Bocins de paper, màgia i colors

dimecres, 12 de juliol de 2017

Enmig de l'oceà...

 
(...) Per art de màgia
baixem com l'aigua
i a cada obstacle
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.
 
A contracorrent,
de cara al vent
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell,
que no tens res a perdre,
res a perdre, res,
res a perdre.
Boig, el món és boig,
però és nostre
i és el millor
d'entre els possibles.(...)

(Què boig el món, Lax'n'Bustos) 


Avui us ensenyo una targeta que vaig fer fa una eternitat (potser l'any passat), però que no sé perquè s'havia quedat a l'arxiu. Ara és el moment adient de treure-li la pols a les fotos, quan el sol brilla i ve tan de gust banyar-se al mar i gaudir del relax de les vacances i de l'estiu.

Una vegada més vaig utilitzar el recurs de la tridimensionalitat que sovint aplico en meus treballs i vaig fer una targeta diorama, amb motius mariners que tant m'agraden! La majoria dels segells (el far, les estrelles de mar, l'àncora del darrera i els peixos) són uns segells de la Mariona de Segon Segona Studio, si no els coneixeu us animo a fer-ho perquè són una monada i ella és un encant de persona.

La resta una malla de cebes o patates :), aquest paper que simula fusta, cartolines, una mica d'imaginació... ah! i les fustetes i el cordill que no hi faltin!! :).

Espero que us agradi i us convidi a gaudir d'aquest estiu!



 


dijous, 29 de juny de 2017

Fins aviat...


El que d'arrel s'aprèn mai del tot s'oblida.

(Sèneca)

Aish... que vaig in extremis a acomplir el meu objectius de dues entrades al mes!!! no tinc remei!!, i no pas perquè no tingui res a ensenyar-vos, al contrari! però no trobo el moment, quines ganes de vacances, platjeta, scrap, llegir, passejar!!! El meu cap està a punt d'esclatar!

Avui però, faig una petita pausa per mostrar-vos dues "card in a box" per a dos companys de feina que han canviat el seu rumb i el curs vinent no estaran compartint penes i alegries amb mi. 

La primera targeta que us ensenyo és pel Miguel, el profe de mates, és per això que tenia clar quins papers volia utilitzar per l'exterior i per simular la pissarra. El "profe" és un segell de química que vaig comprar fa temps i que encara no havia utilitzat (em vaig enamorar quan el vaig veure, suposo que per rememorar els meus anys a la facultat entre vasos de precipitats i buretes :)). 

La segona és per la Clara, la profe de castellà entre d'altres coses, per això la màquina d'escriure i el text de la pissarra. En aquest cas em va costar saber quin paper utilitzar per l'exterior i al final remenant entre les piles de papers que tinc per casa vaig trobar aquests amb els llapis que em va semblar divertit (de vegades el Diògenes scrapero acusat va bé, jeje).

Les part exterior de les targetes és senzilla, paper, roba de sac, un tag, un element significatiu per a cada un i un desig de bona sort, ah! i al darrera una butxaqueta amb uns tags per unes dedicatòries. A la part interior una escena i uns frases sobre l'educació i els professors (ja sabeu com m'agraden les cites!).

I bé... aquests són els resultats! 

Ells han estat encantats amb les targetes i jo feliç de fer-les i que tinguin un petit record. Per a mi el regal és la vitalitat, la força i les ganes de menjar-se el món de la Clara, i el "savoir faire" del Miguel. No us oblidaré!!!












dissabte, 10 de juny de 2017

50 anys de casats


L'aventura de la vida és aprendre. 
L'objectiu de la vida és créixer. 
La naturalesa de la vida és canviar. 
El repte de la vida és superar-se. 
L'essència de la vida és tenir cura. 
El secret de la vida és atrevir-se. 
La bellesa de la vida és donar. 
L'alegria de la vida és estimar

(William Ward)


Aish... quan arriba aquesta època no trobo mai el moment d'acomplir els meus propis objectius personals, com el que em vaig proposar aquest any de fer un parell d'entrades al blog cada mes, i no és que no tingui res per ensenyar-vos!!! però estic tan esgotada i tinc tantes coses al cap que no hi ha manera de trobar el moment adient.

Però ara sí... juny... tercera avaluació tancada i a dues setmanes de tancar el curs (si més no amb els nens). Ara és el moment d'ensenyar-vos les poquetes cosetes que he fet darrerament. 

Dissabte passat (amb una mica de retard) vam celebrar els 50 anys de casats d'uns bons amics i ex-companys de feina. Tenia molt clar que els hi volia fer una targeta amb format de targeta infinita (m'he enamorat d'aquesta estructura!!). Però no la volia donar tal qual, així que vaig recordar una targeta que havia fet la meva amiga Pilar per un casament on hi havia un cotxe d'aquells típics "just married". Les filles dels meus amics van ser còmplices i em van passar algunes fotos. 

