Tardor...

Cada fulla té un color, són coses de la tardor...

(Isabel  Barriel) 

Sí.... ja sé que tinc el blog molt abandonat... però s'ha de dir que la culpa és d'instagram. No és que no hagi fet res d'scrap totes aquestes setmanes! Al contrari!!! em vaig prometre a mi mateixa que aquest curs intentaria buscar més temps per evadir-me amb allò que més m'agrada, i ho estic aconseguint... però a l'hora de penjar-ho he sucumbit a la immediatesa d'instagram i això em fa ràbia, però... no puc tenir-ho tot!!! 

Avui però aprofito per penjar un treball que presento al repte de Locas por el Scrap que podeu veure aquí.

Amb les noies que ens trobem cada mes per scrapejar una mica i xerrar molt més :) vam decidir d'autoproposar-nos un repte mensual d'un LO. Jo no sóc molt de fer LO i per això és més que un repte! 

Aquest mes es tractava de fer un LO de tardor, amb fons d'aquarel·la, fulles, colors típics de tardor i opcional un "mapatxe" (com es diu en català??? :O), jejejeje, la veritat és que aquesta condició és culpa meva... perquè ja fa temps vam fer'un taller  amb uns papers amb  "mapatxes" que no lligaven amb res  i jo vaig estar despotricant tot el temps dels bitxos i de la cinta de doble cara per enquadernar (Charo... això et sona?? jajajajaja). A partir d'aquest moment totes les noies de la trobada cada vegada que veuen un mapatxe fan la conyeta :).

Però bé... vaig al gra... aprofito els colors i la temàtica per presentar-me al repte que demana la següent paleta de colors:

I aquí va el meu treball, val a dir que al final li trobaré la gràcia a fer layouts :), estic contenta amb el resultat. També he comprovat que m'agrada la simetria en aquests treballs.

Espero que us agradi!

Podeu veure que he amagat "subtilment el mapatxe, ah... els números verds de la data també era una conya que vam fer...  :).

L'amistat és...

(...) Compta amb mi quan s'oxidin els dies
i si la boira entela els vidres
dels teus somnis, quan no els trobis,
compta amb mi. (...)

(Txarango)

Avui us ensenyo una part del regal que vaig fer fa uns dies a la meva amiga Pilar. D'entre els 50 paquetets, n'hi havia un dedicat a l'amistat.

Vaig comprar una llibreta ja feta (no tenia temps per fer-la jo) i vaig decidir que faria un àlbum senzill, amb els fons amb aquarel·les i aigua i hi posaria la foto amb una paraula i algun petit detallet. Volia fer quelcom ràpid i senzill (no sé com m'ho faig però sempre vaig a contrarellotge!) però que quedés bonic.

Era la primera vegada que em dedicava a fer els fons d'aquarel·les i m'ho vaig passar molt bé i segurament que seguiré provant, alguns em van quedar millor que d'altres però... és el que tenen les manualitats!!

Les fotos reflecteixen moments d'aquests mmm, crec que la Pilar em va dir 19 anys d'amistat... com passa el temps!!!! N'he difuminat algunes perquè surten d'altres persones, les nostres m'ha donat permís per posar-les :). 

I bé... aquí va aquest àlbum senzill però fet amb molt de sentiment...

Ah! la portada també està pintada directament amb aquarel·les i el meu intent de lettering :).

Espero que us agradi com li va agradar a ella!

 

 

Snail mail estiuenc

El moment més bell d'un viatge és el seu record.

(Laurence Sterne)

Ja fa dies que volia fer aquesta entrada, però certament aquest estiu que estic vivint ha estat d'un no parar, fins i tot aquesta segona part que pretenia ser relaxada. Però sincerament l'estic gaudint d'allò més i amb molta intensitat.

Ja vaig avançar l'entrada a l'instagram però volia fer-la també aquí, m'agrada aturar-me i escriure, ni que siguin quatre línies, de fet abans ho feia molt això d'escriure, agafava una llibreteta i deixava anar sentiments, sensacions... sense cap objectiu. Mica en mica he anat perdent el costum i em sap greu, per això també em sabria greu abandonar el blog.

