Bocins de paper, màgia i colors: 1/4/12 - 1/5/12

dilluns, 30 d’abril del 2012

50 anys...


La nostra vida és com un puzle que anem construint dia a dia...

Sempre m'han agradat els jocs i en especial els puzles. Encara recordo el primer de 1000 peces que em van regalar amb una ballarina... amb els anys n'he fet d'altres, el mapamundi antic de 5000 peces o el que ara llueix al meu menjador d'un quadre de Van Gogh. 

Cada vegada que intento encaixar-ne les peces no puc evitar pensar que la nostra vida és una mica com un puzle i ja fa anys vaig escriure un petit text (que deixaré al final de l'entrada) expressant aquesta idea.

 

Amb la imatge del puzle vaig iniciar aquest projecte pel 50 aniversari de la meva germana. 

Volia fer un àlbum gran per poder fer una passejada a través de les imatges d'aquests anys. 

En principi pretenia fer-lo amb forma de peces de puzle i després he anat modificant la idea inicial per donar cabuda a més fotografies. 




Com em passa ja sovint quan començo un projecte d'scrap al final mai acabo fent allò que tenia pensat, de vegades perquè les idees imposen la seva vida pròpia i et fan canviar de camí, d'altres per les circumstàncies. 

 

En aquest cas pretenia fer un únic àlbum, reversible, amb portetes davant i darrera (de manera que es pugués començar a mirar l'àlbum des de petita o des de gran) però com sempre em va quedar massa gruixut i no tenia espirals prou grans

Així que no em va quedar més remei que improvitzar (el dia abans... aishh! per què sempre vaig a contrarellotge??) dues contraportades amb uns collages. 


Les tapes de cartró folrades amb un paper fet a mà que m'encanta i amb peces de puzle amb imatges en sèpia (que ja havia utilitzat per l'àlbum del meu nebot i m'agrada molt com queda). La tanca amb un imant amagat darrera la peça.

M'ha quedat un àlbum (bé dos) amb una estructura interior una mica estranya que ja aniré mostrant, però... volia ser original. En fi... crec que li va agradar i jo, tot s'ha de dir, m'ho he passat molt bé fent-lo!!!

Aquí us deixo algunes imatges més... (he difuminat les de gran, i el collage de petita).



I no podien faltar una clau, un rellotge i les puntes de l'àvia... (la gran), m'encanten aquests símbols!.

A l'interior el text del puzle, un cd amb totes les imatges escanejades, un espai per les signatures dels convidats i per tres fotos de la celebració.




... La nostra vida és com un puzle que anem construint dia a dia a mesura que el sol desperta, brilla i deixa pas a l’encís de la lluna. Observem, busquem, decidim i finalment escollim una peça a l’atzar d’entre els milers de formes indestriables que romanen en una capsa, tot esperant sortir a la llum i configurar aquesta imatge que va sorgint del no-res. Hi ha dies que ens sumergim en la passivitat, com si intentessim omplir un d’aquells cels immensos on totes les peces semblen iguals, ...monotonia...

Però un dia les nostres mans ens condueixen a una peça que dóna una dimensió inesperada a la imatge i ja no podem deturar-nos, peça rera peça, un esclat de colors i sensacions es van succeint, fins que la foscor ens torna a envair... és el moment d’obrir un nou camí, recomençar, cercar, posar i treure, mirar endavant i enrere i sobretot tenir la certesa que cada peça ha significat una petita fita que no es repetirà però que anirà creixent fins allà on la nostra ment i el nostre cor s’atreveixin a conduir-nos...

diumenge, 29 d’abril del 2012

Más papel 6


La vida és una oportunitat: aprofita-la.
La vida és bellesa: admira-la.
(...)

(Mare Teresa de Calcuta)


Avui ha tornat a sortir el sol, després d'uns dies entre núvols, i també ha sortit el nou exemplar de la revista Más Papel 6, com sempre ple de treballs preciosos i que són una font d'inspiració.

Aquí la deixo:





També vull aprofitar l'entrada per escriure unes reflexions que vam veure una amiga i jo penjades en una copisteria i que em van semblar molt maques (i amb les quals he volgut encapçalar aquesta entrada):

La vida és una oportunitat: aprofita-la.
La vida és bellesa: admira-la.
La vida és beatitud: assaboreix-la.
La vida és un somni: fes-lo realitat.
La vida és un repte: afronta'l.
La vida és un deure: compleix-lo.
La vida és un joc: juga'l.
La vida és preciosa: tingues cura d’ella.
La vida és riquesa: conserva-la.
La vida és amor: gaudeix-la.
La vida és un misteri: desvetlla'l.
La vida és una promesa: compleix-la.
La vida és tristesa: supera-la.
La vida és un himne: accepta'l.
La vida és una tragèdia: domina-la
La vida és una aventura: viu-la
La vida és felicitat: mereix-la.
La vida és la vida: defensa-la. 

