Sitges

Deixa que la perseverança sigui el teu motor i l’esperança la teva gasolina.

(Jackson Brown Jr.) 

 

Avui el dia s'ha aixecat gris, la pluja ens acompanya i potser reflecteix una mica la sensació de tristor, impotència i ràbia que aquests dies ens acompanya per la injustícia que ens envolta.

És per això que volia posar una nota de color...

Cada any l'Esther em convida a participar en l'exposició de LO's que es fa a la fira de Sitges que com sabeu és aquest cap de setmana. Aquest any vaig estar dubtant si participar o no perquè realment el tema no em motivava. Enguany el fil conductor és el "snail mail" i és per això que havíem de dissenyar un sobre DINA4 adreçat a la nostra ja coneguda Rita i un segell. 

Finalment vaig decidir que havia d'acceptar el repte i tot i que tenia una idea rondant al cap no la vaig materialitzar fins els darrers dies (no sé perquè la meva creativitat funciona més sota pressió!).

Ahir vaig estar per la fira i ja vaig poder veure l'exposició. Cal dir que el meu LO/sobre és molt diferent a la visió de la majoria de persones que han participat, el toc ha estat en general molt vintage i jo he optat pel color i l'alegria que és el que em transmeten aquests dies de fira, de compres, de somriures, de compartir amb amigues scraperes converses i moments, etc...

La veritat és que hi he dedicat moltes hores, sóc incapaç de fer res sense cuidar fins el darrer detall!!

El tema?? un carter portant un sobre especial a la Rita, que espera aprop del mar.

Vaig crear el fons amb tintes distress i les casetes estan fetes amb paper de llibre (sobre cartolina) amb una capa de gesso i pintades amb aquarel·les. 

Per fer el globus vaig agafar com a model un segell que tenia que vaig ampliar i vaig anar retallant les diferents peces. 

La sorra és de Vilanova i el mar està fet amb paper de seda vernissat. 

No podia faltar la Rita a la finestra i dos segells també fets amb paper de llibre i dibuixats i pintats a mà.

Escriure és el que més em costa així que a partir d'una tipografia que tinc instal·lada a l'ordinador vaig estar fent proves a mà. Al final no ha quedat tan malament!!

i res més... us deixo amb els detallets... espero que us agradi. Al final tot i el recel inicial vaig gaudir molt fent-lo.

 

Un LO per a la fira...

(...) Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. (...)

(Antonio Machado)

Demà s'obren les portes de la fira d'scrap de Sitges, aquest ja és el cinquè any!!!!!

Mare meva! Com passa el temps!! Encara recordo la primera edició i com ha anat creixent... 

Els darrers anys, apart de passejar-me per la fira i buidar el bitlleter :), he participat també a l'exposició de LO's que es fa a l'edifici Miramar. Aquest any he estat novament convidada (moltes gràcies Esther!) i amb molta il·lusió avui us mostro la meva pàgina.

Aquest any es tractava de reflectir aquest 5è aniversari, amb alguna foto d'alguna edició anterior (no necessàriament de la fira), una crònica i el lema que és el que encapçala avui aquesta entrada: "se hace camino al andar".

Ràpidament vaig tenir la idea al cap: què reflecteix millor aquesta fira? les botiguetes, el material, la Rita que ens acompanya cada any en el cartell, les bosses..., les tisores, els colors de la fira... la meva neurona es va posar a treballar a tota velocitat... i... què és el que més li agrada fer a la Montse (o sigui jo :))??? doncs... un diorama! Així que vaig pensar que l'ocasió es mereixia un diorama on es mostrés una botigueta on la rita fa de venedora i també de creadora fents demostracions de materials. Vaig permetre'm la llicència de posar una finestreta a la parada amb una foto de Sitges (no és la millor del món, però és la tenia d'un dia gris...) i també vaig ignorar la consigna de la crònica, sóc nefasta per a això, no sé què posar, així que ho vaig substituir per unes paraules que acompanyen els cartells de les anteriors edicions.

La veritat és que tot i que jo no acostumo a tirar-me floretes estic molt contenta amb el resultat, he gaudit moltíssim fent-lo, imaginant cada detall... i espero que a vosaltres també us agradi en viu si teniu l'oportunitat d'anar-hi o en foto per aquí.

