Bocins de paper, màgia i colors: Doblegant paper...

dimarts, 28 de febrer de 2012

Doblegant paper...


L'art és vida i la vida és transformació.

(Leopoldo Fregoli)

L'entrada d'avui no és d'una creació meva però em feia gràcia posar aquestes fotos, perquè sí que ha estat una iniciativa meva. 

Ja fa uns anyets a l'escola on treballo vaig proposar de fer un crèdit variable de papiroflèxia. La  idea els hi va resultar atractiva i des d'aleshores que cada curs ofertem una horeta a la setmana de "taller de paper".

La meva idea era endinsar als nanos al món de la papiroflèxia i també a final de curs iniciar-los amb alguna enquadernació o bé algun objecte de cartronatge, potser algun dia m'animo a iniciar-los en el món de l'scrap!

Any rera any el grup de nanos (no superior a 15 i de 2n d'ESO) acaben encantats amb les creacions, de vegades al llarg del curs imparteixen algun petit taller a alumnes de primària (com algun any un taller de roses amb tovallons de paper o figures geomètriques com el cub que s'infla...) o com aquest any que han venut bijuteria per recollir diners per fer un viatge i van fer capses de paper per posar les arracades, etc.

Una de les variants de l'origami que més m'agrada a mi és el modular, sempre m'ha atret anar construint una figureta del no-res inserint una peça i una altra. 

Aquest curs s'han aventurat a fer figures diverses extretes d'un llibre que vaig comprar fa temps per internet (i que ja he mostrat alguna creació en el bloc). Cada nano va triar el què volia fer, uns fan pingüins, algú ha triat fer un gat, girasols, un mussol, un kappa (jo no sabia ni què era això!), un cigne...

Ara ja fa unes setmanes que hem començat el projecte i alguns d'ells ja han acabat i s'han engrescat a començar alguna altra figura. Val a dir que cada figura té un mínim de 350 peces, per tant és tot un mèrit!!!!

Aquest és el resultat de les tres primeres creacions, que jo sento una mica meves (és una bogeria portar una classe amb 15 adolescents impacients que cada un fa una cosa diferent i va per un punt diferent!! no paren de dir: Montse, Montse... i jo els hi dic que el meu nom ja el sé, que no tinc crisi d'identitat, i que només tinc dues cames, dues mans i una neurona! jeje... em sembla que em miren dient: aquesta està boja! :)).


6 comentaris:

  1. Que maco els ha quedat!!! a mi m'hagués agradat tenir aquesta assignatura quan estudiava i tenir una profe com tu per que el teu entusiasme els enganxa...

    petonets!!

    Pilar

    ResponElimina
  2. Quina xulada!!! És d'admirar que consenteixis que cadascún faci un projecte diferent, si tots fessin el mateix seria més fàcil però així... quina aventura!!! Ptns

    ResponElimina
  3. Gràcies... a mi també m'hauria agradat aprendre'n quan era joveneta... tot i que entenc que és un estrés (ara ho pateixo jo, jejeje). Un petonet a les dues

    ResponElimina
  4. Mare mevaquina feinada de figuretes, Montse! Què bé que s'ho deuen passar a classe!
    Ptns!

    ResponElimina
  5. Són una canya!!! Segur que estn encantats amb una profe com tu que els ensenya coses tan espectaculars!
    Petons. Sílvia

    ResponElimina
  6. Wuoooooowww!!! Fantásticos muñequitos y además conseguir que sean los chavales los que se impliquen y disfruten haciéndolos me parece el mejor de todos los trabajos, así que también son tus trabajos. Un beso.

    ResponElimina