Bocins de paper, màgia i colors: 1/8/14 - 1/9/14

diumenge, 31 d’agost del 2014

L'amistat...



Les amistats estan fetes de trossets...

Trossets del temps que vivim amb cada persona. El que importa no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat. Cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer. (...)


Diumenge... i ja s'acaba la bona vida i torna la realitat, aishhhhhh... Però encara em queda tot un dia per estar tranquil·la i assaborir les darreres hores de vacances.

Avui també volia fer la darrera entrada del mes (que ha estat molt productiu). 

Fa dies va ser l'aniversari de la Pilar, fa molts anys que ens coneixem i tot i que la nostra vida s'ha anat apropant i allunyant en diferents moments, ella és una de les persones que sé que sempre serà al meu costat. Compartim moltes coses: pensaments, maneres de viure, sortides, paraules, música, pel·lícules... i com no! també l'scrap. Per això li vaig voler fer un regalet "scrapero" (no vaig fer fotos del paquet :() i com no, una targeta.

A ella li agraden els gats (això no ho compartim, jo hi tinc al·lèrgia, jajaja) i tenia un gatet de fusta molt simpàtic des de feia temps, així que dijous em vaig posar mans a l'obra i va sortir aquesta targeta. Una vegada més, força diferent a tot i potser amb un punt masculí (o és que relacionem els colors marrons amb treballs masculins?). 

Bé... no m'enrotllo... aquesta és la targeta que va sortir...

El cel està fet amb pasta de modelar aplicada sobre una plantilla i pintada amb tintes en spray i distress. És el meu primer assaig amb la pasta de modelar i m'encantaaaaaaaaa, segur que la faré servir més :).


La part de darrera podria ser una altra targeta clean and simple :), però com jo això no ho sé fer la relego a part de darrera, jajajaja.

 
 I a l'interior un escrit (a les dues ens encanta escriure sentiments...) i una imatge construïda amb segells. Fa una setmaneta em vaig topar al Tiger amb aquest pac de segells per tres euros (el pis, les dues cases, el cotxe, l'arbre, el gat i una bici que no es veu que està a la part inferior amb l'escrit) i em vaig enamorar i tenia tantes ganes d'utilitzar-lo que vaig experimentar...


I per acabar aquesta entrada us deixo amb el text que ha encapçalat aquesta entrada. L'he trobat per casualitat per internet i m'ha agradat. Dedicat a tu Pilar i a totes les persones que han entrat a la meva vida per la porta de l'amistat deixant la seva empremta...

 Les amistats estan fetes de trossets

Trossets del temps que vivim amb cada persona. El que importa no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat. Cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer.

Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits; altres, d’hores d'escola; altres, de sortides, cine, diversions; i n'hi ha que neixen sense que sapiguem ben bé com ni per què... Avui dia, n'hi ha que estan fetes sols de correus electrònics, i no per això són menys importants. Diferents, però no menys importants.

Aprenem a estimar les persones sense poder-les judicar per la seva aparença, sense que les puguem etiquetar conscientment. Hi ha amistats profundes que han nascut així.

Saint-Exupéry diu: “El temps que vas perdre per la teva rosa és el que la fa tan important”. El temps que “perdem” amb cada amic fa que cada amic sigui tant important. Perquè el temps “perdut” amb amics és temps guanyat, aprofitat i viscut.

Són records per a cinc minuts després, per a dins d'un any o per a sempre. Un amic es torna important per a nosaltres -i nosaltres per a ell- quan en la seva absència som capaços de riure o plorar, de sentir nostàlgia, pena o alegria i, en aquell instant, sentir-lo ben a prop nostre.

L'important és saber aprofitar al màxim cada moment viscut i atresorar-lo en el bagul dels records, per poder estar amb els nostres amics, encara que estiguin lluny dels nostres ulls.

Guardo cada dia aquests trossets ben dins del meu cor. Són el meu tresor. Quan estic sol, en trec els amics que m’acompanyen...
 