(Mare Teresa de Calcuta)

dijous, 26 d’abril del 2012

Candy


Així que… no esperis més, allarga la mà, agafa un llibre, obre’l, llegeix: descobriràs, igual que en la cançó de la meva infància, que no hi ha vaixell, per petit que sigui, que en poc temps no aprengui a navegar. 

(Eliacer Cansino. Un llibre t'espera; cerca'l!)




Avui, a través del bloc de la Montse, he descobert un nou bloc, d'una altra Montse (quin embolic!!): Pessics d'aquí i d'allí, ha obert el bloc fa poquet i per celebrar això i els seus 40 anyets ha preparat un candy. A mi m'encanta descobrir nous blocs i ajudar una mica a què les persones els coneguin, perquè sé la il·lusió que fa rebre comentaris, servis una miqueta d'inspiració... i perquè enganyar-nos, també participar en concursos i reptes i sobretot quan el premi són aquetes cosetes que tant ens agraden!!

Així que, m'apunto al candy, us convido a participar-hi i li desitjo a la Montse que continuï fent aquests treballs tan macos!

dilluns, 23 d’abril del 2012

Llibretes a "go go"


Els llibres són els nostres ulls màgics. Ens donen la saviesa i la informació, i ens guien pels difícils i desiguals camins de la vida. 

(Manorama Jafa) 





 Ja fa dies, l'Aurora, va obrir un concurs de llibretes i em venia molt de gust participar-hi. A ella la vaig descobrir en el primer concurs d'scrapbloc que vaig participar, ràpidament em vaig enamorar de tots els treballs que fa, sigui quina sigui la tècnica que utilitzi, és molt creativa!

 Així que vaig obrir la capseta de projectes a mitges i vaig rescatar un parell de llibretes inacabades de quan anava a Barcelona a aprendre enquadernació. Recordo que en la primera vaig calcular malament les mides del feltre i em va quedar amb el cosit vist (ara m'agrada i tot!), així que en vaig fer una segona. Em quedava encara acabar algunes cosetes, retallar la tapa a la mida, cosir-hi els botons i vaig aprofitar per "scrapejar-la" una mica, unes floretes amb la big shot, i el meu nom (que per cert pensava que no podia tallar feltre amb aquests troquels d'abecedari del Tim Holtz i ha estat una gran descoberta!). 

I aquest ha estat el resultat! A mi m'agrada, però queda malament que ho digui jo :).

Ah! aprofito per traduir aquesta entrada i així per una vegada l'Aurora em podrà llegir tranquil·lament i a més a més entendre'm! :).

Gràcies Aurora pels tutorials que ens has regalat i per la possibilitat de mostrar els nostres treballs a través del concurs.


Hace ya unos días, Aurora, propuso un concurso de libretas al cual me apetecía mucho participar. A ella la descubrí en el primer concurso de scrapbloc en el que participé, rápidamente me enamoré de todos sus trabajos, sea cual sea la técnica que utilice, ¡es muy creativa!

Así que decidí abrir mi cajita de proyectos a medias y rescaté un par de libretas incabadas que empecé cuando iba a Barcelona a aprender encuadernación. Recuerdo que en la primera calculé mal las medidas del fieltro y me quedó una libreta con el cosido visto (ahora a pesar de ello me gusta!), así que hice una segunda. Me quedaba todavía acabar algunos detalles, recortar las tapas a la medida, coser los botones y he aprovechado para "escrapearla" un poco, unas flores con la big shot, y mi nombre (que por cierto pensaba que no podía cortar fieltro con los troqueles de abecedario de Tim Holtz y ¡ha sido un gran descubrimiento!).

Y este ha sido el resultado! A mi me gusta, aunque quede mal que lo diga yo :).

Gracias Aurora por los tutoriales que nos has regalado y por la posibilidad de mostrar nuestros trabajos a través del concurso.



dissabte, 21 d’abril del 2012

Llibres i scrap...


Cada llibre és una porta entreoberta cap a la imaginació on gairebé tot és possible destapant el misteri que t'espera darrera les seves pàgines. 

