Bocins de paper, màgia i colors: 2016

dissabte, 31 de desembre de 2016

1 dia pel nou any


Que mai no us falti 
un somni pel qual lluitar, 
un projecte per realitzar, 
una cosa per aprendre, 
un lloc on anar
i algú per estimar

(Joan Manuel Serrat)

Darrera entrada del 2016, un any ple de moments de tots colors, ple de somriures, de moments inoblidables, de viatges, d'scrap, de feina, d'il·lusió, també de moments tristos... és per això que voldria dedicar aquesta entrada al meu amic Albert que ens va deixar l'estiu passat i que continua present en mi cada dia, sobretot quan deixo anar la meva imaginació perquè ell tenia una sensibilitat molt especial per l'art, per totes les coses fetes amb les mans amb dedicació i "carinyo".

Avui us deixo unes targetes que vaig fer per uns amics i també per tota la família (crec que n'he fet unes 11 o 12 iguals). Quan les vaig veure al blog de l'Eva em vaig enamorar i no vaig parar fins que vaig trobar el tutorial per internet. M'encanta l'estructura i m'encanta aquest "duendecillo". Aquests dies l'Eva, que és una crac de les targetes, ha penjat el tutorial, el podeu veure aquí.

Us deixo amb les fotos desitjant-vos un 2017 ple de moments fantàstics que espero puguem continuar compartint.

Feliç 2017!!!!






dijous, 29 de desembre de 2016

3 dies pel nou any...


(...) Se’ns escapa un any,
flueix fluid i s’esmicola
entre dotze gotims de raïm
embolicats en bosses de cel·lofana
i el càlid comiat de les campanes,
o entre un plat de llenties italianes
i l’esclat de la música i els balls. (...)

(Isabel Barriel)

 
I continuo amb el compte enrere, avui us porto dues card in a box que vaig fer per a la Rosa i l'Olaya. 

Les dues amb estils diferents i amb segells diferents però que m'encanten!!! Ara que ja sé que les propietàries les han rebut i els hi han agradat les comparteixo amb vosaltres.

Espero que us agradin!!

Ah! les fotos continuen sent una mica lamentables però com volia enviar les postals per a què arribessin per nadal i quan arribava de treballar ja era fosc les vaig fer a corre-cuita un migdia. En fi... aquest serà un altre propòsit pel nou any (que de ben segur no acompleixo, jajajaja).








dimarts, 27 de desembre de 2016

5 dies pel nou any...


(...) Àlbums i postals,
pluges de purpurina,
finestres de cel·lofana,
una lluna blanca,
olor de mandarina,
nevada amb farina,
versos trenats per la rima,
corones de cartolina
a un any que ja s'acaba.

(Isabel Barriel)

Aish... que se m'acumula la feina d'ensenyar-vos totes les targetes que tinc pendents (unes quantes encara!). 

La d'avui la tenia en ment des del principi. Ja sabeu que m'encanten els treballs amb tridimensionalitat i en volia fer un per una de les meves seguidores més fidels que sempre em fa "l'onada" quan penjo diorames :). 

Així que vaig voler crear una imatge amb uns quants detallets, vaig segellar una pila i pintar i retallar per crear aquesta escena que espero que us agradi. El dia que la feia estava amb la meva amiga Pilar que al·lucinava com retallava els ninos de neu miniatura i la robeta del pare Noel :). No hi podia faltar aquest cotxe amb els arbres, que són uns segells que vaig comprar aquest any i que van ser amor a primera vista.

Ara que ja sé que la Charo té la targeta a casa seva ja us la puc ensenyar i amb ella aprofito per participar en el repte d'aquest mes de La Pareja Creativa, on demana crear una escena. Podeu veure el repte aquí.





 Espero que us hagi agradat! Encara sou a temps a participar en el repte!

http://www.laparejacreativa.com/el-reto-de-diciembre-2/


diumenge, 25 de desembre de 2016

Bon Nadal!!!