Gràcies pel trosset que m’has regalat!

dijous, 28 d’agost del 2014

El primer any de la Clàudia (6)


Els fills són mestres espirituals 
que et permeten créixer
més enllà de tu mateix.

(Àlex Rovira)

Ja s'acaben les vacances... i avui, després d'uns dies de no parar amunt i avall aprofitant els darrers moments, m'aturo per posar una mica d'ordre al pis i gaudir de la tranquil·litat d'estar a casa. 

Aprofito també per fer una entrada ràpida amb dues pàgines més de l'àlbum de la Clàudia (ja queda poquet per veure'l tot). 

Espero que us agradin.

La primera amb una butxaca...






 La segona amb un nou desplegable, floripondio total, jajajaja...



diumenge, 24 d’agost del 2014

Navegant...

 
D'aquí a vint anys et penediràs més de les coses que no vas fer que no pas de les que vas arribar a fer.
Per tant, ja pots llevar l'àncora.
Abandona aquest port.
Infla les veles amb el vent del canvi.
Explora.
Somnia.
Descobreix. 

(Mark Twain)


Com passen els dies!!! ni m'he adonat i ja les vacances arriben al seu final (snif, snif...). Ara faria un mes o dos més (o la resta de la vida) per poder fer tot allò que encara m'ha quedat pendent! i que consti que sóc afortunada de tenir les vacances que tinc i no em queixaré! (glups! ja ho he fet, jajajaja). Hauré de començar a jugar a la loteria per si així em puc jubilar anticipadament i dedicar-me a l'scrap i a la meditació trascendental, jajajaja.

Avui us deixo amb una nova dosis de la meva vena marinera :). Una targeta per la Maria, la meva neboda, en el dia del seu sant. Feia temps que anava al darrera d'unes estrelles de mar i en una passejada per Sant Feliu de Guíxols me les vaig trobar, oi que queda bonica?



dimecres, 20 d’agost del 2014

50 anys... (2)

 
Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que se'n recordin).
 
(Antoine de Saint-Exupéry) 
 

Avui entrada curteta amb la primera entrega de l'àlbum dels 50 anys de la meva germana. 
 
Les seves primeres fotos amb el bateig acompanyades d'un recordatori trobat en el bagul dels records i aquests papers tan dolços de la Marisa Bernal.

Una vegada més un desplegable amb moltes fotos amagades...

Espero que us agradi tant com la portada.
 
 
 



dilluns, 18 d’agost del 2014

Projecte calendari: agost

 
Per art de màgia baixem com l’aigua, i a cada obstacle refem com si res el camí, construint a mida el destí. A contracorrent, de cara al vent, amb mar de fons i onades, governa tu el vaixell que no tens res a perdre. Boig, el món és boig, però és nostre i és el millor d’entre els possibles. 
 
(Que boig el món, Lax'n'busto)

Avui una nova entrada del calendari (síiiiiiiii aquest any ens falten un parell de mesos però... ja arribaran :)).

Aquest mes reflecteix un cap de setmana de platja a Vilanova, dos dies senzills, plens de relax, mar, sol, migdiades, pel·lis, scrap, converses, música... això és casa meva a l'estiu, jeje.

La meva pàgina molt senzilla, aquesta vegada sense butxaques ni desplegables, amb un toc mariner (estic en la meva època blava de mar, jajaja).

 
La de la Pilar també molt marinera, amb una butxaqueta i un tag gran per posar-hi un escrit i més fotos (jo tinc tendència a posar-hi fotos petitetes, sobretot aquelles en que surto jo, jajajaja). Com  detall dir-vos que una vegada més, algun punt de coincidència, vam utilitzar enganxines de la mateixa col·lecció!! som un cas!!
 


 

dijous, 14 d’agost del 2014

El primer any de la Clàudia (5)

 
El secret de la felicitat no està en fer sempre el que es vol, sinó en voler sempre el que es fa.

(Leon Tolstoi)

Avui que encara estic mandrejant, després d'un parell de dies per la Costa Brava, aprofito per recuperar la meva activitat bloguera i scrapera:). 

