Tornant al cole...

No hay nada nuevo bajo el sol, pero cuantas cosas viejas hay que no conocemos. 

(Ambrose Bierce)

Aquests dies em sento com quan era petita i preparava amb ganes la tornada al cole, maleta nova, llibretes per estrenar, colors... com m'agradaven ja aquestes coses!!! 

Ara és tot una mica diferent, la sensació de que comença quelcom nou, sense ser-ho del tot, preparar noves matèries o modificar les de sempre, pensar què canviaré? què puc millorar? com serà aquest curs? I una vegada més la màgia està en no saber què vindrà...

Aquest mes de setembre, aprofitant aquesta tornada al cole (meva i dels nanos) aprofitaré per anar penjant fotos d'aquests objectes que sempre ens han portat records d'escola: les llibretes (o petits llibres en blanc) que he fet al llarg dels dos anys que he après enquadernació a Barcelona, així també m'obligaré a fer-ne fotos i guardar-les aquí, serà com el meu petit catàleg.

Vull aprofitar també aquesta entrada per animar a tothom que passi pel bloc a signar el manifest de "Som escola.cat" en contra de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que ens fa donar un pas enrere en l'ús de la nostra llengua a l'escola i per tant, de la nostra identitat. Si voleu llegir el manifest i us hi voleu adherir, feu clic aquí.

I bé... deixant de costat les reivindicacions :), aquí deixo les primeres imatges, no d'una llibreta en aquest cas, sinó d'un estoig de cartró que vaig fer amb un paper i uns imants fantàstics comprats a Madrid. I com no, un poema amb ànims per començar el nou curs... i per tant per començar un nou bocí de camí...

La tanca de l'estoig està feta amb un imant que s'amaga sota les flors, a la tapa, amagada al cartró hi ha una petita peça metàl·lica.

No te rindas (Mario Benedetti)

No te rindas, aun estas a tiempo

de alcanzar y comenzar de nuevo,

aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,

liberar el lastre, retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,

continuar el viaje,

perseguir tus sueños,

destrabar el tiempo,

correr los escombros y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,

aunque el frio queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se esconda y se calle el viento,

aun hay fuego en tu alma,

aun hay vida en tus sueños,

porque la vida es tuya y tuyo tambien el deseo,

porque lo has querido y porque te quiero.

Porque existe el vino y el amor, es cierto,

porque no hay heridas que no cure el tiempo,

abrir las puertas quitar los cerrojos,

abandonar las murallas que te protegieron.

Vivir la vida y aceptar el reto,

recuperar la risa, ensayar el canto,

bajar la guardia y extender las manos,

desplegar las alas e intentar de nuevo,

celebrar la vida y retomar los cielos,

No te rindas por favor no cedas,

aunque el frio queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se ponga y se calle el viento,

aun hay fuego en tu alma,

aun hay vida en tus sueños,

porque cada dia es un comienzo,

porque esta es la hora y el mejor momento,

porque no estas sola,

porque yo te quiero.