Així que vaig fer una targeta que guardava al seu interior una nova targeta. Els hi va agradar molt i jo vaig gaudir molt retrobant-me amb la meva creativitat (a més a més contenta perquè ho vaig fer tot en una tarda!!! com sempre a darrera hora :O). Val a dir que el cotxe el vaig veure en una targeta de la Vicky Papaioannou i és un troquel de la Bigh Shot, bé... deu ser un troquel perquè jo el vaig buscar per internet i el vaig "copiar", vaig imprimir-lo, vaig retallar les parts i les vaig dibuixar sobre els papers que volia utilitzar retallant-lo novament.

Aquest en va ser el resultat... espero que us agradi!!!

Davant...
 


L'interior...



Darrera...




I la targeta infitina... Aquesta vegada també vaig utilitzar els papers d'Stampam. M'encanten!!!!! i ara que he tornat a gastar la segona compra ja els torno a necessitar :). En aquesta targeta he combinat els blau-verd amb els grocs i m'agrada molt la combinació (tot i que jo no l'hauria fet mai :)). Les lletres són de fusta i tot i que no es noti l'avió està retallat i li he donat volum per sobre dels núvols, tot i que és un tipus de targeta on no és recomanable donar-hi volum (però per a mi és missió impossible, jeje).






Aquesta vegada vaig enregistrar un petit vídeo per veure la targeta en moviment... Us animo a fer aquesta estructura, és molt senzilla i realment sorprèn a qui la rep! Per cert... agrair a la Mariona de Segon Segona que és qui ens va ensenyar a fer aquesta estructura en una trobada (ja sabeu que jo detesto els vídeos tutorials i només de pensar que haig d'aprendre a fer-ho a través d'un vídeo m'agafa urticària, jejejeje).

video

dimecres, 26 d’abril de 2017

Sant Jordi...


Llegint descobrim el nostre món, la nostra història i a nosaltres mateixos. 

(Daniel J. Boorstin)

Aish... que ja està passant el mes i gairebé no he publicat res... bé... de fet és que tampoc he fet molt d'scrap :O. Aquests darrers dies però he acabat un treball que vaig començar ja fa bastant.

En la darrera entrada us parlava d'unes trobades amb unes noies compartint algun projecte. En la del mes de març una de les noies ens va ensenyar a fer una targeta infinita. Jo ho havia vist alguna vegada per internet però ja sabeu quina mandra em fa mirar vídeos! així que no l'havia provat mai. La majoria de les noies la van fer com si fos un mini amb fotos perquè l'estructura que és molt original et permet veure diferents parts. Jo no sabia quines fotos posar, així que vaig optar per fer una targeta de Sant Jordi que, òbviament, no vaig acabar aquell matí :-O.

La volia regalar per Sant Jordi, juntament amb un llibre, així que divendres i dissabte hi vaig estar treballant (com sempre a darrera hora).

Avui us deixo el resultat. Les fotos són estàtiques i no s'aprecia que és una estructura que vas plegant i desplegant mostrant diferents "pàgines", és molt i molt xula i us la recomano perquè a més sorprèn a qui la rep. També us haig de dir que si en feu alguna comenceu a decorar-la per ordre perquè us podeu trobar com jo que en alguna pàgina no us quadri i acabeu improvisant per a que no es noti (jo vaig haver de posar unes finestretes perquè no es veiés el que havia enganxat i que no quedava bé vist des d'una altra pàgina).

Bé... no m'enrotllo més... aquí va... espero que us agradi. Jo segur que la repeteixo!!! 





 

dimarts, 11 d’abril de 2017

"El mejor reto del mundo"


L'amor creix quan es comparteix.

(Antoine de Saint-Exupéry)


Una de les coses més boniques que m'ha regalat el fet de tenir aquest blog han estat les persones que s'han anat creuant al meu camí i que, en silenci o deixant algun missatge, m'han anat animant i compartint molts moments al llarg d'aquests any. 

Una d'aquestes persones és la Montse de Caldes, vam començar amb l'intercanvi de postals de Nadal, va venir a conèixer-me a la Primavera Scrapera i finalment em va convidar a les trobades que ella i un grup de noies fan mes rere mes. Primer hi vaig assistir com a tallerista i després com a participant i he gaudit molt dels tres diumenges. M'encanta veure els diferents estils, les diferents maneres de treballar, compartir...