Però bé... no m'enrotllo... 

Aquest és el segon estiu que participo en un snail mail amb unes noies amb qui ens trobem cada mes per fer scrap i compartir moltes coses. M'agrada participar-hi perquè m'obliga a aturar-me i fer scrap i també a buscar estructures noves.

Aquesta vegada he fet una estructura que per fora sembla de midori però és un àlbum. El tutorial el podeu veure aquí. La veritat és que és molt senzill de fer i té una capacitat immensa, hi ha pàgines amb solapes com a butxaques que ja formen part de l'estructura i d'altres sense perquè es puguin combinar les fotos amb les targetes, etc. Jo he modificat una mica l'estructura, he posat tres quadernets enlloc de quatre i he canviat la mida de l'acordió on van grapats els quaderns. M'ha encantat i segur que la torno a fer com a àlbum!!!

També m'ha agradat molt el tipus de portada amb acetat que deixa veure la primera pàgina i combinar la roba de sac i la decoració lateral com si fos un midori.

La meva idea era que servís per àlbum per la meva penpal, donat que tot el que hi he posat  es pot desenganxar i aprofitar: fustetes, segells, coses troquelades, washis, xapetes, etc.

Com ja l'ha rebut puc penjar les fotos. Espero que us agradi tant com a ella!!!!

La primera foto és dels dos paquetets que vaig enviar, el segon, que era un regalet fet a mà el podreu veure a la següent entrada.

I aquí us mostro algunes pàgines de l'interior i un parell de collages amb la resta perquè no se us faci molt pesat:

 

Una carpeta scrapera

Les estones d’oci són la millor de totes les adquisicions

(Sòcrates)

Ja fa moltes setmanes vaig començar a fer una carpeta per guardar els papers d'scrap. Era el projecte compartit per un grup de noies i ara un noi i tot!!! :) que ens trobem un diumenge de cada mes.

A Sitges havia comprat uns papers molt xulos d'scraperes que van ser amor a primera vista i aquest no podia ser el projecte més adient per ells. 

L'estructura és molt senzilla, els papers de la portada són papers fets a mà (dels milions que tinc per casa, aish... és el que té estar enamorada del paper!!! un dia us haig d'ensenyar el meu "dispensador" de papers i cartolines gentilesa de la meva amiga Mercè), El tancament és una goma que vaig comprar al Tiger ves a saber quan! I també vaig afegir-hi una nansa amb cordill trenat.

Aquest és el resultat de la cara davantera i la del darrera.

A l'interior un parell de butxaques per posar-hi papers més petits.

Jo estic encantada amb el resultat, ara tocarà omplir-la!!! 

Ah! per cert... les "males influències" :) m'han abocat a obrir un compte d'instagram, buf! encara m'hi estic barallant. Com ens hem de veure!!! jo que sóc anti xarxes socials!!!! :). Així que m'hi podreu trobar allà com a bocins de paper. Us hi espero!!!

Per molts anys!!

El viatge és una mena de porta. A través d'ella sortim de la realitat.

(Guy de Maupassant)

Buf... una vegada més he abandonat el bloc :(. Els finals de curs sempre em deixen KO i aquest final de curs s'ha encadenat amb un inici trepidant de vacances.

Vaig acabar el cole, i, després d'un curs de formació, vaig agafar l'avió per passar 10 dies descobrint Gal·les. Han estat dies molt intensos: poblets, castells, mar i muntanya, mil paisatges diferents que us recomano de totes, totes. Ha estat un viatge molt maco, les fotos del qual espero scrapejar (al ritme que porto compto que d'aquí a uns 10 anys més o menys, jajajajaja).

Ara ja per casa aprofitaré per anar a la platja, llegir, fer scrap, relaxar-me, caminar, visitar amics... i penjar alguna entrada més al blog, que tinc cosetes per ensenyar!!!

