(...) Ara és l'estiu,
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.
l'estiu massís i una mica absurd
però intensament bell,
que arriba sobtadament
una nit qualsevol de principis de juny
i que se'n va, també sobtadament,
una nit qualsevol de finals de setembre.
Miquel Martí i Pol
L'agost ja s'acomiada i jo una vegada més ni m'he adonat del pas del temps. L'enorme llista de coses pendents ha quedat gairebé intacta :), crec que un dia d'aquests la trencaré (potser així aconseguiré fer alguna de les coses que inclou!), jejeje.
És tan curiosa la percepció del temps! hi ha dies que semblen no acabar-se mai i d'altres que són com un suspir. I així ha estat el meu estiu, sempre dic: "vull tranquil·litat", però acabo per no parar quieta, amunt i avall, però suposo que el més important és omplir la maleta de moments màgics, de records, de paisatges i sobretot poder-ho compartir amb les persones que estimes, això és el què més vius ens fa sentir!.
Però malauradament tot el què és bo s'acaba (potser això ens permet viure-ho més intensament o prendre consciència de la seva importància) i com deia el meu amic Miquel Martí i Pol: "ara el què cal és que tot recomenci". I per mi l'any sempre comença al setembre, com les col·leccions als quioscs :), quan comença també la feina i els cursets, els objectius i els desitjos (bé, aquests no desapareixen mai! :))...
Després de molts dies amb el bloc abandonat (i amb les manualitats abandonades, tot i que ara començo a posar-me amb alguns projectes) vull acomiadar aquestes vacances amb un recull de paisatges d'aquesta Astúries fantàstica que he descobert aquest estiu (he descobert molts altres paratges de Catalunya però de moment els deixo en stand-by). Val a dir com a advertència, que el meu fort no és la fotografia (tots els gens fotogràfics se'ls va quedar el meu germà i quan vaig néixer jo ja no en quedaven :)), però tot i així m'agrada guardar els records en una foto, que sempre em serveix per treure-li la pols als moments viscuts que creiem haver oblidat.
