Bocins de paper, màgia i colors: 25 anys...

dissabte, 21 de gener del 2012

25 anys...


Un aniversari és només el primer dia d'una altra volta de 365 dies al voltant del Sol. Gaudeix del viatge!
 
(Anònim)


Avui hem celebrat els 25 anys del meu nebot amb un dinar sorpresa. Jo portava quinze dies intensos de treball entre papers. Em feia il·lusió regalar-li un petit àlbum reflex d'aquests 25 anys. A cada pàgina una imatge de cada un dels anys i una paraula amb un aforisme d'una sensació, un sentiment... que segurament tots hem viscut al llarg d'aquest temps.


M'ho he passat molt bé combinant papers, pensant com decorar-ho, barrejant materials, fent embossing, utilitzant "troquels"... i sobretot recordant mil moments (ostres! com passa el temps!!!). 

Malgrat les presses i l'estrés de no saber del cert si avui estaria acabat ha estat una experiència genial (ahir a les 12 de la nit l'enllestia i a les set de la tarda encara no havia començat a enquadernar ni sabia exactament com serien les tapes! i val a dir que aquest matí encara he afegit alguna coseta... aishhhhh, no tinc remei!).



Crec que aquest és el primer projecte seriós que he fet (gairebé sempre he regalat targetes, àlbums petitets) i en certa manera era un repte. 

Cada pàgina ha sortit ben diferent, amb colors diferents, amb estils diferents, suposo que perquè cada imatge i cada record també dins nostre ens transmet coses diferents i això és el què queda reflectit en el treball. 





Al llarg d'aquest mes aniré mostrant una a una les diferents pàgines (ja que m'ha donat permís per mostrar les fotos i les de grup ja les difuminaré). Avui començo però amb les tapes.


Els Reis Mags d'Orient, com he estat molt bona minyona :), m'han portat una fantàstica bind-it-all (gairebé no havia tingut ni temps de provar-la i ahir va passar la prova de foc! crec però que en un dels volums vaig posar l'espiral a l'inrevés... en fi... ja miraré el dvd amb les instruccions, jeje), així que vaig decidir fer l'àlbum amb una enquadernació amb espiral. 

Volia fer un sol àlbum però el llom em va quedar tan gran que no tenia espirals d'aquesta mida (només vaig comprar una mostra per anar assajant) així que ha sortit un àlbum amb dos volums.



Les portades amb pell i detallets de puntes fetes per la meva àvia, lletres de cartró folrades amb fotos en sèpia amb glossy accents i fotos antigues emmarcades, ah! i el text amb segells i tinta distress vintage... 

A l'interior la pell folrada amb un collage de les imatges que conté l'àlbum, impreses en làser. 

Tot i que està malament que ho digui jo, m'agrada molt com m'ha quedat... malgrat treballar a contrarellotge!!



Per molts anys Pau!!! :) (sé del cert que t'ha encantat i això és el millor regal...)



11 comentaris:

  1. moooolt xulo! clar que li ha agradat!!!! i quin bon regal la Bind-it-all!

    ResponElimina
  2. jejeje... suposo que en els regals el més important és el sentiment que un hi posa... ei! espero el teu taller de resina, eh???????? un petonet i gràcies per comentar.

    ResponElimina
  3. És molt bonic!! M'agraden les lletres fetes amb fotos en color sèpia, quina bona idea! Bé de fet del que ens ensenyes m'agradat tot, les puntes de l'àvia quin tresor! Ptns

    ResponElimina
  4. No hi ha millor regal que aquell que es únic per a la persona que va dirigida...a més aquest es especial pel treball tant acurat...es nota que ho disfrutes i que ja acumules experiencia!
    Es d'aquest regals, que pots fruir cada dia, descobrint coses que a vegades passen desapercebudes...
    Tindrà un record per a tota la vida!
    Ptons.

    ResponElimina
  5. És el què m'ha passat a mi... no he parat de descobrir cosetes i de treure-li la pols a molts records... A mi encara ara m'agrada de tant en tant obrir els àlbums de tota la vida i remirar-me les fotos, crec que certament és la memòria d'aquells instants que crèiem haver oblidat...
    I sí... Montse.. le puntes de l'àvia són un petit tresor. En va deixar una bossa enorme a casa per fer llençols i estovalles que no s'han fet mai, algunes ja esgrogueïdes pel pas del temps... així que jo en vaig agafar unes quantes, vaig pensar que si no era en uns llençols si més no sempre seria el seu record present en els meus treballs i en les mans d'aquells que els reben.

    Un petonàs als dos

    ResponElimina
  6. Hola Montse!!! realment preciós!! quan recuperes una foto recuperes un instant, un moment i t'adones que la ment té la seva carpeta de records intacta...fer o rebre un àlbum és fer o rebre amor, il.lusió, passat, present...un munt de sentiments i sensacions que ningú et pot prendre per que formen part de la vida...segur que en Pau el tindrà en gran estima.

    Per cert, jo no dubtava que l'acabaries...ja estic impacient per veure les altres fotos de tot el que has fet!!!

    Una abraçada!! fins aviat!!

    Pilar

    ResponElimina
  7. És una meravella Montse, m'ha encantat, a més molt masculí i cuidat. Les tapes de pell són una passada!!!!!
    Petonets

    ResponElimina
  8. Uis... l'interior ja no és tan masculí, jajaja, però d'alguna manera s'ha de deixar la pròpia empremta... i... qui es pot resistir a les floretes i les papallones? :) I sí Pilar... tenim emmagatzemades més coses de les què creiem recordar... el problema de recuperar les fotos i els instants és l'emotivitat i l'enyorança... i jo sí dubtava d'acabar, he anat a tota velocitat, el proper intentaré fer-lo amb més calma!! Petonets

    ResponElimina
  9. M'encanta com t'ha quedat Montse. És molt bonic.
    I si com tu dius a ell li ha agradat tant, és el més important.
    Per cert, m'ha cridat l'atenció que tot i que li has posat aquestes puntes blanques a la portada, l'àlbum es veu ben masculí.
    M'encanten aquestes tonalitats marrons envellides.

    ResponElimina
  10. Gràcies... a mi també m'encanta utilitzar les distress i fer-ho tot com antic. I la veritat és que no em plantejo mai que el projecte sigui masculí o femení, costa tant fer-ho masculí! jejee.

    ResponElimina
  11. Caram quin regalàs! M'agrada molt la pàgina amb tantes fotos, els detalls i tot l'estil que li has donat.
    Petons. Sílvia
    PD: Ah, la Bind.it-all és tot un món, oi? ja, ja

    ResponElimina