així que... taxannnnnnnnnn, si voleu rebre a casa vostra una postaleta meva ja ho sabeu!! només m'heu de deixar un missatge a aquesta entrada i anar pensant quina postaleta m'enviareu vosaltres o bé em podeu escriure un mail a: bocinsdepaper@gmail.com i donar-me l'adreça (en el cas que no hàgiu participat mai).

No és un intercanvi grupal, només un tu a tu (no us atabaleu ara pensant que haureu de fer mil postals!!!).

Espero que us animeu!!! Us deixo que us ho penseu fins el 15 de novembre (o si cal uns dies més). Jo com sempre intentaré enviar les postals després del pont de desembre perquè arribin a les vostres cases abans de les festes (si correus ho permet).

Per animar-vos us he deixat una mostra d'algunes de les postals que vaig fer l'any passat i que potser alguna de vosaltres teniu guardades en algun raconet.

****************************************************

¿Te apetece participar en un intercambio de postales navideñas conmigo? Sólo tienes que dejar un comentario en esta entrada y enviarme un mail a: bocinsdepaper@gmail.com con tu dirección y yo responderé con la mia. A principios de diciembre te enviaré mi creación y estaré encantada de recibir la tuya para decorar mi casa estas fiestas.¡¡¡ Espero que te animes!!!

Tardor...

 

Entres, octubre,

per la porta gran de la nit 

al gran regne del viure.

T'espera el bosc de color canviant,

les pluges solemnes a ciutat,

els terres emmirallats

i un calendari ja entrenat. (...)

(Isabel Barriel)

 

Ja ha entrat el mes d'octubre i avui us porto una nova targeta. Aquesta vegada per a la meva germana que celebrava el seu sant-aniversari endarrerit.

Com tinc el cap en mode Nadal (això que encara no he fet res de Nadal) i no estava massa inspirada vaig autocopiar-me l'estructura de la meva darrera targeta però posant-hi un toc de tardor.

Sabia que volia utilitzar aquest mussolet tan simpàtic i omplir-lo de fulles amb els colors típics de l'època. 

 

Vaig atrevir-me novament a fer un shaker amb aquest segell que tan m'agrada. Aquesta vegada però vaig voler posar de fons un paper vegetal degradat que tinc i l'invent no va funcionar. Em van sortir (al cap de força estona) unes bombolletes emprenyadores que com ja tenia l'acetat posat no vaig poder rectificar i suposo que per l'electricitat estàtica amb el paper vegetal els lluentons no es mouen amb facilitat (ara he vist per internet que la gent hi posa talc per evitar que s'enganxin!). En fi... no sempre tot pot sortir perfecte, no?

Les fulles les vaig retallar amb la Cameo (les petites són d'una troqueladora) i les vaig tintar combinant unes quantes Distress. 

Darrera unes quantes fulles més i un altre segell que trobo xulo (mai millor dit perquè diu: la vida és xula :)). I a l'interior uns segells més i l'espai per signar.

Bé... no és perfecta però... la neurona no donava per més...

 

 

 

Els mesos de l'any: setembre

Aprendre és descobrir que alguna cosa és possible.

 
(J. Krishnamurti)

Darrer dia del mes de setembre... buf! sempre costa de passar aquest mes!! Per a mi és com el principi del meu any, quan comença el curs, canvia el temps i ens hem d'adaptar novament a les rutines.

Abans de tancar el mes us volia ensenyar la meva petita pàgina del projecte que compartim amb la meva amiga Pilar. Aquest ha estat un mes ple per les dues i ha costat una mica fer l'intercanvi, de fet encara no m'he pogut veure amb ella per rebre la seva pàgina per això només us mostro la meva.

Tenia clar que la temàtica seria la tornada a l'escola i per a mi significa retrobar-me amb els llibres, la pissarra, el guix, les mates... :) i he volgut reflectir tot això.

El segell de la nena és un segell digital i la motxilla i els llibres són segells acrílic d'un pack que vaig trobar molt xulo. Els vaig pintar i vaig protegir amb glossy.

Les fotos una vegada més són nefastes però és que aquestes les vaig fer quan vaig acabar el tag (sempre a darrera hora, glups!) i per això les pobres sabates de la noia es veuen d'un color estrany. Malgrat la qualitat borrosa de les fotos espero que us agradi!

Aniversari...

No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu.

(Vicent Andrés Estellés) 

Avui entre sol i núvol hem celebrat l'aniversari d'una amiga fent una sortideta al Cim de les Àligues i gaudint d'un pic-nic i de molt bona companyia. L'entorn és preciós i he al·lucinat amb el vol dels ocells...

Com ja és habitual, no podia faltar la targeta de felicitació.  

 

Aquesta vegada he rescatat l'estil que vaig estar experimentant aquest estiu amb el fons blanc i jugant amb les rodones i les tintes distress però afegint una variant. Tenia ganes de fer una shaker (darrerament les veig per tot arreu i a la meva neurona li han agafat ganes d'idear-ne una :)) i vaig pensar amagar-hi al fons unes paraules d'uns segells que m'encanten (amb embossing per ressaltar el missatge). 

Fa poquet vaig comprar uns quants lluentons (he après que es diuen sequins) de molts colors i els he utilitzat per posar-los dins. I poca cosa més... joc de volums i uns cors de fusta. Senzilla però a mi m'agrada. Espero que a vosaltres també!

Les fotos no són massa fidels als colors però les vaig fer ahir i no vaig trobar la llum adient :(.

