Bocins de paper, màgia i colors

diumenge, 25 de setembre de 2016

Una miqueta més de quilling...


El veritable secret de la felicitat
consisteix a posar un interès genuí
en cada detall de la vida de cada dia.

(William Morris)

Avui ha estat un dia especial, he conegut unes noies molt maques en una trobada a la qual he assistit com a tallerista i convidada, però com encara no he descarregat les fotos deixaré la crònica per un altre moment (i així us deixo amb una nova incògnita) i avui us ensenyaré la segona part del regalet que us anunciava en la darrera entrada

Què hi havia dins de la capseta-bústia?? Suposo que ho vau endevinar... però per si de cas avui us deixo les imatges. 

Continuo practicant amb el quilling i les arracades i és que m'encanta cargolar el paper i anar pensant com posaré les formes creades. Amb l'ajut del meravellós pinterest i la meva imaginació, van sorgir aquests dos models d'arracadess per a la meva germana. Com sempre les fotos no són bones, les vaig fer quan ja li havia regalat i no en tinc cap on es vegin les arracades liles amb el color real, "es lo que hay" com jo dic sovint :). 



Aprofito també per ensenyar-vos unes altres arracades i un penjoll que em vaig fer a mi mateixa (ja tocava fer-me alguna cosa per a mi!!!) i que vaig estrenar en la graduació dels meus alumnes de 4t d'ESO.  




diumenge, 18 de setembre de 2016

Una capseta amb sorpresa...


La felicitat és un perfum 
que no pots abocar damunt
dels altres sense que a tu
te'n caiguin unes quantes gotes.

(Anònim)

Ahir vam celebrar l'aniversari de la meva germana i jo que li havia fet un regalet a mà li volia donar d'una manera especial que servís també com a targeta d'aniversari.

De vegades les coses arriben a nosaltres quan més les necessitem, així que per casualitat vaig topar-me aquesta setmana amb aquesta entrada del blog de la Silvia Scrap. Em vaig enamorar a l'instant d'aquesta capseta amb unes targetes que quan les estires mostren el regalet de l'interior.

Vaig anar a veure el tutorial, vaig adaptar les mides per a què pogués posar-hi el regalet i aquest va ser el resultat. La veritat és que per veure l'efecte s'hauria de veure en acció però si us mireu el tutorial us quedarà clar.
 
Dins... bé... ja ho veureu en una propera entrada... (tot i que ja s'intueix :)).

 
 



dissabte, 10 de setembre de 2016

Viatgem a l'Edat Mitjana...


No són les persones les que fan els viatges, sinó els viatges els que fan les persones.

(John Steinbeck)


Dilluns torna a començar el curs escolar, tot i que jo ja fa dies que l'estic preparant. I com dic sempre per a mi és com si comences un nou any, amb noves experiències, noves matèries i com no! nou projecte d'escola, un nou viatge...

Aquest curs tota l'escola treballarem l'Edat Mitjana i com ja vaig fer l'any passat amb la cuina, aquest any el repte era fer un diorama amb aquesta temàtica. I realment era un repte!!! no sabia ni com començar, però mica en mica les idees van anar sorgint. Era senzill pensar en un castell, cavallers, princeses... 

El mes de juliol vaig fer una escapadeta a la Vall d'Aran i anant a comprar el diari a Vielha vaig topar-me amb uns segells medievals d'Aladine, vaig dubtar si comprar-los o no però com eren molt petits vaig decidir no fer-ho. Com acostuma a passar sempre que tenim una cosa a la mà i dubtem, vaig acabar "necessitant-los", així que els vaig buscar per internet i aquests han estat la base dels personatges utilitzats.

Sobre la base d'un cartró dels que utilitzo habitualment per fer enquadernació vaig dissenyar un castell. Bé... sent sincera haig d'agrair al meu amic Miquel el seu ajut incondicional. Normalment no li faig massa cas en els seus consells (especialment en tema de colors i lluentons que a ell li encanten i a mi no, jajajaja) però aquesta vegada sí i aquest diorama també és una mica seu. Em va ajudar en el disseny proposant-me una estructura amb diferents nivells i profunditats i també en el tema de les proporcions. El castell el vaig construir amb una cartolina gruixuda craft embossada amb una placa de textura de maons que li dóna un toc molt especial. I després res... a retallar, enganxar...