I ja està... no m'enrotllo més... espero trobar-vos a algunes de vosaltres per Sitges. Aquí van les fotos!

 

 

 

LO "Records"

(...) Viure consisteix a construir futurs records. (...)

(Ernesto Sábato)

Avui entre exàmens i notes aprofito un minut de pausa per ensenyar-vos l'LO que vaig presentar a la fira de Sitges. Aquest any tots els LO havien de tenir unes coses en comú: una fotografia (la mateixa per a tots), el títol (recuerdos tot i que jo em vaig permetre la llicència de traduir-lo) i journaling amb algun sentiment que ens evoqués la fotografia.

Ràpidament vaig tenir la idea d'utilitzar una càmera i que la fotografia fos com el que veia a través de l'objectiu, però no sé perquè però em va costar molt posar-m'hi i materialitzar aquesta idea. Vaig barallar-me amb el fons, primer buscant papers i després amb un blanc que vaig "tacar" amb distress. I vaig voler lligar aquests sentiments escrits amb aquells cordills que tan m'agrada utilitzar, com a fil conductor de les paraules. Els enamels són una petita dedicatòria a la Charo (que m'ha viciat, jajajaja) i la ploma fa de missatgera de les meves paraules. Tot i que no s'apreciï massa tant en la ploma com en els negatius hi ha paper vegetal.

Tal i com li vaig dir a l'Esther, després de molt pensar-hi em vaig adonar que, apart de que no em sento còmoda treballant en espais grans, necessito tenir un vincle emocional amb els treballs que faig, potser per aquest motiu no faig encàrrecs. Em cal tenir un lligam amb una foto, o amb la persona a qui va adreçat el treball... que realment les emocions que em desperti siguin molt profundes. Potser és per això que em va costar.

Em va costar acostumar-me a l'LO que reposava a la taula del meu estudi i me l'anava mirant i remirant... quan més el mirava més m'agradava però no l'identifico com meu, és una sensació estranya... a veure què en penseu vosaltres...

I bé... no m'enrotllo més... aquí van unes quantes imatges...

L'escrit evoca la sensació que vaig tenir la primera vegada que vaig venir a Vilanova a veure un pis de lloguer, recordo que venia amb el cotxe i en un moment donat de la carretera davant meu va aparèixer aquell mar blau confonent-se amb el cel... Va ser l'inici d'un gran canvi a la meva vida... I l'inici de moltes i moltes passejades aprop del mar i de les meves paraules sobre una llibreta escoltant la remor de les onades...

Un tag per a la fira...

Sigues només qui tu vulguis ser,

no el que els altres vulguin veure.

(Anònim)

Cap de setmana especial per totes aquelles persones que ens agrada l'scrap, tres dies plens de cares conegudes, tallers, botiguetes, idees, treballs... Ja tinc ganes de passejar-me per Sitges i desconnectar una estoneta.

Si vosaltres us hi passeu trobareu dos treballs meus exposats a l'edifici Miramar. Avui us ensenyo el primer d'ells i del que n'estic més orgullosa: el tag.

Aquest any les condicions eren utilitzar només blau i blanc i utilitzar lletres que formessin paraules o no. Jo he volgut expressar el que l'scrap és per a mi: somnis, records, imaginació, volar, sentir, gaudir, compartir...

I aquest és el resultat... espero que us agradi. Jo m'ho vaig passar molt bé fent-lo.

Un tag per la fira...

L'art és la filosofia que reflecteix un pensament.

(Antoni Tàpies)

Diumenge us mostrava l'LO que havia presentat a l'exposició de la fira d'scrap de Sitges i avui us en ensenyo l'altra aportació que vaig fer a la fira.

Aquesta vegada era un tag. Les condicions eren les mides (16x8,5 cm), els colors (només grisos i blancs) i incloure unes tisores i el nom. Per mi era tot un repte, no estic acostumada a treballar només amb dos colors i molt menys amb aquests dos colors, però tot i així ràpidament vaig tenir clar què volia fer.

El resultat va ser la paret d'una "scraproom" amb un penjador (fet amb mini "alcayatas") on hi havia un LO i un davantal amb les butxaquetes plenes de papers, cintes, tags... 

Crec que després d'aquest treball m'he creat la necessitat de tenir jo mateixa un davantal com aquest perquè sempre porto els xandalls d'estar per casa plens de coses a les butxaques i papers enganxats que vaig deixant com a rastre per tot el pis, jeje.

