E d'Enxaneta...

Cal que inventem i imaginem creativament la vida per a convertir-la en una realitat digna de nosaltres i de les generacions futures.

 (Jaume Soler)

  

Ja s'apropa el cap de setmana tan esperat per les boges de l'scrap :) i aquesta vegada ben apropet de casa!!, quina il·lusió!!! La fira d'scrap de Sitges obrirà les portes de l'scrap el divendres i fins diumenge.

Aquests dies he estat fent una lletra per decorar la paradeta de l'Enxaneta, la nostra botigueta scrapera de Vilanova i on un grup de noies i jo mateixa impartim tallers. 

Com estic en el moment craft, negre i blanc he aprofitat els papers de la taula per fer-la. Volia que quedés amb un toc més masculí (a veure si captem públic entre els homes, jajajaja). Haig de reconèixer que no m'agrada gens decorar lletres i quan m'hi poso em costa horrors omplir els forats...

Tot i així vaig aconseguir acabar-la després de donar-li moltes voltes i ahir li vaig portar a la Mercè.

Si us passeu pel seu stand allà podreu trobar alguns treballs de totes les talleristes, incloses les lletres i de ben segur que us tractaran molt bé! :).

No m'enrotllo més, aquí teniu el resultat!

Aprofito també per anunciar-vos el proper taller que impartiré a l'Enxaneta el proper dia 5 d'abril a les 10 del matí, on aprendrem a enquadernar un àlbum en forma d'estrella. Animeu-vos!!!!

Desitjo...

Desitjo un llapis que dibuixi rialles,
una goma que esborri llàgrimes i rancor,
una tela plena d'il·lusions,
colors on no falli l’esperança,
un pinzell que faci pessigolles,
una paleta plena de llum,
un llibre que parli d’amor,
una clau que obri el cor,
una agulla per cosir ferides,
un gra d’arròs que acabi amb la gana,
una ploma del colom de la pau,
un llumí per escalfar el que està nu,
un coixí per somiar,
una guardiola per omplir-la de records,
una butxaca foradada per les penes,
un petó de mel i mató amb gust de perdó,
un record pels que se’n han anat,
memòria eterna per les rialles perdudes,
i un fil de seda fina per lligar el què ja tenim.

 

 

Ahir vaig celebrar el meu aniversari amb uns amics (amb molt d'endarreriment! però... de vegades... com costa ajustar agendes, oi?). 

 

Volia fer un detallet per posar a la taula i vaig pensar en tornar a fer unes pinces del ja conegut Tiger (m'hauran de donar comissió per la propaganda, jeje).

 

Darrerament estic de negres i kraft, m'agrada la combinació i dóna el punt masculí també. 

 

Vaig fer les fotos a corre-cuita abans que arribessin els convidats, sóc un desastre total amb les fotos! així que avui quan les he descarregat he vist que algunes estaven mogudes, aish... a més les vaig fer sobre el sofà, una combinació terrorífica: sofà-pinces-càmera... ja em perdonareu però només he pogut salvar aquestes imatges horroroses.

 

La pinça té dues cares, una relacionada amb les fotografies i l'altra amb la música (estic enamorada d'aquest troquel de la clau de sol!) i amb petites variants depenent de la llargada del nom de la persona :).

 

 

A més darrera hora encara vaig fer un cartellet per posar a la pinça però no vaig ni tenir temps de fer una foto. Però així quedava a la taula...

 

 

 

 

 

 

Dins d'aquest grup d'amics hi ha una parella de bojos per l'scrap, la Pilar i el Pere que van ser els encarregats de fer-me aquesta targeteta, estic encantada amb ella!! 

 

Moltes gràcies! :)

Felicitats Maria!

Dance as though no one is watching you,
Love as though you have never loved before,
Sing as though no one can hear you,
Live as though heaven is on earth.

Ahir vam celebrar els 24 anyets de la meva neboda Maria (mare meva com passen els anys!! si recordo quan no aixecava un pam de terra i li feia de cangur!! :)).

Com ja va sent una tradició em vaig encarregar de la targeta. Tenia molt clar que volia repetir l'estructura de la que li vaig regalar a la Raquel fa un meset i que podeu veure aquí (que per cert vaig ser una de les guanyadores del seu sorteig i aquesta setmana vaig rebre un regalet fantàstic).

Aquesta vegada però la idea era simular una festa d'aniversari amb globus, banderoles, pastís, regals... Vaig tornar a utilitzar morats i taronges per l'estructura i un paper molt dolç de rodones que vaig comprar a Manresa.

El resultat final va ser aquest, tot i que no us lliurareu d'una pila de fotos de tota l'estructura (sé que encara us dec el tutorial).

 

Abans d'obrir-se per mostrar la festa d'aniversari la targeta està tancada... Vaig posar els cartellets amb les frases que encapçalen l'entrada avui (com ella domina l'anglès puc utilitzar amb ella tots els papers amb frases en anglès :)).

Mentre la targeta es va obrint es poden començar a veure els detallets...

I aquí alguns detallets més (el pastís i la imatge del darrera són segells que vaig retallar i els vaig pintar amb retoladors i distress): 

A la part de darrera una butxaqueta per guardar-hi uns diners de regal:

 

I la part superior per veure l'estructura per veure com s'ha fet aquest pop-up...

