Bocins de paper, màgia i colors: 1/9/11 - 1/10/11

diumenge, 25 de setembre del 2011

Big Shot...


Sigues qui ets de veritat.
Descobreix els teus talents i el teu propòsit a la vida.
Això et portarà a fer allò que estimes
i, com que fas les coses amb amor,
obtindràs el que necessites.

(Erich Fromm)



Ahir dissabte vaig anar a Castellar del Vallès a recollir el premi de l'aniversari de Natural Scrap.

No sóc gens amants de les fotos (on hi surti jo, és clar!, perquè m'encanta emmagatzemar els records en forma de foto, és com si pensés que un dia el meu disc dur farà neteja de les imatges, paisatges, moments i tenir-les en fotos és la manera de fer-los vius) però suposo que l'ocasió es mereix penjar-ne una :).

Així que per la tarda, després de gaudir d'un dia pel Vallès, vaig arribar a casa com una nena amb sabates noves. 



No vaig trigar ni cinc minuts en desmuntar la meva Big Shot i agafar la capsa on guardo trossets de cartolines per estrenar-la i també estrenar les plantilles i troquels (un abecedari) que vaig comprar. Mai havia fet servir aquesta "maquinota estranya" i va ser genial!!! Ara ja estic començant a pensar com l'utilitzaré per fer les postals de nadal, jejeje.

I aquí està el fantàstic regal i les primeres proves improvitzades val a dir (pels desconeixedors de les habilitats de la Big Shot, com ho era jo fins fa poquet) que les cartolines eren llises i això és el què n'ha sortit!!


dissabte, 24 de setembre del 2011

Seda...


Lo que queda detrás nuestro y lo que se extiende ante nosotros son pequeñeces comparado con lo que existe dentro de nosotros.

(Ralph W. Emerson)


Porto uns dies desapareguda del bloc, principi de curs, molta feina acumulada i també he estat treballant en un projecte d'scrap que de moment encara no puc ensenyar. Per això he decidit rescatar algunes de les meves llibretes. 




Aquests dies el meu germà en el seu bloc està també "rescatant" algunes de les seves fantàstiques fotos del seu viatge a Vietnam (després de tornar-les a veure està clar que aquest és un dels viatges que tinc a l'enorme llista de pendents!).











I per això avui els hi toca el torn a una sèrie de llibretes que vaig fer ja fa un temps amb diferents enquadernacions però amb una cosa en comú: totes elles estan folrades amb seda que em van portar d'aquest viatge.



divendres, 16 de setembre del 2011

1r aniversari Natural Scrap


Fa una estoneta he arribat de treballar (els divendres sempre són fantàstics perquè tinc la tarda lliure) i m'ha sorprès trobar-me una notícia increible!! encara no m'ho acabo de creure (buf! m'estic pessigant per assegurar-me que estic desperta, jeje), però... he guanyat el concurs que van organitzar la Luisa i la Mónica de Natural Scrap!!!!!!!!

Quan vaig veure l'entrada del bloc on proposaven fer un LO vaig animar-me per diferents motius:

El primer és que des del primer moment que vaig descobrir la botiga, primer per internet i després en viu que vaig pensar que era un projecte fantàstic (tot i que encara no coneixia massa tot aquest món de l'scrap). Tota la meva vida vivint a Sabadell i desplaçant-me per fer cursos de manualitats a Barcelona i ara que vivia a Vilanova algú s'atrevia a obrir una botigueta-taller a Castellar del Vallès (llei de Murphy?). I certament, si no l'heu visitat, ho heu de fer! perquè la Luisa i la Mónica han fet realitat un somni molt maco.

El segon és que mai havia fet un LO i de fet he descobert que m'agrada més treballar amb mides molt més petites, sóc dona de "minis" què hi farem! :) (qui em coneix sap prou bé que fins i tot quan faig ocellets de papiroflèxia cada vegada em repto a fer-los més petits :)).

Suposo que hi hauria un tercer motiu, que he comentat més d'una vegada en el bloc i és el fet que els concursos són sempre l'excusa perfecte per dedicar unes hores a fer una de les coses que més m'agraden: manipular el paper sigui com sigui. És una llàstima però la vida de vertigen que portem fa que sovint deixem a la llista d'espera les nostres aficions, i el fet de presentar-me a un concurs és una bonica manera "d'obligar-me" a fer de la meva taula un caos de papers i creacions i sobretot alliberar la ment i deixar volar la imaginació.