Per mantenir una mica la intriga de l'interior de l'àlbum de la meva germana (què dolenta que sóc! :)), us deixo amb dues pàgines més de la Clàudia.

Aquestes són potser unes de les meves preferides, per què? no ho sé... Ja fa  uns quants mesos havia publicat un avançament de la primera d'elles (m'havia presentat a un repte d'LO, ostres! si que ha passat el temps!!!). 

Bé... avui no estic escriptora així que vaig al gra i us deixo les pàgines.

 
Aquesta vegada la pàgina no era desplegable però tenia una butxaca...

 


A l'interior de la butxaca una nova pàgina, davant i darrera, aquesta vegada més senzilles...


I la segona m'encanta... i és que aquest any m'he enamorat d'aquests colors verd-blaus...

Aquesta vegada amb un nou desplegable i amb uns sobres craft que permeten afegir més fotos amagades...
 



Espero que us agradin i moltes gràcies per dedicar un temps de les vostres vacances o de l'estiu per visitar-me i deixar un comentari (m'encanta i llegir-vos sempre fa el dia una mica més especial).

dilluns, 11 d’agost del 2014

50 anys... (1)

 
La felicitat no és una estació a la qual s'arriba, sinó una manera de viatjar.

(Margaret Lee Runbeck)

Ara m'adono que porto deu dies sense publicar res! i això que tinc unes quantes coses per mostrar!! hauré de planificar les entrades: dilluns àlbum Clàudia, dimecres altres, divendres aquest nou projecte... nooooooooooo, jajajaja, sóc incapaç de fer-ho!!! :). 

Aquests dies d'agost els he aprofitat per gaudir de la platja, per compartir estones amb amics i amb família, per veure pel·lis, llegir, dormir, descansar i fer mooooooollllllllltttttttttttt d'scrap! :). El motiu? Doncs ja fa un mes la meva germana va fer 50 anys! afortunadament per a mi entre unes coses i altres no vam poder celebrar-ho fins ahir. I dic afortunadament perquè tot i que sabia que volia fer-li un àlbum i tenia moltes de les fotos revelades no havia aconseguit posar-m'hi, està clar que jo funciono millor contrarellotge :), per dir-vos que acabava d'enquadernar l'àlbum dissabte a les set de la tarda!!!

Crec que a dia d'avui aquesta és l'obra més monumental que he fet mai. Vaig tornar a triar l'estructura que vaig utilitzar per la Clàudia, una enquadernació amb espina, donant volum al llom i amb un desplegable a la majoria de pàgines. És un àlbum novament 25x25 cm i aquesta vegada m'ha quedat molt gruixut!!! Val a dir que no he comptat les fotos però crec que n'hi ha unes 200 com a mínim! i això que me'n faltaven moltes d'una determinada època!

Tot i que estigui malament dir-ho, estic molt contenta amb el resultat i va ser tot un èxit! Espero que sigui un record molt especial.

Avui us deixo amb la portada i continuarà... 

L'àlbum el vaig posar en una capsa d'IKEA que em va encantar, i al cartellet de la mateixa capsa hi vaig posar el títol: moments...




A l'interior un esclat de colors!!!. A la meva germana li agraden molt les samarretes i vestits coloristes, amb un toc hippie, així que dimarts passat vaig anar a Raima disposada a trobar un paper que m'enamorés. De fet quan pujo al segon pis m'enamoro absolutament de tot, jejeje.

Allà no m'acabava de decidir fins que un dependent molt simpàtic em va rescatar i em va baixar un paper que encara no tenien al mostrari. No m'hi vaig poder resistir. 

La resta... doncs un cartellet amb el nom tal i com havia utilitzat amb la Clàudia, una punta, roba de sac, tela d'enquadernar, un cordill i el detall de la fusta... un cor com a tanca que vaig foradar amb una barrina per a què quedés com un botó i poca cosa més. Amb aquest paper no s'hi podia posar res més :).

Us deixo amb algunes imatges...




i aquesta és perquè pugueu apreciar una mica el gruix de l'àlbum...