El fons el vaig fer amb pals de "polo" pintats primer amb pintura gris i després blanca (llimant per a què es pogués veure el fons). El davantal amb una base de feltre i la resta papers, cintes, botons...

Malauradament dissabte quan vaig arribar a la fira al tag li havia desaparegut el miniLO, segurament el vent el va fer volar :(. Jo us ensenyo les fotos originals que vaig fer jo abans d'enviar-lo.

Tot i que només es mostrava la part del davant jo no m'hi vaig poder estar de decorar també la part posterior amb una d'aquelles frases que tant m'agraden.

Aquí us deixo el tag! jo n'estic satisfeta del treball, espero que a vosaltres també us agradi!

Nací en el Mediterráneo...

(...) A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino... (...)

 

(Mediterráneo, Joan Manel Serrat)

Cap de setmana entre núvols, pluja i sol... el Mediterrani esvalotat, amb unes onades i un color gris amenaçador però espectacular. Cap de setmana de fira, de compres, de converses, de riures, de trobar cares conegudes i de descobrir-ne d'altres...

Ahir vam estar a la fira d'scrap de Sitges amb la meva amiga Pilar, va ser un dia fantàstic!!!. 

Al matí vam sortir amb el paraigües pensant que seria un dia de tempesta, però mica en mica el sol va anar sorgint tímidament entre els núvols. Va ser un dia intens, de moltes trobades (i això que jo dic que sóc associal!), només arribar ja vam anar a visitar a la Mercè a la seva paradeta i després ens vam anar trobant a la Rosa i la Marta (definitivament t'has d'obrir un blog!), la Charo acompanyada de la seva amiga Carol, la  Glòria i la Isabel, L'Eva i la Núria de les floretes, l'Elena...  i  també vaig poder conèixer a la Sílvia i com no! saludar i fer dos petons a la persona que ha fet possible tot això amb una feinada impressionant i un resultat impecable, moltes felicitats Esther per l'organització, pel teu "savoir faire" i per donar-me l'oportunitat de presentar el meu treball en l'exposició d'LO. I gràcies a totes vosaltres amb qui vaig compartir aquest dia tan especial!

De fet avui volia mostrar-vos el meu treball. Algunes ja l'heu vist en directe i per les altres aquí està...

Sempre he estat enamorada el mar, potser perquè hi vaig néixer i ara ja fa més de deu anys que hi visc aprop... potser per la seva màgia, perquè em relaxa... no ho sé... senzillament ho sento així...

Em sento molt còmoda fent treballs mariners i em va encantar la idea d'inspirar-nos en la cançó del Serrat. Ràpidament vaig tenir clar que volia fer.

El fons simulant la façana d'una casa de mariners, feta amb "madera de balsa" pintada amb una capa en blau i després en blanc (amb cera al mig per a què en llimar es decapés millor sense fer malbé la primera capa), una finestra oberta al mar, amb aquest sol de tarda pintat amb tintes distress, el far indicant el camí, les onades retallades amb la cameo, la sorra i les pedretes de Menorca i el vaixell intentant trobar el seu rumb. Ah! i les frontisses! un amic m'havia dit... has de fer que la finestra s'obri i posar-hi frontisses i jo vaig respondre: apa!!! però la vida és estranya i, quan vaig anar a comprar la fusta, davant meu hi havia un expositor amb les frontisses dient-me: compra'm, compra'm :), no m'hi vaig poder resistir! La feina a ser posar-les perquè no les havia previst!

Al costat de la finestra un flotador, una xarxa (no hi havia manera de trobar al súper una bosseta d'alguna verdura petita amb una xarxa blanca i vaig haver de comprar 3 kg de patates, jejeje), peixets, una estrella de mar... i com no... el misteri d'un missatge en una ampolla...

Nusos, corda... i les lletres retallades una vegada més amb la meva ja estimada Cameo...

Aquest és el resultat... jo vaig gaudir molt fent-lo i em va servir de desconnexió ens uns moments complicats personalment, el mar va ser una vegada més una teràpia per a mi :).

Bé.. no m'enrotllo més...

Espero que us agradi!

Ah! i la foto oficial :) (la que surto jo no la poso que em fa vergonya :).