(...) Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada. (...)
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada. (...)
(Miquel Martí i Pol)
L'any passat a Creativa vam fer (una amiga i jo) un taller de postals de Nadal amb la Mir, va ser molt divertit i en van sortir tres postals fantàstiques. Jo ràpidament em vaig enamorar de la darrera perquè s'obté plegant paper en una de les formes bàsiques a partir de la qual es construeixen moltes figures de papiroflèxia.
Vaig decidir-ne fer una adaptació, fent a la tapa una "bola de nadal" amb una transferència d'imatge (per donar la sensació d'antic i envellit) de cada membre de la meva família. Feia poquet que havia après això de les transferències en un altre taller amb l'Esther (a The Scrap House) que em va fascinar.
I aquest en va ser el resultat!
L'efecte de les fotos és fantàstic! Sempre original!
ResponEliminaPetons. Sílvia
La postal ja és maca i tu l'has millorat més! Petons
ResponEliminaMoltes gràcies a les dues!!!Petonets
ResponEliminaT'han quedat espectacular, les transferències una passada!!!
ResponEliminaOstres Montse! Quina il·lusió tornar a veure les postals de l'any passat!!! Et pots creure que no els hi vaig fer cap foto??!! Quin desastre!
ResponEliminaPreciosa l'adaptació que n'has fet! Segur que sorprén a qui l'enviis!
Petonatzo!
Quina cosa mé bonica!
ResponEliminaÉs molt elegant i delicat.
Torno a fer un comentari en aquesta entrada, i és que aquest trosset de poema de Martí Pol, m'encanta. L'agafo, pel bloc de la classe, i et copio el títol de l'entrada...És que ho trobo genial ;-)
ResponEliminaPetonets