Bocins de paper, màgia i colors

dimarts, 4 de setembre de 2018

L'amistat és...


(...) Compta amb mi quan s'oxidin els dies
i si la boira entela els vidres
dels teus somnis, quan no els trobis,
compta amb mi. (...)

(Txarango)


Avui us ensenyo una part del regal que vaig fer fa uns dies a la meva amiga Pilar. D'entre els 50 paquetets, n'hi havia un dedicat a l'amistat.

Vaig comprar una llibreta ja feta (no tenia temps per fer-la jo) i vaig decidir que faria un àlbum senzill, amb els fons amb aquarel·les i aigua i hi posaria la foto amb una paraula i algun petit detallet. Volia fer quelcom ràpid i senzill (no sé com m'ho faig però sempre vaig a contrarellotge!) però que quedés bonic.

Era la primera vegada que em dedicava a fer els fons d'aquarel·les i m'ho vaig passar molt bé i segurament que seguiré provant, alguns em van quedar millor que d'altres però... és el que tenen les manualitats!!

Les fotos reflecteixen moments d'aquests mmm, crec que la Pilar em va dir 19 anys d'amistat... com passa el temps!!!! N'he difuminat algunes perquè surten d'altres persones, les nostres m'ha donat permís per posar-les :). 

I bé... aquí va aquest àlbum senzill però fet amb molt de sentiment...

Ah! la portada també està pintada directament amb aquarel·les i el meu intent de lettering :).

Espero que us agradi com li va agradar a ella!
 







 


















dimecres, 29 d’agost de 2018

50 tags... 50 regals...


Els amics són aquells estranys éssers que et pregunten com estàs i després es queden a escoltar tota la resta.

 (Ed Cunningham)


Diu una llegenda xinesa que un fil vermell invisible connecta aquells que estan destinats a trobar-se, tot i el pas del temps, del lloc i de les circumstàncies. El fil vermell pot tensar-se o embolicar-se però mai no podrà trencar-se.

Ja fa uns quants anys aquest fil vermell em va apropar a la Pilar, una de les meves millors amigues, el fil certament, ha fet que ens apropéssim i allunyéssim, però l'amistat continua intacte, jo diria que creixent perquè si d'alguna cosa serveixen els anys és per aprendre, conèixer i respectar.

Aquest any la Pilar ha fet 50 anys i és un aniversari que li feia molta il·lusió, així que a mi també em feia il·lusió fer-li un regal diferent i especial. Vaig pensar: i què li regalo? I vaig dir-me... doncs... una representació de totes aquelles coses petites o grans que formen part de la nostra vida: sentiments, paraules, etc... cada una d'aquestes "coses" ve representada amb un tag i associada a un regal, alguns d'ells coses simbòliques, d'altres regals per compartir no només en aquest dia especial d'aniversari sinó també la resta de l'any. 

A ella li va agradar molt i jo vaig gaudir molt no només fent els tags, també pensant cada paraula, cada regal...

Ara us deixo amb els tags, he fet uns quants collages perquè són molts. Són tags per fer ràpidament, alguns amb washis, altres amb segells, amb troquels... i intentant fer una mica de lettering :O.


 




I aquesta és una mostra dels regals...


i la bossa on estaven guardats (la foto és nefasta I'm so sorry)...


dilluns, 27 d’agost de 2018

Una mica d'enquadernació....


(...) Ei, encara tenim temps!
De despertar ben d'hora
de canviar el que ja està escrit

Ei, encara tenim temps!
de fer allò que volíem
quan somiàvem de petits (...)

(Joan Rovira)


Avui us ensenyo unes llibretes amb enquadernació belga, que a aquestes alçades ja sabeu que és un tipus d'enquadernació que m'encanta!!! 

Una d'elles va acompanyar la targeta d'aniversari que vau veure aquí i l'altra era un detallet per la noia a qui feia l'snail mail que us vaig ensenyar en la darrera entrada.

Les dues amb decoració senzilla i esperant que s'omplin de sentiments, de vida... del que els seus nous propietaris desitgin :). 

I res... no escric més... us deixo amb les fotos i amb aquest fragment de cançó d'inici (per animar-me a mi que ja estic en predepre pretornada a la feina :O).

 




dimarts, 21 d’agost de 2018

Snail mail estiuenc


El moment més bell d'un viatge és el seu record.

(Laurence Sterne)


Ja fa dies que volia fer aquesta entrada, però certament aquest estiu que estic vivint ha estat d'un no parar, fins i tot aquesta segona part que pretenia ser relaxada. Però sincerament l'estic gaudint d'allò més i amb molta intensitat.

Ja vaig avançar l'entrada a l'instagram però volia fer-la també aquí, m'agrada aturar-me i escriure, ni que siguin quatre línies, de fet abans ho feia molt això d'escriure, agafava una llibreteta i deixava anar sentiments, sensacions... sense cap objectiu. Mica en mica he anat perdent el costum i em sap greu, per això també em sabria greu abandonar el blog.