Al fons un paper de núvols, els segells escanejats els vaig imprimir a la mida i com estaven pixelats els vaig calcar amb paper vegetal i després els vaig fotocopiar, pintar amb colors aquarel·lables i cobrir de glossy per donar brillantor i consistència. i evidentment em vaig fer un fart de retallar detallets :O.

I ja només quedaven alguns detalls, pel terra sorra i palla, la reixa feta amb escuradents pintats, el pont llevadís amb la cadena, els pendons i banderoles i poca cosa més. Bé... poca cosa és un dir perquè és una feinada espectacular però també he gaudit proporcionalment!!! I he descobert que m'agrada molt enfrontar-me amb comandes estranyes perquè fan treballar la meva neurona creativa a tope!!

I bé... no m'enrotllo més, per qualsevol dubte pregunteu...

Aquí van les imatges!!! A l'escola ha agradat molt a tothom i ja espera a l'entrada a que dilluns arribin els nens i nenes.















dimecres, 31 d’agost de 2016

I la tercera...


Si camines sol aniràs més ràpid.
Si camines acompanyat aniràs més lluny.

(Proverbi xinès)

Darrer dia de vacances (snif, snif...), ara ja començo a preparar la "vuelta al cole" amb la pila de feina que començarà a amuntegar-se damunt de la meva taula: exàmens de setembre, noves matèries per preparar, noves maneres de fer les coses i també un bocinet d'il·lusió per fer tot això possible (no us enganyaré ara mateix il·lusió, il·lusió no me'n fa, jajajaja però ja m'aniré posant en situació). 

Avui us porto la darrera targeta diorama i per una temporada espero que la darrera (quan m'emociono amb una cosa no puc parar!!!). El cert és que al mes d'agost és l'aniversari de la meva amiga Pilar i com em va veure treballar en les dues anteriors targetes i em va dir amb veu alta que li encantaven...  m'ho va posar fàcil! Aquesta va ser la targeteta que va acompanyar el seu regalet. Ara m'adono que no vaig fotografiar la part de darrera, és el que té treballar a darrera hora :-O (vaig fer el record guiness i la vaig fer en dues hores).

Una vegada més amb els segells de la Gerda Steiner, i això que mai he estat d'utilitzar segells amb un to més infantil!!! però tampoc utilitzava cors!!! com ens hem de veure!!!! jajajaja.

En fi... us deixo amb un parell d'imatges (una vegada més amb les fotos fetes a corre-cuita, prometo que un dels objectius d'aquest nou curs és fer fotos amb més qualitat).

Espero que us agradi!!



dimarts, 23 d’agost de 2016

Targeta diorama 2...



 Deixa que el món et canviï… i podràs canviar al món.

 (Ernesto “Che” Guevara)

Avui us mostro la segona targeta diorama que vaig fer per regalar al meu nebot Pau. L'estructura és la mateixa i ràpidament vaig tenir clara la temàtica. Li agraden les motos, els gossos i els tattoos, així que em va resultar senzill trobar el segell adient (una vegada més un segell digital de la Gerda Steiner) i la imatge de fons. El meu toc personal és la lluna que sempre ha estat especial per a mi.

Espero que us agradi!

Ara estic treballant amb un diorama macro dels meus per a l'escola, però... haureu d'esperar!! :)






dimecres, 17 d’agost de 2016

Targeta diorama: 24th SYD Challenge Gerda Steiner


 Hem de desfer-nos de la vida que tenim planejada per deixar pas a la vida que ens espera.

(Joseph Campbell)

He tornat a trigar una miqueta a reaparèixer, aquesta vegada el motiu ha estat un viatge a Madeira, una illa que m'ha encantat!!!!(si sóc capaç de triar entre les 900 fotos que tinc algun dia faré un àlbum perquè descobriu alguns racons preciosos:)). 

La setmana passada vaig posar en ordre la roba, el pis i vaig dedicar-me a fer una miqueta d'scrap. El motiu era fer dues targetes: pel sant endarrerit del meu nebot i pel sant de la meva neboda que a més a més, marxa a viure a Malta. 