I ostres... si a més em regalen una Big Shot!!! (gairebé ni sabia què era aquest artefacte!!! jeje)... ara no tindré excusa per a fer meravelles!!! (i qui em vulgui fer un regal ja saps què regalar-me!!! plantilles per la Big Shot! jejejeje... ja sé què posaré a la llista dels Reis d'aquest any!!).

Bé... només em queda donar les gràcies pel premi (sobretot al jurat innocent perquè la veritat és que tots els treballs presentats són fantàstics!) i deixar-vos amb les fotos del treball.

Feliç aniversari!!! i que realment aquest any només sigui el primer d'una llarga història...





dilluns, 12 de setembre del 2011

Aprendre 3...


"Viu com si haguéssis de morir demà.
Aprèn com si haguéssis de viure per sempre"

(Mahatma Gandhi)



Primer dia amb els nanos, buffffff, ha estat esgotador, però mica en mica ja m'aniré acostumant a la "rutina", tot i que una de les coses que més m'agraden de la meva feina és que cap dia és igual, i em fan mantenir la capacitat de sorprendre'm.






Avui deixo una llibreteta més de la col·lecció, i també dels cosits del ja famós llibre.







  

 La veritat és que aquestes fotos les vaig fer de nit (l'havia de regalar l'endemà) i els colors han quedat una mica distorsionats però...

dijous, 8 de setembre del 2011

Aprendre 2...

"Si vols aprendre, ensenya"

(Marco Tuli Cicerón) 





Continuant amb les meves llibretes i els cosits a la vista, avui en deixo una de nova, un regal per un amic (sort que la vaig fotografiar abans! aish... haig d'aprendre a fer fotos millors!).

El cosit també està extret del llibre de l'entrada anterior.

dimarts, 6 de setembre del 2011

Aprendre...


 "Si vull aprendre hauré de parlar menys i escoltar molt més"

Lawrence Harvey Zeiger (Larry King)

   

Avui començo el meu petit "mostrari" de llibretetes, fetes al llarg del temps i utilitzant diferents tipus de cosit que vaig aprendre gràcies a la Begoña i la seva paciència :)... 






Quan al taller d'enquadernació vaig descobrir aquest llibre em va encantar! trencava una mica amb les "normes" més estrictes de l'art d'enquadernar, no calia la perfecció, ni tan sols eines especials, només un paper aquí, un altre allà... potser ja m'estava iniciant en l'scrap :).

Uns quadernets amb diferents tipus de cosits a la vista i la imaginació i la creativitat per combinar colors i papers.




I aquesta va ser la primera llibreta que en va sortir, amb un cosit que he utilitzat moltes vegades (i que ja haureu vist al bloc) per a llibretes i àlbums, és molt senzill de fer (una vegada saps les mesures que cal utilitzar per fer les tapes, clar!).


I aquesta altra va ser el meu primer experiment amb uns texans que s'havien trencat...



I... continuarà... jeje...


Mentre us deixo amb un nou poema o conjunt de reflexions, que no sé de qui és, tot i que per internet alguns l'atribueixen a Borges.



Después de un tiempo, uno aprende la sutíl diferencia entre sostener una mano y encadenar un alma, y uno aprende que el amor no significa acostarse y una compañía no significa seguridad, y uno empieza a aprender...

Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas, y uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos, y uno aprende a construir todos sus caminos en el hoy, porque el terreno de mañana es demasiado inseguro para planes...y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.

Y después de un tiempo uno aprende que si es demasiado, hasta el calor del sol quema. Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma, en lugar de esperar a que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar, que uno realmente es fuerte, que uno realmente vale, y uno aprende y aprende... y con cada día uno aprende.

Con el tiempo aprendes que estar con alguien porque te ofrece un buen futuro significa que tarde o temprano querrás volver a tu pasado.

Con el tiempo comprendes que sólo quien es capaz de amarte con tus defectos, sin pretender cambiarte, puede brindarte toda la felicidad que deseas.

