Bocins de paper, màgia i colors: 1/8/12 - 1/9/12

dimecres, 29 d’agost del 2012

Have a nice trip...


Només aquells que s'arrisquen a anar prou lluny descobreixen fins on poden arribar.

(T.S. Eliot)



Demà la meva neboda marxa un any a Irlanda, suposo que carregada de dubtes però també d'il·lusions i sobretot amb la possibilitat de viure noves experiències i descobrir llocs, persones i també de descobrir-se a ella mateixa.

Aprofitant el seu sant li vaig fer una targeta aquesta vegada amb un format diferent, com si fos una petita maleta per desitjar-li bon viatge i una millor estada.





 
T'enyorarem... (sort en tenim d'internet!)





dilluns, 27 d’agost del 2012

Repte blau + segell teroladas


(...) Tal vez no existen los buenos y los malos amigos; tal vez sólo hay amigos, gente que nos apoya cuando sufrimos y que nos ayuda a no sentirnos tan solos. Tal vez siempre vale la pena sentir miedo por ellos, y esperanzas, y vivir por ellos. Tal vez también valga la pena morir por ellos si así debe ser. No hay buenos amigos, no hay malos amigos. Sólo hay personas con las que uno quiere estar, necesita estar; gente que ha construido su casa en nuestro corazón. (...)
 
(Stephen King)


Dissabte vaig passar el dia a Barcelona, celebrant l'aniversari d'una bona amiga a qui vaig conèixer estudiant a la universitat. Ni el temps, ni la distància ha permès que els sentiments canviessin i com diu la frase de l'Stephen King, ella ja ha construït la seva casa dins del meu cor.

Em va descobrir un local preciós al carrer Pau Claris, es diu Pudding i és un lloc ple de màgia, on s'ha de dir que fan uns pastissos impressionants, jajaja. Us el recomano! us sorprendrà  la decoració que és fantàstica (no us perdeu la part de baix amb els jocs i els llibres... sobretot els contes per a nens).


Li vaig regalar una espelma (a les dues ens encanten!) acompanyada de tres cosetes fetes per mi.

La primera una postaleta, que a més a més em serveix per presentar-me al primer repte que ens proposa la Lídia de teroladas. En aquest repte proposa fer un treball amb el color blau com a dominant (no és un color que jo utilitzi molt però...) i utilitzant un dels fantàstics segells digitals que fa ella (per a qui no en tingui en posa en un obert). El premi consisteix en 4 segells digitals!!! i certament és una artista dibuixant...


La tercera una llibreta enquadernada en pell (sé que n'està enamorada perquè sempre ens quedem embadalides davant d'una papereria que hi ha al carrer Llibreteria on en tenen moltes). 


Per guardar la llibreta vaig "tunejar" una capsa d'aquestes metàl·liques que tenen una ill·lustració a la tapa, que no m'agradava gens. Així que washi tape, paper d'scrap, puntetes i unes floretes... i aquest en va ser el resultat.



divendres, 24 d’agost del 2012

Benvinguda!



L'objectiu de la vida és néixer plenament,
però la tragèdia consisteix en què la major part  
de nosaltres mor sense haver nascut vertaderament.  
Viure és néixer a cada instant.  

(Eric Fromm)

   
Ahir vaig anar a visitar la Clàudia, la filla d'una de les meves millors amigues que fa una setmaneta que va néixer. 

Em feia molta il·lusió, entre d'altres coses perquè el procés de ser mare ha estat molt llarg i complicat per a la meva amiga. 

Però sempre val la pena perquè la sensació d'estar davant d'un nadó tan petit és fantàstica, té quelcom de màgic, que hipnotitza...

El meu regal per a ella encara està en construcció per això li vaig portar una targeteta-val per...


No estic acostumada a fer coses per nadons. Cal dir que no m'agrada gens el color rosa (i menys per a nenes perquè sembla que tot hagi de ser més pastel i més cursi i que no puguin vestir per exemple de color taronja :)), però aquest era el moment adient per utilitzar aquestes cintetes autoadhesives que vaig comprar fa un segle a l'Abacus (com sempre pensant que algun dia en faria ús). 

