Bocins de paper, màgia i colors: 01/11/11 - 01/12/11

dimecres, 30 de novembre de 2011

Nadal 3...


Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència. (...)

(Miquel Martí i Pol) 





Un bon dia entre els mils papers que s'amunteguen a casa, vaig descobrir les instruccions per fer aquesta estrella, novament modular.


L'havia provat de fer amb fulls de colors i de fet un any també la van aprendre a fer els meus alumnes (tot i que aquesta no és tan senzilla de fer).




L'any passat fent el tafaner per la Bolsera, em vaig aturar en aquestes boles transparents i em vaig enamorar d'aquests papers de purpurina i vaig imaginar com de bé quedarien  les boles amb els estels dins!

Així que vaig fer proves amb la mesura dels papers (6 en total) i així vaig guarnir l'entrada al menjador de casa. 








L'any passat aquests estels també van formar part de la meva nadala digital, amb un text com no d'en Miquel Martí i Pol (que no puc dissimular que m'encanta!).



dilluns, 28 de novembre de 2011

Nadal 2...

(...) Vull somiar 
el meu demà
ple de força
i el goig d'estimar.
(Miquel Martí i Pol, Lluís Llach)




Avui deixo la postal que vaig fer el nadal 2009-10. Una vegada més combinant la papiroflèxia modular (m'encanta!) i altres tècniques (com la pintura en spray).

Vaig fer l'estel de la tapa amb 8 rectangles de paper de regal. Les cartolines de les tapes en forma d'estel i les pàgines de l'interior amb la mateixa forma i enganxades entre sí, tret de la part del llom, per donar la sensació d'acordió.

Aquest va ser el resultat! 



Cada any també m'agrada buscar algun poema, un trosset de cançó, etc... per acompanyar les meves postals. Em va agradar especialment aquest de la Fracesca Aubanell:

 
 
El regal que jo desitjo
tenir per aquest Nadal
no portarà llaç de vellut
ni vermell, ni groc, ni blanc,
no durà embolcall de seda
ni transparent ni brillant
no anirà dintre una capsa 
ni petita, ni mitjana, ni gran.



No portarà cap etiqueta
ni nom, ni cap detall
a l'estil dels bons desitjos
tot de llum vindrà folrat,
una llum brillant, intensa
que el món anirà il.luminant
aturant-se allí on la misèria,
injustícia, guerra i fam
fueteja la canalla
sense escoltar el seu reclam.
 
I amb aquest regal màgic
a la fi potser aribarà
rialles, alegria i esperança,
pau i felicitat.

Aquest mateix any vaig decidir posar digitalment al meu pingüí (també de papiroflèxia modular) un barret de Pare Noel (cal dir que ara ja li he aconseguit un de veritat a la seva mida!! :)) i amb els estels que havia utilitzat com a pàgina de la postal va sortir aquesta nadala:



diumenge, 27 de novembre de 2011

Más Papel 4 - Especial Nadal


(...) Que cada nit,
sigui la nit més bella.
Que aquest any nou
porti pau a tot el món.
Que cada nen
neixi sota una estrella.
És un desig,
i el volem per a tothom. (...)

(És un desig, Josep Thió)


Ja ha sortit la revista Más Papel, aquesta vegada amb un especial de Nadal ple d'idees, buf... cada vegada em costa més decidir com faré les postals de Nadal!!!!




divendres, 25 de novembre de 2011

Nadal 1...

(...) Jo voldria que tot l´any fos com Nadal
Si pogués fer un sol desig realitat
Jo voldria que tot l´any hi hagués pau, hi hagués amor.
Jo voldria que tot l´any fos com Nadal, de tot cor.

(Jo voldria que tot l'any fos com Nadal, Glaucs) 


 
Queda ja només un meset i ja serà Nadal i quan mires enrere penses: buf! si fa dos dies que era estiu! Però sense ni adonar-te'n arriba el fred i els dinars familiars i la il·lusió en els ulls dels nens, els regals, ... i moltes coses més, però sobretot els bons desitjos de que el proper any sigui millor. 

Malgrat que és una època d'una certa malenconia, on recordem més especialment aquells que ja no són entre nosaltres, a mi m'agrada, pel punt de màgia, per la possibilitat de retrobar-se amb persones amb qui la pressa del dia a dia no ens deixa compartir més estonetes, pels records, pels somnis que projectem... per mil coses trigaria a descriure!


Aquests dies segurament no em podré dedicar massa a les manualitats (final de trimestre i una feinada que s'apropa!) per això vull, a partir d'avui, anar penjant al bloc les cosetes que he anat fent els darrers anys (postals, decoració amb papiroflèxia...).

