50 anys...

La nostra vida és com un puzle que anem construint dia a dia...

Sempre m'han agradat els jocs i en especial els puzles. Encara recordo el primer de 1000 peces que em van regalar amb una ballarina... amb els anys n'he fet d'altres, el mapamundi antic de 5000 peces o el que ara llueix al meu menjador d'un quadre de Van Gogh. 

Cada vegada que intento encaixar-ne les peces no puc evitar pensar que la nostra vida és una mica com un puzle i ja fa anys vaig escriure un petit text (que deixaré al final de l'entrada) expressant aquesta idea.

 

Amb la imatge del puzle vaig iniciar aquest projecte pel 50 aniversari de la meva germana. 

Volia fer un àlbum gran per poder fer una passejada a través de les imatges d'aquests anys. 

En principi pretenia fer-lo amb forma de peces de puzle i després he anat modificant la idea inicial per donar cabuda a més fotografies. 

Com em passa ja sovint quan començo un projecte d'scrap al final mai acabo fent allò que tenia pensat, de vegades perquè les idees imposen la seva vida pròpia i et fan canviar de camí, d'altres per les circumstàncies. 

 

En aquest cas pretenia fer un únic àlbum, reversible, amb portetes davant i darrera (de manera que es pugués començar a mirar l'àlbum des de petita o des de gran) però com sempre em va quedar massa gruixut i no tenia espirals prou grans

Així que no em va quedar més remei que improvitzar (el dia abans... aishh! per què sempre vaig a contrarellotge??) dues contraportades amb uns collages. 

Les tapes de cartró folrades amb un paper fet a mà que m'encanta i amb peces de puzle amb imatges en sèpia (que ja havia utilitzat per l'àlbum del meu nebot i m'agrada molt com queda). La tanca amb un imant amagat darrera la peça.

M'ha quedat un àlbum (bé dos) amb una estructura interior una mica estranya que ja aniré mostrant, però... volia ser original. En fi... crec que li va agradar i jo, tot s'ha de dir, m'ho he passat molt bé fent-lo!!!

Aquí us deixo algunes imatges més... (he difuminat les de gran, i el collage de petita).

 

I no podien faltar una clau, un rellotge i les puntes de l'àvia... (la gran), m'encanten aquests símbols!.

A l'interior el text del puzle, un cd amb totes les imatges escanejades, un espai per les signatures dels convidats i per tres fotos de la celebració.

... La nostra vida és com un puzle que anem construint dia a dia a mesura que el sol desperta, brilla i deixa pas a l’encís de la lluna. Observem, busquem, decidim i finalment escollim una peça a l’atzar d’entre els milers de formes indestriables que romanen en una capsa, tot esperant sortir a la llum i configurar aquesta imatge que va sorgint del no-res. Hi ha dies que ens sumergim en la passivitat, com si intentessim omplir un d’aquells cels immensos on totes les peces semblen iguals, ...monotonia...

Però un dia les nostres mans ens condueixen a una peça que dóna una dimensió inesperada a la imatge i ja no podem deturar-nos, peça rera peça, un esclat de colors i sensacions es van succeint, fins que la foscor ens torna a envair... és el moment d’obrir un nou camí, recomençar, cercar, posar i treure, mirar endavant i enrere i sobretot tenir la certesa que cada peça ha significat una petita fita que no es repetirà però que anirà creixent fins allà on la nostra ment i el nostre cor s’atreveixin a conduir-nos...