Nadal 1...

(...) Jo voldria que tot l´any fos com Nadal
Si pogués fer un sol desig realitat
Jo voldria que tot l´any hi hagués pau, hi hagués amor.
Jo voldria que tot l´any fos com Nadal, de tot cor.

(Jo voldria que tot l'any fos com Nadal, Glaucs) 

 

Queda ja només un meset i ja serà Nadal i quan mires enrere penses: buf! si fa dos dies que era estiu! Però sense ni adonar-te'n arriba el fred i els dinars familiars i la il·lusió en els ulls dels nens, els regals, ... i moltes coses més, però sobretot els bons desitjos de que el proper any sigui millor. 

Malgrat que és una època d'una certa malenconia, on recordem més especialment aquells que ja no són entre nosaltres, a mi m'agrada, pel punt de màgia, per la possibilitat de retrobar-se amb persones amb qui la pressa del dia a dia no ens deixa compartir més estonetes, pels records, pels somnis que projectem... per mil coses trigaria a descriure!

Aquests dies segurament no em podré dedicar massa a les manualitats (final de trimestre i una feinada que s'apropa!) per això vull, a partir d'avui, anar penjant al bloc les cosetes que he anat fent els darrers anys (postals, decoració amb papiroflèxia...).

Ja des de petita m'encantava fer les postaletes de Nadal jo mateixa, comprava una cartolina gran i la tallava en rectangles i l'omplia de dibuixets nadalencs (a veure si en rescato alguna i també la penjo, em faria gràcia!!). 

Això ho he anat conservant amb els anys i no he perdut la tradició d'enviar o donar en mà nadales amb els meus millors desitjos sincers, sovint però, acompanyades de poemes d'altres, de cançons, de reflexions. Llàstima que no en fes fotos...

Però dels darrers anys sí que puc penjar-ne algunes... (visca l'era digital!!). La d'avui és de Nadal del 2008-09.

Fa ja uns quants anys vaig començar a aprendre enquadernació. Aquell any vaig decidir fer una nadala que combinés el què estava aprenent i la papiroflèxia. Així que vaig fer una postal-capseta que contenia un cd amb cançons nadalenques.

En una finestreta de la capsa, dos estels de papiroflèxia modular, fets amb cinc peces (podeu trobar les instruccions aquí) més o menys de 2x2 cm cada una (per muntar-les vaig fer servir en algun cas unes pinces). 

Vaig aprofitar també per practicar fent estels molt més grans per decorar la classe (a la foto podreu comparar els petits de punta a punta fan uns 3,5 cm) i els grans (que no van sobreviure i per tant no sé ni quan mesuraven...).

I al mateix temps els vaig utilitzar (val a dir que el retoc i la composició d'imatges digitalment no ha estat mai el meu fort) per enviar una postal digital:

 I tot això és el què en va sortir! (va ser un any productiu perquè m'hi vaig passar moltes hores!! però em consta que és un cd que encara sona en algunes cases i que és un record que no s'oblida).