Bocins de paper, màgia i colors: LO "Records"

dilluns, 14 de març de 2016

LO "Records"


(...) Viure consisteix a construir futurs records. (...)

(Ernesto Sábato)


Avui entre exàmens i notes aprofito un minut de pausa per ensenyar-vos l'LO que vaig presentar a la fira de Sitges. Aquest any tots els LO havien de tenir unes coses en comú: una fotografia (la mateixa per a tots), el títol (recuerdos tot i que jo em vaig permetre la llicència de traduir-lo) i journaling amb algun sentiment que ens evoqués la fotografia.

Ràpidament vaig tenir la idea d'utilitzar una càmera i que la fotografia fos com el que veia a través de l'objectiu, però no sé perquè però em va costar molt posar-m'hi i materialitzar aquesta idea. Vaig barallar-me amb el fons, primer buscant papers i després amb un blanc que vaig "tacar" amb distress. I vaig voler lligar aquests sentiments escrits amb aquells cordills que tan m'agrada utilitzar, com a fil conductor de les paraules. Els enamels són una petita dedicatòria a la Charo (que m'ha viciat, jajajaja) i la ploma fa de missatgera de les meves paraules. Tot i que no s'apreciï massa tant en la ploma com en els negatius hi ha paper vegetal.

Tal i com li vaig dir a l'Esther, després de molt pensar-hi em vaig adonar que, apart de que no em sento còmoda treballant en espais grans, necessito tenir un vincle emocional amb els treballs que faig, potser per aquest motiu no faig encàrrecs. Em cal tenir un lligam amb una foto, o amb la persona a qui va adreçat el treball... que realment les emocions que em desperti siguin molt profundes. Potser és per això que em va costar.

Em va costar acostumar-me a l'LO que reposava a la taula del meu estudi i me l'anava mirant i remirant... quan més el mirava més m'agradava però no l'identifico com meu, és una sensació estranya... a veure què en penseu vosaltres...

I bé... no m'enrotllo més... aquí van unes quantes imatges...

L'escrit evoca la sensació que vaig tenir la primera vegada que vaig venir a Vilanova a veure un pis de lloguer, recordo que venia amb el cotxe i en un moment donat de la carretera davant meu va aparèixer aquell mar blau confonent-se amb el cel... Va ser l'inici d'un gran canvi a la meva vida... I l'inici de moltes i moltes passejades aprop del mar i de les meves paraules sobre una llibreta escoltant la remor de les onades...





11 comentaris:

  1. Al final m'has passat pel davant a l'hora d'ensenyar el LO. Jajaja! Però no m'importa perque és maquíssim. I estic d'acord amb tu amb això d'utilitzar una foto que no és teva tot i ser una foto fantàstica. Em va encantar la idea de posar la foto a l'objectiu de la càmera. Petonets i que sigui lleu el sprint final abans de vacances!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!! Això de posar la foto a l'objectiu és el primer que tenia clar, com fer la resta va ser el problema, jajajaja. Un petonàs

      Elimina
  2. Doncs jo trobo que, com sempre dic, nosaltres som els nostres pitjors jutges!!!.
    Evidentment que la foto no sigui teva o que no mostri res important per a tu condiciona a l'hora de crear un LO (jo només faig LO's si la foto és important per mi) però trobo que has resolt molt bé tot els requisits que et demanaven a la composició. La màquina la trobo super original i de fet m'he enamorat d'ella!. I gràcies per la menció...els enamels són un vici, eh???!!!jajajaja
    Petonets i bona setmana!!!!

    Charo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aish sí... no pensava que em costaria tant fer alguna cosa amb una imatge que no m'evoca un record lligat a la meva vida... però va ser un repte!!! I sí... els enamels són tot un vici!! :). Petonets

      Elimina
  3. A mi m'agrada Montse!! Crec que es un treball molt encertat i original, amb l'escrit resseguint el cordill i la imatge a dins la càmera de fotos.
    Petonets guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!!! Vaig intentar que el cordill fos aquest fil conductor dels sentiments que ens sorgeixen quan mires una foto... no sé si me'n vaig sortir! Petonets

      Elimina
  4. Montse has fet un LO!!!! Jo trobo que t'ha quedat fabulós!!! Encara que no sigui un format que identifico amb tu, millor les tags, si que veig els teus tocs; el cordill, les paraules... es molt bonic!!!
    L'idea de la foto en l'objectiu de la càmera m'ha encantat!!!
    Petonets;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!!! Tampoc és un format que jo identifiqui amb mi mateixa, jajajajaja, massa espai per omplir! però de vegades també cal sortir-se del que fem sempre, no? Un petonàs

      Elimina
  5. Em va agradar molt quan el vaig veure "en vivo y en directo". I perquè comentes que et costa treballar en grans espais perquè si no no m'ho crec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!! vale... ja no ho diré més així no es notarà, jajajaja. Un petonàs

      Elimina
  6. Vaig tenir la sort de veure'l en directe i em va agradar moltíssim la teva interpretació!!! A més enveja sana que tinc en veure com li treus profit a la cameo... la meva està morta de la risa i "plena de pols". I pel que dius de les superfícies grans noia, t'ha quedat genial!!! El detall del cordill m'encantaaaa

    Petonets

    ResponElimina