Un avet,
una nevada,
quatre estels
i una abraçada.

És Nadal,
és data de nit il·luminada,
és dia de festa celebrada,
és jornada de gran gala
tradicional a la nostra contrada.

És música i llaçada
és il·lusió de la canalla,
és cadira transportada,
és capvespre de sobretaula,
és gronxador dels records,
és nostàlgia ressuscitada...

(Isabel Barriel)



Entrada molt breu que marxo a dinar... :) però desitjar-vos molt bon nadal a tots i totes!!!!!! 



dilluns, 19 de desembre de 2016

6 dies per Nadal

 
Aromes de bosc a ciutat,
vermell, verd i granat,
llums amb estels,
i flors i rams i arbres de Nadal. (...)

(Isabel Barriel)

 
Una entrada nova... aquesta serà breu (tinc soneta i vull anar a dormir però no volia esperar més per anar publicant les targetes que he anat fent aquests dies).
 
Aquests dies he descobert que tinc dos estils nadalencs, el que us estic ensenyant aquests dies, molt craft, paper de llibre amb gesso com a fons, cordill, roba de sac... un punt rústic... i l'altre totalment diferent, més infantil, desenfadat, amb colors típics, amb segells... Amb els dos m'hi sento molt còmode i amb els dos gaudeixo molt...
 
Les dues targetes d'avui són del primer estil. Unes targetes sorgides de deixar-se anar, jugant amb les estrelles que tan m'agraden i diferents materials i textures.
 
Espero que us agradin!
 




 


dissabte, 17 de desembre de 2016

8 dies per Nadal...

 
Cerco entre els núvols
un racó blau de cel
per penjar al pessebre
el més gran estel.
 
(Isabel Barriel)
 
 
Comença el compte enrere que ens portarà al Nadal...  després de molts dies de molta (massa) feina i de no tenir temps ni per respirar, aquests dies vull tornar a compartir amb vosaltres els treballs nadalencs que he anat fent els darrers dies. 
 
Com sempre ara em passaria dues setmanes senceres fent targetes de Nadal perquè la meva neurona creativa ja s'ha posat en marxa, però encara em queda una setmana de feina i després espero poder-me dedicar a relaxar-me i a fer-me alguns propòsits per aquest nou any. Entre ells "obligar-me" a fer més scrap i a compartir-ho amb tots vosaltres, perquè certament ho he enyorat, i molt, al llarg d'aquest trimestre que per a mi ha estat etern i dur.

Volia començar aquesta entrada amb un punt de tristesa, ja fa un mes vaig fer el meu darrer taller a l'Enxaneta, darrer perquè la botiga de la Mercè tanca les portes aquest mes. No havia tingut ni un moment ni per descarregar-me les fotos i avui vull deixar alguna imatge d'aquell dia. Com sempre amb fantàstica companyia vam aprendre a fer algunes estructures diferents per a les postals de Nadal.

Gràcies a les dues Esther, l'Edurne, la Claire, la Imma per compartir amb mi aquest dissabte, gràcies a totes les noies que heu fet tallers amb mi i moltíssimes gràcies a la Mercè per donar-me aquesta oportunitat, ha estat una experiència inoblidable que trobaré molt a faltar. 
 
Ha estat un plaer compartir els meus modestos coneixements amb totes les noies que heu vingut a cada taller i compartir cada preparació (primavera scrapera inclosa) amb la Mercè, una persona fantàstica que espero amb el temps torni a emprendre algun projecte creatiu (i que compti amb mi :)). Molta sort Mercè en aquesta nova etapa!!!

I bé... no m'enrotllo més...

Aquí va un petit collage (vam anar tan de bòlid que només vaig fer quatre fotos i alguna més que em va enviar la Claire).
 
 
I aquí us deixo dues de les targetes que vam fer. 
 
La primera ja és una vella coneguda vostra. La vaig treure del bagul dels records perquè és una estructura que sempre agrada molt, és molt original i molt adient per aquestes festes.
 
