Bocins de paper, màgia i colors: Feliç aniversari avançat...

dimarts, 26 de juliol del 2011

Feliç aniversari avançat...


Com el dia del teu aniversari no seré per casa i diuen que "lo prometido es deuda" aquí va el meu regal per a tu Andrea, per a què mai et cansis d'escriure poesia, narració, sensacions, sentiments, ... per a què la teva mà no deixi mai de ser la missatgera del teu cor. 

I quin és el millor regal per a què així sigui? evidentment no podia ser cap altre que una llibreteta. Aquest és l'avançament, ara només caldrà tenir-la a les teves mans i a escriure!! :) (ja quedarem, eh??).






No sé si hauré encertat els colors, però és una col·lecció de papers del Tim Holtz que m'encanta i he tret la pols als meus coneixements d'enquadernació per cosir dos quadernets gruixuts (per a què no tinguis excusa per escriure molt i molt, jeje). Aquest és un cosit molt senzill de fer i que queda molt maco. I la resta bé... com sempre, una floreta aquí, una altra allà (ja t'explicaré el desastre que em va passar mentre la decorava!! arggggg, per sort no es nota massa...).

I per acabar el meu darrer regal, un poema o un grapat de reflexions, llarg potser però fantàstic!!

No deixis que acabi el dia sense haver crescut una mica,
sense haver estat feliç,
sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desànim.
No permetis que ningú et prengui el dret a expressar-te,
que és quasi un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida quelcom extraordinari.
No deixis de creure que les paraules i les poesies
poden canviar el món.
Passi el que passi, la nostra essència resta intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasi,
ens fa caure, ens fereix,
ens ensenya,
ens converteix en protagonistes
de la nostra pròpia historia.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua.
Tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somniar,
perquè en somnis és lliure l’home.
No caiguis en el pitjor dels errors:
El silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis.
Fuig.
“Emeto els meus udols pels sostres d’aquest món”,
diu el poeta.
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer bella poesia sobre petites coses,
però no podem remar en contra de nosaltres mateixos.
Això transforma la vida en un infern.
Gaudeix del pànic que et provoca
tenir la vida per davant,
viu-la intensament,
sense mediocritat.
Pensa que en tu està el futur
i emprèn la tasca amb orgull i sense por.
Aprèn dels qui poden ensenyar-te.
Les experiències dels qui ens van precedir,
els nostres “poetes morts”,
t’ajudaran a caminar per la vida.
La societat d’avui som nosaltres.
Els “poetes vius”
No permetis que la vida et passi a tu, sense viure-la…


Walt Whitman.



5 comentaris:

  1. Hola guapíssima!

    Montse, no tinc paraules per agrair-te aquest regal, no hi ha un GRÀCIES prou gran per donar-te. Serà un regal avançat però estic segura que no hi haurà un de més especial i maco. Em sap greu haver-te precisat el meu aniversari en un comentari, gairebé et poso una pistola al cap, dius “lo prometido es deuda” perquè sinó sabies que et menjava jajaja. De veritat, em sap greu, ja que no m’esperava una llibreta tan bonica (que requereix papers tan macos, temps, esforç i dedicació). Gràcies de nou guapa.

    Ja et vaig dir que no em veig poeta (però és un dels meus hobbies preferits), m’omple un munt el regal i de segur que l’ompliré de sentiments i sensacions.
    Has encertat de ple, m’encanten els colors, les floretes, el disseny, el cosit, TOT. Preciós!

    Què dir-te d’aquestes reflexions? Gràcies, me les intento aplicar cada dia, lluitar pels meus somnis, ser feliç, somriure, créixer com a persona, fer-me forta, superar-me a mi mateixa, expressar-me, estimar, fer coses petites però a la vegada importants, desitjar, en definitiva, VIURE, tu formes part d’aquest aprenentatge i crec que tothom hauria de fer aquestes coses abans d’estirar-se al llit...

    Per acabar, GRÀCIES i que vagi genial a Astúries, ja m’explicaràs i clar que quedem, quan vulguis :)

    Un petonet enorme enormeee!


    Andrea M.

    ResponElimina
  2. Jeje... no pensava que el veuries tan ràpid, realment ets la meva seguidora number one :).

    Nooooooo, no et sàpiga greu, em feia il·lusió i per mi seure a la meva taula i fer manualitats és quelcom genial que em permet desconnectar, alliberar els meus sentiments (vale... una mica de por si que em feies si no et feia la llibreteta, jajajaja, és bromaaaaaaaaaaaaaaaa).

    M'encanta regalar i fer jo mateixa les coses que regalo, és la millor manera d'oferir un bocinet de tu mateix.

    Bé... quan torni t'envio un mail :) gaudeix de l'aniversari de l'estiu (si és que vol arribar d'una vegada!) i de totes aquelles petites coses que ens envolten.

    Un petonàssssssssssss

    ResponElimina
  3. Jajaja home seguidora sóc, portava uns dies sense entrar, justament vaig entrar ahir i estava el meu fantàstic regal :)

    Esperem que arribi l'estiu, si vol...
    Gràcies guapa.

    Un altre petonàs per tu!

    Andrea M.

    ResponElimina
  4. T'ha quedat preciosa Montse, jo també tinc aquests papers i m'encanten, li vaig fer un àlbum de comunió a la meva neboda.
    Bon viatge

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies!! :) (aishhhh, ja he tornat, tot lo bo s'acaba!)

    ResponElimina