 Espero que us hagi agradat!

Projecte calendari: Març

Sense història som com un arbre sense arrels. Sense memòria, només som sorra fràgil de la platja. 

 

(Roc Casagran)

 

Ara ja fa unes setmanes la Pilar i jo vam passar un dia plegades a Manresa visitant els carrers d'una ciutat que, per un cap de setmana,va recular a la història per oferir-nos una visió de la vida en l'època medieval.

El dia es va despertar amb un sol i una temperatura esplèndida. En arribar molta gent però també el descobriment de molts racons, històries... Les paradetes, les recreacions històriques i la visita a la imponent Seu van omplir el nostre dia. I va ser realment fantàstic!!! 

He de confessar que no vam poder evitar visitar (i fer compres) un parell de botiguetes una scrapera i una altra amb unes quantes cosetes d'scrap. No tenim remei!!!

Aquesta visiteta a Manresa va ser l'excusa perfecta per fer moltes fotos i així intercanviar-nos la pàgina del calendari d'aquest mes.

Jo feia uns dies que havia vist un tutorial al blog de l'Elena de Pega, papel o tijeras d'un miniàlbum "en cascada". Ja l'havia vist alguna altra vegada per internet però mai havia trobat el moment de fer-lo i aquesta vegada em vaig dir: ara sí que el provaré.

Em va encantar la idea i d'aquí va sortir la pàgina del mes de març. Una portada amb un toc medieval (la roba de sac, la banderola, els colors...) i en estirar la pestanya de la dreta... oh! sorpresa!!! Cal dir que el mecanisme de tornada s'encalla una mica però... m'encanta!

No m'enrotllo més!!! Aquí està el resultat!!!

La pàgina de la Pilar em va sorprendre per la portada (va ampliar i retallar una imatge d'un portal i va posar la nostra foto darrera!) i per tots els detallets plens de records d'aquell dia (l'entrada a la Seu, el plànol de la cuitat, etc.). Ara m'adono que no he fet fotos així que us poso la principal (que he manllevat del seu blog) i haureu de mirar l'interior visitant-la aquí :).

Música...

 La música és una cosa amplia, sense límits, sense fronteres, sense banderes.

(León Gieco)

Dimarts va ser un dia especial, de gaudir de la tranquil·litat... aprofitant el dia de festa vaig agafar el cotxe per passar el dia amb un amic a qui feia ja molts mesos (massa!) sense veure.

Tenia per ell uns regalets, un parell fets per mi que avui us mostraré. 

A tots dos ens agraden molt els objectes de les papereries (llibretes, llapissos, capses...) i quan vaig veure aquestes pinces grans per posar-hi papers o fotos i les llibretes al Tiger (no puc entrar en aquesta botiga sense sortir carregada de cosetes...) tenia clar que els hi "tunejaria".

Sempre és més difícil fer coses masculines així que vaig triar els colors marrons, la roba de sac i els motius musicals (i així estrenava aquest troquel de la clau de sol que vaig comprar el mes passat i el petitó de les notes musicals que vaig comprar a Creativa) per fer-ho.

Vaig troquelar la clau de sol tres vegades i les vaig enganxar una sobre l'altra per donar-li una mica de volum, m'encanta el resultat perquè sembla gairebé una decoració de fusta!

Paper, distress vintage, cordill, troquels... i poqueta cosa més... i el joc de paraules de la tapa: "notes" amb el doble sentit de l'ús de la llibreta i la música...

Espero que us agradi. A ell sí :).

abans i després...

Repte 31 "3flowers": aquarel·les

L'ànima queda tenyida del color dels teus pensaments. Pensa només en aquelles coses coherents amb els teus principis i que poden suportar la més intensa llum del dia. El contingut del teu caràcter és la teva elecció. Dia a dia, el que esculls, el que penses i el que fas és en qui et converteixes. La teva integritat és el teu destí… és la llum que guia el teu camí. 

(Heràclit)

M'encanten els dies com avui... Fora al carrer el vent bufa i la rutina i la quotidianitat es fan presents, però a casa és diferent. Avui no treballo, el despertador no ha sonat i em puc permetre el luxe de fer aquesta entrada a aquestes hores i en pijama davant l'ordinador :).

Ahir per la tarda aprofitant també el dia de festa vaig posar-me a jugar amb les aquarel·les per participar en el nou repte de 3flowers.

Aquesta vegada consistia en utilitzar aquarel·les. Jo les utilitzo habitualment per pintar els segells digitals però mai les havia utilitzat per a fer fons.

Després de passejar-me per totes les targetes presentades em venia de gust fer quelcom clean and simple i ser molt "colorinxi", així que després de fer mil proves vaig fer pinzellades seguint una mica l'escala cromàtica i després per a què quedés més difuminat vaig posar-hi aigua polvoritzada i vaig passar-hi un paper de cuina per retirar la humitat i l'excés de pintura.

Del resultat en vaig fer unes tires que vaig completar amb els botons. Feia molt de temps que volia utilitzar molts botons en alguna de les meves targetes però no havia trobat el moment fins ara.

De clean and simple res... però de colorinxi sí :), si més no un objectiu aconseguit, jeje.

El resultat? Doncs quelcom molt diferent el que és habitual amb mi (no sé si hi ha res d'habitual en els meus treballs, però...).

(darrera)