Ja feia temps que havia vist al blog de la Laura Dovalo una targeta diorama que em va deixar amb la boca oberta, en l'entrada (la trobareu aquí) ella feia un vincle al tutorial. Ja sabeu com m'agrada la tridimensionalitat en els meus treballs, així  que em vaig quedar amb la idea per aplicar-la quan la inspiració retornés o quan tingués un bon motiu. Sembla ser que els dos fets s'han posat d'acord, jejeje.

Vaig voler fer una targeta divertida i per això vaig pensar en un parell dels segells de la Gerda Steiner que trobo dolços i alegres alhora. Així que aprofito per participar en el 24th SYD Challenge.

Una vegada més la qualitat de les fotos lamentables, les vaig fer ràpidament el mateix matí de donar-les i hi havia massa llum (i això vol dir massa ombres i colors distorsionats), en fi... algun dia n'aprendré... (o no...) :).

Suposo que us en fareu a la idea...


La visió lateral perquè pugueu veure l'acordió que dóna la tridimensionalitat i que permet plegar la targeta per posar-la en un sobre:
  


I els detallets, per le ulleres de l'aneguet vaig trobar un paper que simula mirall i dir-vos que la sorra la vaig portar de Porto Santo (l'illa veïna de Madeira). Els segells estan pintats amb colors aqüarel·lables i coberts amb una capa de glossy que els hi dóna consistència i brillantor.



A la part de darrera un sobret pel regalet :). 




Aquest és el meu primer experiment amb aquest tipus de targeta (d'aquí uns dies us ensenyo l'altra que vaig fer), però us puc assegurar que en faré més, millorant algunes cosetes que no em van sortir bé i que no us confessaré :).

Ah! si voleu participar en aquest repte de la Gerda ho podeu fer amb qualsevol dels seus segells (sempre en té de gratuïts a la botiga on-line). Teniu tot el mes per fer-ho!



Gràcies per visitar-me!!!! m'encantarà llegir els vostres comentaris!!

dissabte, 30 de juliol de 2016

Després del silenci 2.0...


Pensa, crea, somia i atreveix-te!

(Walt Disney)

Buf!!! ara mateix pensava... quin títol poso a aquesta entrada?? fa tants dies, setmanes, mesos (:-O) que no escric que gairebé ja no sé ni com començar...

El motiu d'aquest silenci?? la veritat no ho sé... els finals de curs cada any més demencials i més carregats de feina, la inspiració sota mínims, potser la necessitat de desconnectar de tot... I el que més greu em sap és que tampoc he dedicat temps a passejar-me pels vostres blocs i deixar comentaris... (I'm sorry! no us he oblidat!!!) però espero mica en mica anar retrobant-me amb mi mateixa i anar retrobant-me amb la creativitat i l'scrap. 

No he fet massa coses però algunes sí que tinc per ensenyar-vos, així que després d'uns dies que em prendré per fer turisme us ho aniré mostrant.

Avui començo amb un àlbum d'estructura molt senzilla (amb sobres) que vaig regalar a la neta d'una amiga. No volia fer un àlbum típic de nen petit, així que vaig optar per un àlbum colorista i que desprengués bon "rotllo". Em vaig enamorar d'aquesta col·lecció de papers quan els vaig veure a la fira de Sitges (no em pregunteu com es diuen, sóc un desastre per això) i esperaven el moment just per sortir del calaix. 

No estic acostumada a fer un àlbum buit i vaig posar poquetes decoracions (fustetes, banderoles...) per a donar-hi cabuda a totes les fotos que espero vagin enganxant mica en mica. L'estructura és plena de butxaques invisibles (a cada sobre s'amaga una cartolina per enganxar-hi més fotos) i visibles per posar-hi el que es vulgui i realment potser és una de les feines que he fet amb menys temps (deu ser que quan poso fotos és més complicat buscar la combinació perfecta de papers, detalls, etc...). Ah! per tapar l'estructura de sobres enganxats del llom vaig posar-hi una roba de sac amagada sota la portada, m'encanta com queda!!! segur que ho repeteixo.

Sigui com sigui, malgrat estar desentrenada estic contenta amb el resultat i sé que li va fer molta il·lusió.

Bé... us deixo amb les fotos (una vegada més fetes amb una llum totalment inadequada! és el que té acabar els treballs a contrarellotge!).

Si encara esteu per aquí, moltes gràcies per llegir-me!!! Us he de confessar que... us enyorava!! :).