Bocins de paper, màgia i colors: Nadal 6...

diumenge, 11 de desembre de 2011

Nadal 6...

(...) I un altre any que comença
que ens farà viure de tot
bons moments i esperances
també estones de dolor

I quan els carrers siguin foscos
i no sàpigues on anar
tanca els ulls i recorda
el que senties per nadal (...)

(El que senties per Nadal, Pep Sala) 




Avui deixo una entrada breu, aquests tres dies que vindran estaré tancada fent mitjanes i posant notes, arggggggggg. 

Aquest matí he visitat un espectacular pessebre de sorra a la platja de Vilaseca (quan tingui una estoneta i descarregui les fotos en penjo alguna, si s'aprecia alguna cosa perquè feia un sol!!!). I com m'he contagiat una mica de l'esperit nadalenc em venia de gust penjar alguna coseta més al bloc i ja se m'acaben els recursos nadalencs :) (si més no els que tinc fotografiats).


Aquesta vegada el meu arbre de Nadal, un arbre que té uns anyets i molt de significat. El vaig fer un Nadal que va ser dur i per a mi va ser com un regal per algú especial, malgrat no l'hagi pogut gaudir. 

Tenia unes instruccions per fer un arbre de papiroflèxia modular, però el volia fer gran. La peça més gran (abans de plegar-la) feia 1 metre x 1 metre. Va ser tot un repte, sobretot perquè plegar peces tan grans sola és complicat i també perquè a mi m'agraden més le miniatures... 


Amb els anys he anat canviant la decoració, però encara m'acompanya. La foto no és molt bona i és també de fa un anys, però... un pot fer-se a la idea!!

7 comentaris:

  1. Un arbre preciós i molt entranyable! Petons

    ResponElimina
  2. És xulíssim Montse, a mi em passa com a tu, també m'agraden més les coses petites, pe`ro aquest arbre és molt bonic.

    ResponElimina
  3. Hola Montse, gracias por tus visitas y por tus comentarios.
    Muy bonito,en la foto no se aprecia el tamaño, podría pasar por una pieza pequeña. Bss
    Aurora

    ResponElimina
  4. No, no no em faig a la idea perquè em sembla increïble!!! Vull les teves mans!!
    He vist les fotos del pessebre de sorra... també vull aquelles mans!! ja, ja
    Petons. Sílvia

    ResponElimina
  5. Uis... si tinguéssim totes les mans que voldríem... els pops serien ridículs al nostre costat, jeje... Un petonàs

    ResponElimina