Però bé... no m'enrotllo... 

Aquest és el segon estiu que participo en un snail mail amb unes noies amb qui ens trobem cada mes per fer scrap i compartir moltes coses. M'agrada participar-hi perquè m'obliga a aturar-me i fer scrap i també a buscar estructures noves.

Aquesta vegada he fet una estructura que per fora sembla de midori però és un àlbum. El tutorial el podeu veure aquí. La veritat és que és molt senzill de fer i té una capacitat immensa, hi ha pàgines amb solapes com a butxaques que ja formen part de l'estructura i d'altres sense perquè es puguin combinar les fotos amb les targetes, etc. Jo he modificat una mica l'estructura, he posat tres quadernets enlloc de quatre i he canviat la mida de l'acordió on van grapats els quaderns. M'ha encantat i segur que la torno a fer com a àlbum!!!

També m'ha agradat molt el tipus de portada amb acetat que deixa veure la primera pàgina i combinar la roba de sac i la decoració lateral com si fos un midori.

La meva idea era que servís per àlbum per la meva penpal, donat que tot el que hi he posat  es pot desenganxar i aprofitar: fustetes, segells, coses troquelades, washis, xapetes, etc.

Com ja l'ha rebut puc penjar les fotos. Espero que us agradi tant com a ella!!!!

La primera foto és dels dos paquetets que vaig enviar, el segon, que era un regalet fet a mà el podreu veure a la següent entrada.




I aquí us mostro algunes pàgines de l'interior i un parell de collages amb la resta perquè no se us faci molt pesat:
 








dijous, 9 d’agost de 2018

Una carpeta scrapera


Les estones d’oci són la millor de totes les adquisicions

(Sòcrates)


Ja fa moltes setmanes vaig començar a fer una carpeta per guardar els papers d'scrap. Era el projecte compartit per un grup de noies i ara un noi i tot!!! :) que ens trobem un diumenge de cada mes.

A Sitges havia comprat uns papers molt xulos d'scraperes que van ser amor a primera vista i aquest no podia ser el projecte més adient per ells. 

L'estructura és molt senzilla, els papers de la portada són papers fets a mà (dels milions que tinc per casa, aish... és el que té estar enamorada del paper!!! un dia us haig d'ensenyar el meu "dispensador" de papers i cartolines gentilesa de la meva amiga Mercè), El tancament és una goma que vaig comprar al Tiger ves a saber quan! I també vaig afegir-hi una nansa amb cordill trenat.

Aquest és el resultat de la cara davantera i la del darrera.




A l'interior un parell de butxaques per posar-hi papers més petits.



Jo estic encantada amb el resultat, ara tocarà omplir-la!!! 

Ah! per cert... les "males influències" :) m'han abocat a obrir un compte d'instagram, buf! encara m'hi estic barallant. Com ens hem de veure!!! jo que sóc anti xarxes socials!!!! :). Així que m'hi podreu trobar allà com a bocins de paper. Us hi espero!!!

dilluns, 30 de juliol de 2018

Una mica de quilling...


Riure és fer unes vacances instantànies.

(Milton Berle)


Avui comencen les meves vacances de tranquil·litat :). He passat un mes anant amunt i avall, compartint paisatges i moltes més coses, ara m'esperen uns dies de relax, de fer scrap, de platjeta i de posar ordre al pis entre altres coses. 

I quin millor inici que, després de dormir molt i molt, fer una entrada amb coses que tenia pendents...

Avui va de quilling... fa ja un temps vam celebrar l'aniversari de la meva germana. A ella li encanten les arracades, de totes formes i colors, de tots els materials. Així que vaig pensar que apart d'altres cosetes li faria un parell d'arracades.

Les fotos no són massa bones (per no perdre el costum!) apart de les dues més artístiques que va fer el meu germà amb la seva súpercàmera.

Aquí van les primeres...




Les segones anaven a conjunt amb una samarreta, que també va ser un regal...





Les darreres són meves... qui em coneix sap que no m'agrada gens anar "mudada", sóc feliç amb les meves samarretes, els meus texans i les meves avarques, per això, quan arriba el dia de la graduació de 4t d'ESO per mi és un pal decidir què posar-me, aquest any anava amb una camisa sedosa d'un color verd-blavós. Per donar-li el meu toc personal vaig fer aquest conjunt de penjoll i arracades.


Com no tenia cartolines dels colors que portava vaig decidir-ho fer-ho amb papers d'scrap retallats amb la guillotina amb dos gruixos diferents. La veritat és que tot i que la foto desmereix, m'encanta el resultat i tothom s'hi va fixar en el conjunt.

He descobert una altra cosa que m'encanta fer, anar improvisant l'estructura i combinant els colors... em relaxa.