Ja des de petita m'encantava fer les postaletes de Nadal jo mateixa, comprava una cartolina gran i la tallava en rectangles i l'omplia de dibuixets nadalencs (a veure si en rescato alguna i també la penjo, em faria gràcia!!). 

Això ho he anat conservant amb els anys i no he perdut la tradició d'enviar o donar en mà nadales amb els meus millors desitjos sincers, sovint però, acompanyades de poemes d'altres, de cançons, de reflexions. Llàstima que no en fes fotos...

Però dels darrers anys sí que puc penjar-ne algunes... (visca l'era digital!!). La d'avui és de Nadal del 2008-09.


Fa ja uns quants anys vaig començar a aprendre enquadernació. Aquell any vaig decidir fer una nadala que combinés el què estava aprenent i la papiroflèxia. Així que vaig fer una postal-capseta que contenia un cd amb cançons nadalenques.

En una finestreta de la capsa, dos estels de papiroflèxia modular, fets amb cinc peces (podeu trobar les instruccions aquí) més o menys de 2x2 cm cada una (per muntar-les vaig fer servir en algun cas unes pinces). 

Vaig aprofitar també per practicar fent estels molt més grans per decorar la classe (a la foto podreu comparar els petits de punta a punta fan uns 3,5 cm) i els grans (que no van sobreviure i per tant no sé ni quan mesuraven...).

I al mateix temps els vaig utilitzar (val a dir que el retoc i la composició d'imatges digitalment no ha estat mai el meu fort) per enviar una postal digital:


 I tot això és el què en va sortir! (va ser un any productiu perquè m'hi vaig passar moltes hores!! però em consta que és un cd que encara sona en algunes cases i que és un record que no s'oblida).

diumenge, 20 de novembre de 2011

Tardor...

Ahora es el momento


Ahora es el momento de hacer lo que más quieres.
No esperes al lunes, ni esperes a mañana.
Que no aumente en ti la caravana
de sueños pisoteados. Ya no esperes.
No reprimas por miedo o cobardía.
No postergues la vida con más muerte,
y no esperes más nada de la suerte
que no hay más que tu tesón y tu energía.
Si tu sueño es hermoso dale forma
como esculpe el arroyo la ribera;
como el viento que vive y se transforma.
Y para que todo resulte a tu manera,
redacta para ti mismo tu norma
y convierte tu otoño en primavera.

 E. J. Malinowski



Ahir vam celebrar el sant d'una amiga gaudint d'un bon esmorzar (per cert, els entrepanets de pa de sobrassada amb formatge impressionants! :)), visiteta a les caves, dinar, sobretaula i passejadeta aprop del mar.

Darrerament la inspiració funciona a contrarellotge (suposo que és perquè la meva vida també va una mica així). Però divendres al vespre vaig poder seure una estona i tornar a omplir la taula de papers, cintes... deixant anar la imaginació.
Des de dissabte passat que el meu cap donava voltes a què faria amb els papers, cintetes, enganxines, etc. que vaig recollir a Creativa i que havia guanyat en el sorteig d'Scrapbloc. I com a la meva amiga li encanten els colors de la tardor doncs vaig posar-m'hi per fer una postal molt de temporada, com els bolets :).



I aquesta és la postal que en va sortir! Em consta que li va agradar molt. La veritat és que jo vaig gaudir molt fent-la, perquè cada vegada em passa més que parteixo sense tenir una idea fixa i és curiós com la ment i les mans es van coordinant i van creant com del no-res, sense aturar-se, com per art de màgia, combinant els colors, les textures (ostres! estic viciada a la Big Shot!!).


ATC's


“L’art és una pausa, una trobada de sensibilitats.”

Domenico Cieri Estrada


Moltes vegades m'he topat en entrades de blocs amb el concepte ATC i jo em preguntava, què és això exactament? Dissabte al taller que vaig fer a Creativa vaig sortir de dubtes. El taller era un àlbum precisament per guardar ATC's. 

Per les imatges d'ATC's que havia vist per internet ja m'imaginava que era quelcom similar al què és un quadre per un pintor, quelcom únic. Però de vegades les imatges poden ser tan enganyoses!! (o potser és el què la ment fa amb elles!) que m'imaginava una petita obra d'art. Petita? no, noooooooo, mai me l'hauria imaginat tan petita!!! :)

Una ATC, Artist Trading Card, és un petit quadre (6,4 x 8,9 cm, tot i que he vist diferents mesures per internet: 6,5 x 9...) que cada autor fa dins d'una sèrie numerada, totes les "postals" de la sèrie són similars (que no idèntiques) i permeten expressar el què l'artista porta dins, aplicant tècniques pròpies de l'scrap, art journaling... Darrera hi consta el nom de l'artista, el número de sèrie i el títol d'aquesta, la data i la signatura. Sovint es realitzen intercanvis o es regalen.