Avui us deixo una mena de "felicitació-val per..." que li vaig fer a una persona molt especial a qui mai sé què regalar! Com en són de difícils els homes!!!... com un dia em va dir que li feia il·lusió visitar la ciutat de l'espai a Tolouse vaig prendre bona nota i aquest és el meu regal. A més a més hi havia del condicionant que el regal havia de viatjar amb nosaltres a Gal·les i per tant no podia ocupar molt d'espai.

Com no sé fer un val senzill, va sortir això :). Els segells de la portada i la contraportada van ser amor a primera vista i vaig aprofitar l'ocasió per estrenar-los. De fet m'he tornat força addicta al segells ara que faig servir el marc d'Ikea "maquejat" com a eina per a segellar.

Espero que us agradi (bé... si encara queda algú per aquí darrera la pantalla que em llegeixi després de tantes absències!!!).

Ah! cal dir que els colors han quedat una mica distorsionats però és que el curset de fotografia encara està a la llista del milió de coses pendents :).

 

La vida està plena de...

"No caminis ni més de pressa ni més a poc a poc que la teva ànima. Perquè és ella la que t'ensenyarà quina és la teva utilitat a cada pas. De vegades es tracta de participar en un gran combat que ajudarà a canviar el curs de la història. Però, de vegades, es tracta simplement de somriure sense motiu a una persona amb qui et creues per casualitat al carrer."

(Paulo Coelho)

Fa dies que vull fer aquesta entrada, però com ja és habitual el final de curs m'abdueix i, o bé estic carregada de feina, o bé estic massa cansada per a fer res. I no és que no tingui res a ensenyar-vos (tot i que tampoc he treballat massa tres cosetes sí que he fet :)).

Avui però aprofito una estoneta abans de posar-me a corregir recuperacions per ensenyar-vos una targeta que vaig fer per un amic que no està en el millor moment vital. Pretenia ser una petita empenta a valorar les petites coses que tenim al voltant i que sovint ens perdem per buscar objectius que de vegades són inassolibles.

Aquesta és una targeta especial, especial perquè feia molt i molt de temps que volia provar alguna cosa així. I què té d'especial? Doncs, us explico... 

Sempre m'han enamorat els pop-ups. M'encanten! Quan els meus nebots eren petits (i d'això en fa molts i molts anys) m'agradava molt anar a La Llar del Llibre (una llibreria de Sabadell) i tafanejar contes per regalar. Sempre em passava molt de temps fullejant els pop-ups. Els trobo màgics!! Fa temps també em van regalar un llibre amb una mica d'història i una mica de construcció i després d'anar a veure una exposició de llibres pop-up ,vaig dir-me: ara és el moment de provar-ho! però tampoc va ser-ho... :(.

Fa ja uns mesos vaig topar-me amb un vídeo d'una noia russa que fa àlbums infantils amb molts pop-ups a l'interior. Guauuuuuuuu! vaig dir!! quina passada!! i d'aquest vídeo vaig anar saltant mica en mica a d'altres, quantes coses meravelloses per aprendre!!. Fins que va arribar el dia de dir: posem-nos-hi! 

Bé... aquest és el meu primer experiment seriós (ja havia fet alguna targeta amb estructures copiades), però prometo fer més proves i qui sap si algun dia m'atreviré amb un àlbum. 

I no m'enrotllo més... us deixo amb la portada, l'interior i la contraportada. La primera i la darreramolt senzilles (cosa rara en mi....). Espero que us agradi tant com a mi fer-la (malgrat les errades que vaig haver d'anar rectificant sobre la marxa).

En aquesta targeta vaig jugar molt amb els troquels (moltes gràcies Charo pel regalet dels troquels de flors amb els seus troncs i fulletes, em van anar de conya i m'encanten!), els segells i poca cosa més.

M'agrada molt perquè quan tens la portada de la targeta no t'imagines tot el que pot amagar a dins, és genial!