 
El millor de la targeta és la sorpresa d'obrir-la i llegir el missatge amagat..., malauradament no vaig fer fotos i la postal deu estar en alguna saca de correus :).

La segona és una altra estructura que a mi m'encanta des de que la vaig descobrir, la vaig utilitzar per fer una capseta que amagava un regal i vaig adaptar les mides per fer-la en forma de targeta. 
 
La targeta també té sorpresa perquè quan estires s'obren dos tags amb un missatge amagat.
 

 
I per avui ja n'hi ha prou... però continuaré en breu...
 
Ah! dir-vos que les targetes de l'intercanvi van sortir dimarts, suposo que donat el caos de correus aquests dies trigaran però espero que si més no us desitgin un bon any!! Gràcies a totes les que heu participat!!! Espero que us agradin!
 

dimarts, 1 de novembre de 2016

Taller de postals de Nadal i intercanvi...


Dona'm la mà. Si ens perdem junts no serà tan avorrit.

(Rabindranath Tagore)


Aish... definitivament sóc un desastrillo a qui la vida li passa volant i no troba el moment d'actualitzar el blog :(. Aquest serà un dels meus propòsits per aquest nou any.

Avui però estic amb dues cites imprescindibles per a mi. La primera el taller de postals de Nadal que ja fa anys que imparteixo a l'Enxaneta.

Aquests dies m'he dedicat a preparar uns quants models que espero que us agradin i que ja us ensenyaré amb més calma després dels taller. La veritat és que he gaudit molt i ara em passaria una setmana sencera fent diferents models, llàstima que no m'ho pugui permetre!!!

La cita és el dia 19 de novembre a les 9:30h. aquí a Vilanova i la Geltrú. Farem embossing en fred, troquelarem, segellarem molt, ens embrutarem les mans, i crearem estructures diferents per sorprendre a qui rebi les targetes. Espero que us animeu!!!

Aquí us deixo l'avançament...


També aprofito per anunciar-vos el meu particular intercanvi de targetes que ja porto uns anys fent. Vaig estar dubtant si deixar de fer-lo però em fa tanta il·lusió obrir la bústia i trobar les vostres meravelles que no puc resistir-m'hi i ja trauré el temps de sota les pedres :).

No us espanteu, que no es tracta de fer grups i fer mil targetes, només una per a mi, i jo us n'enviaré una altra!! La idea és enviar-les més o menys després del pont del desembre per a què arribin per Nadal.

Si us animeu em podeu deixar un comentari amb el vostre mail o bé escriure'm directament a: bocinsdepaper@gmail.com i jo us enviaré la meva adreça.

Espero que també us animeu!!!! Teniu fins el 30 de novembre per comunicar-me la vostra participació!

 

diumenge, 25 de setembre de 2016

Una miqueta més de quilling...


El veritable secret de la felicitat
consisteix a posar un interès genuí
en cada detall de la vida de cada dia.

(William Morris)

Avui ha estat un dia especial, he conegut unes noies molt maques en una trobada a la qual he assistit com a tallerista i convidada, però com encara no he descarregat les fotos deixaré la crònica per un altre moment (i així us deixo amb una nova incògnita) i avui us ensenyaré la segona part del regalet que us anunciava en la darrera entrada

Què hi havia dins de la capseta-bústia?? Suposo que ho vau endevinar... però per si de cas avui us deixo les imatges. 

Continuo practicant amb el quilling i les arracades i és que m'encanta cargolar el paper i anar pensant com posaré les formes creades. Amb l'ajut del meravellós pinterest i la meva imaginació, van sorgir aquests dos models d'arracadess per a la meva germana. Com sempre les fotos no són bones, les vaig fer quan ja li havia regalat i no en tinc cap on es vegin les arracades liles amb el color real, "es lo que hay" com jo dic sovint :). 



Aprofito també per ensenyar-vos unes altres arracades i un penjoll que em vaig fer a mi mateixa (ja tocava fer-me alguna cosa per a mi!!!) i que vaig estrenar en la graduació dels meus alumnes de 4t d'ESO.  




diumenge, 18 de setembre de 2016

Una capseta amb sorpresa...


