Bocins de paper, màgia i colors: Scrap+Sitges

divendres, 24 de maig del 2013

Scrap+Sitges


Tot el què hom no dóna, es perd.

(Proverbi hindú)

Ja fa una setmana des de la fira de Sitges i sóc un desastrillo perquè dia rera dia m'he dit a mi mateixa que faria aquesta entrada. Però ja es comença a olorar el final de curs i la feina s'amuntega sobre la meva taula i dins del meu cap. Així que avui abans d'anar a dormir aprofito per escriure quatre línies.

Dissabte i diumenge van ser dies especials. No vaig agafar la càmera (cada dia l'hi tinc més al·lèrgia) i per tant no hi ha constància gràfica de la meva presència a Sitges però sí molts de records. Des de que la Pilar em va comentar que s'organitzava una fira al costadet de casa que em feia especial il·lusió anar-hi, no només per mirar els materials, conèixer noves botigues (com Ohh! paper de Gavà o Art-it de Castelldefels)... sino també per retrobar-me amb persones que d'una manera o altra ja formen part de la meva vida real. 

Dissabte vaig aprofitar el matí per veure ni que fos per una estoneta breu a l'Esther (definitivament hem de repetir una trobada d'scrap amb la tranquil·litat del diumenge!), la Rosa (era la nostra segona trobada real però és una de les persones que sempre és present al meu bloc amb els seus comentaris) i la Pilar i el Pere. 

Només arribar a la fira vaig trobar a la Raquel a la porta, ja m'havia fet vergonya saludar-la a Badalona i aquesta vegada no tenia excusa, així que em vaig presentar i vam estar xerrant una estoneta. Vaig descobrir una persona alegre i plena de simpatia, de fet no va ser una descoberta perquè virtualment ja havia tingut aquesta impressió :). Ella em va ajudar a trencar el gel per saludar l'Esther, organitzadora i la persona que em va enviar una llibreteta fantàstica feta per ella, tenia ganes d'agrair-l'hi en viu i en directe.

I la resta del matí va passar a tota velocitat i va acabar amb una sorpresa molt especial. 

La Rosa m'havia portat un regalet. M'havia "tunejat" una llibreta amb washis d'un dels meus colors preferits, el taronja (no et vas oblidar els botonets que sempre et dic que m'encanten sobre la goma!!) i també una agenda per posar-hi telèfons (no saps quina falta em feia!! ara ja no tinc excuses per copiar adreces i telèfons!!!) que per cert, m'agrada molt la idea de tapar l'espiral amb feltre!, ah!!! i un sobret amb "xuxes scraperes" (què xules totes!!!)

Moltíssimes gràcies wapa!!! 





Diumenge vaig tornar-hi amb la meva amiga Pilar que va venir a passar una part del cap de setmana a casa, hi havia menys gent que dissabte i vam poder fer el tafaner tranquil·lament, vam coincidir novament amb la Raquel, la Sílvia d'scrapbloc es va recordar de mi :), vaig trobar-me també una alumna meva del cole, una companya de feina de la meva cunyada a qui no coneixia i ella sí em va reconèixer (per uns moments vaig pensar que era famosa i tot, quan em va aturar i em va preguntar si era la Montse, jejeje)... A la sortida vaig topar-me amb la Sònia i vaig poder conèixer en viu a "Les floretes" si més no a tres d'elles!!! Ostres... hem de fer una trobada d'scrap entre vilanovines, eh??? 

En fi... un cap de setmana molt especial.

12 comentaris:

  1. Què bé Montse!
    Quina pena que no vaig poder-hi anar, tenia sessió de pintura (però no artística!)
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  2. Un cap de setmana `perfecte!! Jo tampoc vaig anar. Vaig tornar dissabte a la nit a casa. Vaig fer un petit viatge de vacances la setmana anterior. Ptns i fins aviat :)))

    ResponElimina
  3. M'en alegro que el cap de setmana fos tant bonic!! És el millor d'aquestes fires que s'organitzen, conèixer les persones que d'una manera o altre ja formen part del teu dia a dia encara que sigui de manera virtual. Em quedava una mica lluny, que si no... Un petonet!

    ResponElimina
  4. Una fira amb amigues. Q guai. Hi ha res millor??

    ResponElimina
  5. Quina pena que aquest any no m'he pogut escapar. L'any que bé no hi falto!!!!jajajaja
    Qué bé que hagis disfrutat, conèixer gent que forma part de la teva vida...encara que sigui virtual, però es molt bonic quan la virtualitat deixa pas a la realitat, oi???


    Petonets i bon cap de setmana, Montse!!!

    Charo

    ResponElimina
  6. A mi també em va encantar tornar-te a veure. I lo meu té més delicte perque jo sí portava la càmera a sobre i no vaig fer ni una foto. Em van quedar unes quantes pendents: amb tu, amb l'Esther, amb la Marisa, amb la Raquel... En fi, haurem d'esperar a la propera trobada que espero que sigui aviat amb totes. Molts petons i ànims pel final de curs

    ResponElimina
  7. L'any vinent si es repeteix us vull veure a totes, eh??? :) ja organitzaré un dinar scrapero a Vilanova i així no teniu excusa!!! petonets a totes i gràcies per ser-hi!!

    ResponElimina
  8. Hola Montse! La teva fan nº1 torna per moments! M'alegra veure que tot continua tan bé, trigo una mica més i ets coneguda internacionalment! Les teves obres tan maques com sempre, una passada vaja.. Tu i la teva gran imaginació i poder per crear :) A veure si un dia parlem, un petonet!

    Andrea M.

    ResponElimina
  9. Una bona crònica i bonica!! Llàstima que no ens veiéssim per Sitjes!! I la llibreta que t'han regalat molt bonica!! Petonets.

    ResponElimina
  10. M'agrada trobar una pagina de scrap en català iaixí que en el meu blog http://artesaniaambpaper.blogspot.com.es/ tens una sorpresa!!!
    ptns

    ResponElimina
  11. Ostres, jo ho intento amb el washi eh... pero la llibreta aquesta la trobo genial, ja m'agradaria que em quedés així!! i en taronja a més! al meu marit li encantaria!!!!!!!!

    ResponElimina
  12. Jejeje, encantada d'haver-te conegut i col.laborar en l'empenteta per conèixer a l'Esther.

    Petonets,

    ResponElimina