Així que em va sortir una targeta de color xiclet (aish senyor! l'scrap em porta pel mal camí i fa que combini i utilitzi allò inimaginable!!! jejeje).




En fi... que sigui com sigui aquest és el meu primer experiment de postaletes per a nadons... espero que us agradi!! 


dilluns, 20 d’agost del 2012

Vermell i negre


El secret de la genialitat és conservar l'esperit del nen fins a la vellesa, és a dir, no perdre mai l'entusiasme.

(Aldous Huxley)

Ara ja fa unes setmanes vaig passar el dia amb uns amics, que s'han enganxat a l'scrap. Un matí de piscina, dinar arrosset, conversa i una mica (o molt! perquè les hores volant!!) d'scrap per la tarda.



La seva filla feia 40 anys i volien fer-li algun mini però no sabien massa bé com enfocar-lo. Jo els hi vaig dir que ho podíem treballar conjuntament i així compartir idees, certament treballar en equip enriqueix moltíssim!!!

I aquest en va ser el resultat, un mini en acordió, amb fotos de quan era més petita, un tag i un sobre per posar-li el val pel regal. 

Em consta que li va agradar i tots tres vam estar molt satisfets amb el resultat. Es nota la meva influència en els topets? jejeje.

Una vegada més trobo que el vermell i el negre donen una força espectacular als treballs.




divendres, 17 d’agost del 2012

Vida...


La vida és meravellosa si no li tenim por.

(Charles Chaplin)


Ara ja fa un mes va fer 40 anys un amic que ha estat molt important per a mi en aquests darrers anys, fent-me somriure quan no en tenia ganes, valorant-me, compartint sortides, sopars, dinars, paisatges, paraules...

Volia regalar-li un àlbum amb imatges de molts dels moments que hem viscut plegats, molts d'ells no els ha captat la càmera (sóc un desastre i sempre me la deixo, o  la porto i m'oblido de treure-la :)), però ja són dins dels nostres cors. D'altres he aconseguit capturar-los...

Com sempre l'àlbum em va quedar més gruixut del què esperava i vaig haver de fer tres volums (improvitzant, com no! tapes).


 


Al final vaig pensar: i com els hi dono? com els guardarà? Així que em vaig posar a fer una petita capsa arxivadora.

La meva idea era fer un àlbum en blancs i negres aprofitant uns papers de l'Amy Tangerine que trobo fantàstics (Sketchbook d'American Crafts, excepte el de topets). 

El paper de les càmeres em va capturar, primer el vaig descobrir en blanc i negre i després en color i això em va donar la idea de fer que cada pàgina apart del blanc i el negre tingués tocs del color de cada una de les càmeres del paper.

Tot això combinat amb un segells relacionats amb les càmeres que també em va enamorar des del primer moment que el vaig veure. I... cintetes i els topets als quals darrerament hi tinc un abonament, jeje.

Així que m'ha quedat un àlbum amb un cert toc colorista (taronja, groc, verd, blau, fúcsia).


Aquí us deixo el resultat. Espero que us agradi.





dimecres, 8 d’agost del 2012

Vermell...

 Amb l'edat, ens alliberem del desig de fer les coses com els altres i fem tranquil·lament, i sense por, el que ens sembla que hem de fer.

(William Somerset Maugham)



Avui hem celebrat l'aniversari de la meva mare, ja 83!!. 

Porta ja uns quants mesos una mica delicats per la salut i em venia de gust fer-li una targeta colorista i plena d'energia, per els moments anímicament més durs. 

Vaig voler utilitzar novament un segell de la Lídia de Teroladas que m'agrada molt (i així vaig practicant amb això de pintar :)) i que combinava amb una cinteta de cupcakes que em va regalar la Isabel. I em vaig deixar portar... 

El resultat? ehem... em sembla que tinc l'etapa dels topets i una mica de "faralaes", jajajaja, però m'agrada :).


  


Moltes felicitats!!!!