(Anònim)

  
Ahir va venir a visitar-me la meva amiga Pilar. Vam aprofitar per posar una mica a prova els meus pulmons i anar a donar un petit tomb (petit, petit perquè ja vaig arribar morta!!!). No vam poder evitar entrar a La Bolsera i em vaig enamorar d'aquestes roses de feltre (m'hauré de prohibir entrar-hi perquè sempre surto amb alguna cosa!!! ja preguntaré si tenen carnet VIP :)).

Després vam dedicar el dia a fer scrap. Ostres, no vam fer fotos però el menjador semblava una lleonera!! capses, papers, trastos per tot arreu!!! Però ens ho vam passar molt bé. La Big Shot va treure fum! (no vas agafar agulletes? jeje).

Apart de començar uns àlbums jo vaig voler fer-li un punt de llibre amb la rosa que havia comprat. I això en va sortir! Val a dir que no era la idea inicial però vaig fer un petit desastre amb uns segells i la tinta i vaig haver d'amagar-ho. En fi... sort que en això de l'scrap tot és vàlid!!

Ara espero fer-ne alguns més.

 


Gràcies per la visita i per compartir aquestes horetes scraperes tan genials!

dijous, 19 d’abril del 2012

Blocs per descobrir...


En el cor de tots els hiverns hi viu una primavera bategant, i darrera de cada nit ve una albada somrient.

(Khalil Gibran)


Molts dies sense publicar res, i és que certament porto un mes d'aquells per oblidar, primer tota la feinada del projecte del curs de formació que em toca fer cada any, després l'ingrés de la meva mare a l'hospital i finalment aquests ditxosos bacteris que decideixen un bon dia atacar-te i que em tenen reclosa a casa des de setmana santa amb una pneumonia. I un pensaria que amb tants dies podria dedicar-me a l'scrap! però ostres... la veritat és que no tens massa ganes per a res... 

Ara ja fa uns dies que estic millor (la febre m'ha abandonat, ja era hora! i ja puc descansar millor i no em sento com una iaia de 90 anys!, de moment només com una de 80! amb tots els meus respectes :)). I he començat a crear una mica. Espero ben aviat poder publicar algunes coses (unes llibretes que tenia en la meva capsa de projectes a mitges, sóc definitivament un desastre! qui té una capsa de projectes a mitges?? argggg) i un altre projecte una mica laboriós del qual encara no en puc parlar.

Avui però aprofito per fer una cosa que volia fer fa dies. Una de les meves amigues, la Pilar ha obert un bloc. Amb la Pilar ens vam conèixer quan jo vivia a Sabadell fa... buf! ni ho recordo! segur que ella ho té apuntat en alguna de les seves llibretetes! :), però de fet ja fa nou anys que no hi visc o sigui que ha plogut força i els nostres camins han anat allunyant-se i apropant-se. 

Quan vaig fer el meu primer tastet d'scrap (fa més de dos anys) a mi no em va agradar gens, però sabent que a ella li agraden molt les manualitats li vaig comentar que ho provés i sí, certament li va agradar. Després curiosament m'hi vaig dedicar més jo que ella! Però ara ja ha tornat a agafar el tren i s'hi ha enganxat, i tot i no ser gaire amant dels ordinadors s'ha animat a obrir un bloc. Síiii, i aquí estic jo per fer-li propaganda! (qualsevol diria que jo sóc molt famosa en el món de l'scrap! jeje). Però sempre necessitem empentes i ànims per començar aquestes petites aventures. 

Així que us animo que visiteu el seu bloc: scrapiparaules.blogspot.com.es.

Aquesta capseta de la foto és una mostra de la seva incursió en el món de l'scrap, em sembla que la va fer a partir d'un tutorial de l'Elena. Me la va regalar per Reis amb alguna sorpreseta scrapera dins.
 

diumenge, 1 d’abril del 2012

Candy...


Cal que neixin flors a cada instant...

(Lluís Llach)



Ja fa dies que vaig veure el candy que  ha preparat la Glòria de trossets d'scrapbooking per donar la benvinguda a la primavera. Però aquestes setmanes han estat demencials i no he tingut massa temps ni ànims per penjar res al bloc. 

Així que aprofito aquest matí tranquil i assoleiat de diumenge per fer-ho i participar-hi.




Vaig conèixer la Glòria a la primera trobada d'scrapteràpia, va impartir un taller i vam compartir unes estonetes de conversa. A partir d'aquest moment he anat seguint els seus treballs que m'agraden molt. Si algú encara no s'ha apuntat al candy teniu temps fins el dia 8!!