 

Enquadernació en estrella

Com no sabia que era impossible, ho vaig fer.

(Thomas Alva Edison)

Avui entrada breu per anunciar-vos la repetició d'un taller que ja vaig fer fa un temps d'enquadernació creativa a l'Enxaneta.

Farem un àlbum (15x15cm) cosit en forma d'estrella on podrem guardar aquelles fotos especials en un format també molt especial.

Espero que us animeu!!

Diorames (2)

I si en comptes de planejar tant, voléssim una mica més alt?

(Mafalda, Quino)

Ja he tornat a la normalitat del tot, aish... però abans que la feina ompli la meva taula volia fer una entrada que tenia pendent.

Volia mostrar-vos els dos quadres amb ninotets que em quedaven al tinter, per si no heu vist els anteriors podeu fer clic aquí. 

Jo, ja us ho vaig dir, n'estic molt satisfeta, m'ho he passat molt bé pensant com decorar cada un d'ells i ha estat una feina de creativitat i de trencar amb el que estic acostumada a fer. Si a més la teva feina agrada doncs la satisfacció és molt més gran. Finalment divendres passat els vaig entregar als propietaris i crec que així va ser. 

El primer ha estat el quadre amb el qual he gaudit més. Vaig fer de fustera (per tallar la fullola que separa els dos ambients), de retalladora (tots els companys de la Mafalda), de constructora de bigues amb un paper que simula fusta (per amagar les claus de ganxo sobre les quals es recolza el primer pis) i d'scraper (segells, cameo...).

Quan vaig veure el Garfield i la Mafalda vaig tenir clar que els posaria en el mateix quadre. Ja em vaig imaginar l'estudi fotogràfic del Garfield i tots els amics de la Mafalda preparats per la foto. 

Mica en mica vaig anar omplint tots els forats amb els detalls, la càmera antiga segellada, el cordill amb els negatius i les fotos que simulen estar revelades, el cartell de propaganda d'una càmera (un segell envellit i amb taques segellades), la bombeta (d'aquestes de muntar circuits amb els nanos) i el cartell de no passeu... Vaig treure la pols al meu llibre "tot Mafalda" per triar alguna frase adient pels personatges i les vaig dibuixar i retallar amb la Cameo (estic encantada amb el meu adaptador per retoladors que fins ara no sabia utilitzar, gràcies Eva pel curset accelerat! :)). 

Aquest és el resultat (us atabalaré amb unes quantes fotos per a què pugueu apreciar els detalls):

 

El segon que us mostro avui ha estat el menys creatiu. El meu germà m'havia ja imprès un fons amb un sopar típic a la Gàl·lia. Li vaig dir que fes dues còpies més per donar poder volum a determinades parc del paisatge, l'arbre, l'herba, l'Idèfix i el bard del poble lligat a l'arbre per desafinar :) (a les fotos no s'aprecia massa el volum però hi és). A aquest darrer el vaig lligar amb un cordill simulant una corda per donar-li una més de realisme. Poca cosa més hi podia posar per decorar, vaig decidir-me a posar el caldero amb la poció màgica i un cullerot i ja està!

Ara ja recuperaré també la normalitat scrapera habitual amb targetes i alguns projectes que tinc a mitges :).

La cuina del saber

La primera tasca de l’educació és agitar la vida, però deixar-la lliure perquè es desenvolupi.

(Maria Montessori)

Darrers dies abans de rebre de nou els nens i nenes a l'escola (bé... més aviat adolescents)... 

Ja fa dies però que s'han acabat les vacances i ja em falten hores per fer tot el que voldria. Els apunts, la feina pendent ja s'amuntega damunt la meva taula, però aquests dies entre feina i feina he fet una miqueta d'scrap. 

Una part d'aquest ha estat scrap decicat a l'escola però, una vegada més, he gaudit molt fent-lo perquè novament he treballat en quelcom molt diferent. 

Aquest és el segon any que a la meva escola tenim un fil conductor a molts dels aprenentatges i a moltes de les activitats que realitzarem  al llarg d'aquest nou curs dels més petits als més grans. Enguany el fil conductor és sobre la dieta mediterrània i l'alimentació en general.

Abans de plegar vam pensar un lema que ens acompanyés i aquest va sorgir ràpidament: la cuina del saber.

La meva ment va començar a maquinar què podria fer per decorar l'entrada de l'escola i per mostrar a tothom aquest lema. Tenia clar que seria una cuina on es barregessin els estris típics de cuina però també les lletres, els nombres, els llapissos...

I aquests dies, a estonetes, ha sorgit aquest treball que ara us mostro, espero que us agradi. 

He treballat amb materials molt diferents, he construït amb cartolina folrada l'estructura de la cuina, he retallat amb la cameo el lema i a mà les cassoles i la resta, bé... botons, brads, cintes, puntetes, fustetes, els potets amb les àrees de coneixement, stickers, abecedaris, feltre pel davantal (similar al que vaig fer per la fira d'scrap de Sitges) i no sé si em deixo res més... però ho podreu comprovar vosaltres mateixes. Ah si! el fons està fet amb cartolina i he retallat uns papers de rajoles modernistes de Barcelona que em van regalar per fer l'efecte de l'enrajolat d'una cuina.

El cartell mesura aproximadament 43x35 cm. Normalment m'agrada més treballar en espais petits però...

Podreu observar el volum de la cuina, a la foto no s'aprecia massa però he posat rodonetes simulant una vitroceràmica :).

 I aquí us deixo alguns detallets de més aprop...

Espero que us hagi agradat!!!