Bocins de paper, màgia i colors: Records...

dissabte, 30 de juny de 2012

Records...

(...) Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.(...)
(Miquel Martí i Pol)
 

Avui ja puc dir que estic de vacances... han estat uns dies finals durs i esgotadors, un viatge pel país Basc, paperassa, notes, nervis... incertesa per aquest demà que sempre ens resulta insospitat... Ara sé que trigaré uns dies a posar la meva ment a lloc, a relaxar-me, a dormir bé, a gaudir de les petites coses i a ubicar-me... però tot arribarà...

Hi ha dies que un es desperta amb una certa melangia... i avui és un dia d'aquests i em venia de gust escriure, transmetre-ho. Avui no penjaré cap manualitat, senzillament us volia (em volia?) regalar uns quants records a través d'algunes imatges d'estius llunyans però que van deixar la seva empremta i que m'evoquen molt moments, moltes sensacions i tot això acompanyat d'unes paraules llançades al vent del meu estimat Miquel Martí i Pol.



La màgia de París....

















Racons de la Bretanya francesa...













Aquest mar que transmet pau, immensitat,  tranquil·litat... (Tenerife)








Per a tu Òscar, en el dia del teu aniversari...

Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre. 

(Lletra a Dolors, Miquel Martí i Pol)

7 comentaris:

  1. Es preciós Montse!
    Gràcies pol teu regal, m'has fet emocionar.
    Jo vaig aquest estiu a Paris i a la Bretanya francesa, els dos primers llocs que ens mostres.
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohhhhh, quina enveja!! jo aquest any amb la crisis toca estiuejar a Vilanova, jaja... És un viatge preciós... dos estius meus que recordo amb molt de "carinyo". Si pots no deixis de visitar poblets com Auray, Dinan, Locronan... la costa de granit rosa... Carnac... Un petonet

      Elimina
  2. Unes lletres precioses, m'han emocionat!! Gràcies!!

    ResponElimina
  3. Quines paraules mès emocionants, Montse t'envio una abraçada que et doni una mica d'energia, encara que t'haig de dir que tu en transmets moltissima. Disfruta de les vacances. Parlem aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per l'abraçada... certamen no sóc conscient de transmetre energia, però m'alegro que així sigui. Sí... ens veiem aviat! :)

      Elimina
  4. Un poema preciòs! I unes fotos precioses que transmeten molta serenor. Molts ànims! El millor sempre està per arribar.
    Petons. Sílvia

    ResponElimina