Jo vaig tenir la sort de rebre'n una de molt especial, de la Yolanda, es diu "vuelo de mariposa" i jo tinc l'ATC 5 de 9. Moltes gràciessssssss!!! M'encanta!! i ja la tinc posada al meu àlbum. Espero algun dia omplir-lo!!! I quan em decideixi a fer-ne, ja saps per a qui serà la primera! :)

dimecres, 16 de novembre de 2011

Creativa i altres...


Acaba cada dia i dóna'l per acabat.
Has fet allò que podies.
Segur que hi haurà hagut errades i absurditats;
oblida-les tan aviat com puguis.
Demà serà un altre dia; comença'l bé,
amb serenitat i amb tant d'ànim
que no l'entelin les nimietats d'ahir.

(Ralph Waldo Emerson)


Buf!!! Pensava que mai arribaria el dia que podria tornar a entrar al bloc i dedicar una estoneta a escriure i a penjar algun treballet. De fet fa moltttttssssss dies que no puc seure amb tranquil·litat a fer alguna cosa d'scrap o d'enquadernació, la feina del cole (centenars d'exàmens i exercicis per corregir), un curs de formació que he començat, algun entrebanc domèstic i evidentment també altres activitats... no m'han deixat massa temps per a res. I... com ho enyoro!!!


Per sort aquest cap de setmana passat va venir una amiga meva a passar uns dies a casa i a compartir una afició en comú: les manualitats.

Divendres vem estar xerrant i xerrant (feia també una eternitat que no ho fèiem amb calma) i dissabte al matí vem dedicar una estoneta a fer unes arracades amb la fantàstica Big Shot. Els nanos de la meva classe havien posat una paradeta per la fira de novembre que se celebra cada any a Vilanova i aquesta va ser la meva contribució (tot i que les vaig portar diumenge i com era el darrer dia de fira no en vem vendre gaires).


Després de dinar vem agafar els trastets i cap a Creativa falta gent! La veritat és que va ser el primer any que les multituds em van agobiar una miqueta, hi havia una gentada que no et permetia veure els stands amb tranquil·litat, aturant-te, mirant, però una mica si vem fer el tafaner i vaig comprar alguna tonterieta. 

Això sí! Vaig passar per l'stand de Toga a recollir el premi del sorteig d'Scrapbloc! quina il·lusió! i de passada tot i que a gran velocitat també vaig poder conèixer la Sílvia em va fer molta il·lusió posar-li cara a una de les meves comentaristes del bloc!! :)), i vaig sortir encantada amb el meu regalet (què xulo!!! la meva ment ja maquina què faré amb tot això!!! clar que estic esperant el disseny de tardor d'Scrapbloc!). Jo que em pensava que m'escaparia de la càmera però no... més tard em va sorprendre l'Elena amb la càmera per captar el moment, aishhhhhh quin horror!!! però bé... com ja ha sortit a la pàgina d'Scrapbloc doncs la penjaré també aquí :).

A les cinc vem de deixar de barallar-nos amb les multituds i vem començar un taller fantàstic a Natural Scrap, impartit per la Yolanda a qui tenia ganes de conèixer. 

Ens ho vem passar molt bé fent un mini àlbum per posar-hi ATC's (i jo sense saber què era això! encara em queden moltes coses per saber d'scrap!). 



Vem fer una transferència per envellir una imatge, vem estampar amb gesso, distress i segells les tapes i fent una mica de papiroflèxia amb diferents fulls DIN-A4 vem aconseguir les pàgines de l'album que vem enquadernar amb la bind-it-all (que ja està a la meva llista de Reis). Van passar gairebé tres horetes volant, entre somriures, treball, conversa... una bonica experiència de la qual en va sortir aquest mini.


Moltes gràcies Yolanda pels teus coneixements i per l'estoneta compartida!!!

Ara tocarà seure un dia i fer una sèrie d'ATC's (amb una mica de sort per Nadal, quan tingui uns quants dies per mi, tot i que ja imagino que al final arriba el dia de la tornada al cole i no m'ha quedat temps per res!!!). Però bé... a això dels ATC's ja li dedicaré la següent entrada!