Con el tiempo te das cuenta de que si estás al lado de esa persona sólo por acompañar tu soledad, irremediablemente acabarás no deseando volver a verla.

Con el tiempo entiendes que los verdaderos amigos son contados, y que el que no lucha por ellos tarde o temprano se verá rodeado sólo de amistades falsas.

Con el tiempo aprendes que las palabras dichas en un momento de ira pueden seguir lastimando a quien heriste, durante toda la vida.

Con el tiempo aprendes que disculpar cualquiera lo hace, pero perdonar es sólo de almas grandes.

Con el tiempo comprendes que si has herido a un amigo duramente, muy probablemente la amistad jamás volverá a ser igual.

Con el tiempo te das cuenta que aunque seas felíz con tus amigos, algún día llorarás por aquellos que dejaste ir.

Con el tiempo te das cuenta de que cada experiencia vivida con cada persona es irrepetible.

Con el tiempo te das cuenta de que el que humilla o desprecia a un ser humano, tarde o temprano sufrirá las mismas humillaciones o desprecios multiplicados al cuadrado.

Con el tiempo comprendes que apresurar las cosas o forzarlas a que pasen ocasionará que al final no sean como esperabas.

Con el tiempo te das cuenta de que en realidad lo mejor no era el futuro, sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante (...)

Pero desafortunadamente, sólo con el tiempo...

dissabte, 3 de setembre del 2011

Tornant al cole...


No hay nada nuevo bajo el sol, pero cuantas cosas viejas hay que no conocemos. 

(Ambrose Bierce)



Aquests dies em sento com quan era petita i preparava amb ganes la tornada al cole, maleta nova, llibretes per estrenar, colors... com m'agradaven ja aquestes coses!!! 

Ara és tot una mica diferent, la sensació de que comença quelcom nou, sense ser-ho del tot, preparar noves matèries o modificar les de sempre, pensar què canviaré? què puc millorar? com serà aquest curs? I una vegada més la màgia està en no saber què vindrà...

Aquest mes de setembre, aprofitant aquesta tornada al cole (meva i dels nanos) aprofitaré per anar penjant fotos d'aquests objectes que sempre ens han portat records d'escola: les llibretes (o petits llibres en blanc) que he fet al llarg dels dos anys que he après enquadernació a Barcelona, així també m'obligaré a fer-ne fotos i guardar-les aquí, serà com el meu petit catàleg.

Vull aprofitar també aquesta entrada per animar a tothom que passi pel bloc a signar el manifest de "Som escola.cat" en contra de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que ens fa donar un pas enrere en l'ús de la nostra llengua a l'escola i per tant, de la nostra identitat. Si voleu llegir el manifest i us hi voleu adherir, feu clic aquí.

I bé... deixant de costat les reivindicacions :), aquí deixo les primeres imatges, no d'una llibreta en aquest cas, sinó d'un estoig de cartró que vaig fer amb un paper i uns imants fantàstics comprats a Madrid. I com no, un poema amb ànims per començar el nou curs... i per tant per començar un nou bocí de camí...




La tanca de l'estoig està feta amb un imant que s'amaga sota les flors, a la tapa, amagada al cartró hi ha una petita peça metàl·lica.




No te rindas (Mario Benedetti)
No te rindas, aun estas a tiempo
de alcanzar y comenzar de nuevo,
aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,
liberar el lastre, retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
continuar el viaje,
perseguir tus sueños,
destrabar el tiempo,
correr los escombros y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se esconda y se calle el viento,
aun hay fuego en tu alma,
aun hay vida en tus sueños,
porque la vida es tuya y tuyo tambien el deseo,
porque lo has querido y porque te quiero.
Porque existe el vino y el amor, es cierto,
porque no hay heridas que no cure el tiempo,
abrir las puertas quitar los cerrojos,
abandonar las murallas que te protegieron.
Vivir la vida y aceptar el reto,
recuperar la risa, ensayar el canto,
bajar la guardia y extender las manos,
desplegar las alas e intentar de nuevo,
celebrar la vida y retomar los cielos,
No te rindas por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se ponga y se calle el viento,
aun hay fuego en tu alma,
aun hay vida en tus sueños,
porque cada dia es un comienzo,
porque esta es la hora y el mejor momento,
porque no estas sola,
porque yo te quiero.