Aquest darrer diumenge ens vam trobar per a contribuir en aquest repte solidari que ja fa anys organitza l'Andrea a través de 3flowers. Totes les noies ens vam posar ràpidament a crear punts i targetes que ahir van viatjar cap Astúries. Vam aconseguir fer 29 targetes i 41 punts de llibre i vam gaudir molt. Esperem dibuixar un somriure i una mica d'il·lusió a aquests nens que estan hospitalitzats. 




Avui us deixo la meva contribució i una imatge de tots els treballs junts. 

Les meves targetes... estic contenta perquè he aconseguit fer alguns treballs molt senzills (allò que mai aconsegueixo!!), gràcies a algunes segells que em van deixar (el de les nenes) i a aquest segell dels ocellets que va ser amor a primera vista a Sitges :).

 




I els meus punts... (alguns a conjunt amb les targetes).





I aquí la contribució de totes les noies... quina passada, oi?


divendres, 24 de març de 2017

Un regal pel Gil...


Aboca’t a la nit.
Escolta els ocells, mira el dia
com neix.
Torna a veure les coses
en els ulls d’un infant.


(Joan Vinyoli)

Fa uns dies va néixer el Gil, el nebodet d'un amic meu i gairebé seminebodet meu :). Volia fer-li un detallet per aquestes primeres setmanes de vida i vaig optar per fer-li un parell de bodis. La feina va ser meva per trobar bodis que no fossin amb dibuixets!!!, així que quan els vaig trobar em vaig posar més contenta que un gíngol.

Vaig triar motius que tinguessin algun significat, en un dels bodis veureu una grua, el típic ocellet d'origami. La seva mare és una crac doblegant paper i com és una de les seves aficions i a més a més hi ha la llegenda de les 1000 grues que és molt maca vaig pensar que seria adient, així que vaig buscar un ocellet d'aquests per internet i vaig traçar-lo amb la cameo. El segon motiu havia de ser un ratpenat ja que al seu tiet li agraden molt. Avui us mostro el resultat, començant pel paquet on vaig guardar els bodis. Vaig fer l'experiment de treballar amb vinils de diferents colors i el resultat és molt xulo, tot i que vaig tenir algun "percance" a l'hora de planxar-los.

Al petit regalet li vaig afegir una targeta, aquesta és molt senzilla. M'havien regalat aquest troquel amb un atrapasomnis, com és una forma molt maca vaig pensar que no calia posar-hi gran cosa més, unes taques de tinta en el fons d'una cartolina texturitzada, una fusteta amb un desig de felicitat i l'atrapasomnis tintat amb distress. 

Espero que us agradi! cal dir que el Gil ja ha estrenat els bodis! :)







 

dijous, 16 de març de 2017

Un LO per a la fira...


(...) Caminante, no hay camino, se hace camino al andar. (...)

(Antonio Machado)

Demà s'obren les portes de la fira d'scrap de Sitges, aquest ja és el cinquè any!!!!!

Mare meva! Com passa el temps!! Encara recordo la primera edició i com ha anat creixent... 

Els darrers anys, apart de passejar-me per la fira i buidar el bitlleter :), he participat també a l'exposició de LO's que es fa a l'edifici Miramar. Aquest any he estat novament convidada (moltes gràcies Esther!) i amb molta il·lusió avui us mostro la meva pàgina.

Aquest any es tractava de reflectir aquest 5è aniversari, amb alguna foto d'alguna edició anterior (no necessàriament de la fira), una crònica i el lema que és el que encapçala avui aquesta entrada: "se hace camino al andar".

Ràpidament vaig tenir la idea al cap: què reflecteix millor aquesta fira? les botiguetes, el material, la Rita que ens acompanya cada any en el cartell, les bosses..., les tisores, els colors de la fira... la meva neurona es va posar a treballar a tota velocitat... i... què és el que més li agrada fer a la Montse (o sigui jo :))??? doncs... un diorama! Així que vaig pensar que l'ocasió es mereixia un diorama on es mostrés una botigueta on la rita fa de venedora i també de creadora fents demostracions de materials. Vaig permetre'm la llicència de posar una finestreta a la parada amb una foto de Sitges (no és la millor del món, però és la tenia d'un dia gris...) i també vaig ignorar la consigna de la crònica, sóc nefasta per a això, no sé què posar, així que ho vaig substituir per unes paraules que acompanyen els cartells de les anteriors edicions.

La veritat és que tot i que jo no acostumo a tirar-me floretes estic molt contenta amb el resultat, he gaudit moltíssim fent-lo, imaginant cada detall... i espero que a vosaltres també us agradi en viu si teniu l'oportunitat d'anar-hi o en foto per aquí.

I ja està... no m'enrotllo més... espero trobar-vos a algunes de vosaltres per Sitges. Aquí van les fotos!