La felicitat és un perfum 
que no pots abocar damunt
dels altres sense que a tu
te'n caiguin unes quantes gotes.

(Anònim)

Ahir vam celebrar l'aniversari de la meva germana i jo que li havia fet un regalet a mà li volia donar d'una manera especial que servís també com a targeta d'aniversari.

De vegades les coses arriben a nosaltres quan més les necessitem, així que per casualitat vaig topar-me aquesta setmana amb aquesta entrada del blog de la Silvia Scrap. Em vaig enamorar a l'instant d'aquesta capseta amb unes targetes que quan les estires mostren el regalet de l'interior.

Vaig anar a veure el tutorial, vaig adaptar les mides per a què pogués posar-hi el regalet i aquest va ser el resultat. La veritat és que per veure l'efecte s'hauria de veure en acció però si us mireu el tutorial us quedarà clar.
 
Dins... bé... ja ho veureu en una propera entrada... (tot i que ja s'intueix :)).

 
 



dissabte, 10 de setembre de 2016

Viatgem a l'Edat Mitjana...


No són les persones les que fan els viatges, sinó els viatges els que fan les persones.

(John Steinbeck)


Dilluns torna a començar el curs escolar, tot i que jo ja fa dies que l'estic preparant. I com dic sempre per a mi és com si comences un nou any, amb noves experiències, noves matèries i com no! nou projecte d'escola, un nou viatge...

Aquest curs tota l'escola treballarem l'Edat Mitjana i com ja vaig fer l'any passat amb la cuina, aquest any el repte era fer un diorama amb aquesta temàtica. I realment era un repte!!! no sabia ni com començar, però mica en mica les idees van anar sorgint. Era senzill pensar en un castell, cavallers, princeses... 

El mes de juliol vaig fer una escapadeta a la Vall d'Aran i anant a comprar el diari a Vielha vaig topar-me amb uns segells medievals d'Aladine, vaig dubtar si comprar-los o no però com eren molt petits vaig decidir no fer-ho. Com acostuma a passar sempre que tenim una cosa a la mà i dubtem, vaig acabar "necessitant-los", així que els vaig buscar per internet i aquests han estat la base dels personatges utilitzats.

Sobre la base d'un cartró dels que utilitzo habitualment per fer enquadernació vaig dissenyar un castell. Bé... sent sincera haig d'agrair al meu amic Miquel el seu ajut incondicional. Normalment no li faig massa cas en els seus consells (especialment en tema de colors i lluentons que a ell li encanten i a mi no, jajajaja) però aquesta vegada sí i aquest diorama també és una mica seu. Em va ajudar en el disseny proposant-me una estructura amb diferents nivells i profunditats i també en el tema de les proporcions. El castell el vaig construir amb una cartolina gruixuda craft embossada amb una placa de textura de maons que li dóna un toc molt especial. I després res... a retallar, enganxar...

Al fons un paper de núvols, els segells escanejats els vaig imprimir a la mida i com estaven pixelats els vaig calcar amb paper vegetal i després els vaig fotocopiar, pintar amb colors aquarel·lables i cobrir de glossy per donar brillantor i consistència. i evidentment em vaig fer un fart de retallar detallets :O.

I ja només quedaven alguns detalls, pel terra sorra i palla, la reixa feta amb escuradents pintats, el pont llevadís amb la cadena, els pendons i banderoles i poca cosa més. Bé... poca cosa és un dir perquè és una feinada espectacular però també he gaudit proporcionalment!!! I he descobert que m'agrada molt enfrontar-me amb comandes estranyes perquè fan treballar la meva neurona creativa a tope!!

I bé... no m'enrotllo més, per qualsevol dubte pregunteu...

Aquí van les imatges!!! A l'escola ha agradat molt a tothom i ja espera a l'entrada a que dilluns arribin els nens i nenes.