Bocins de paper, màgia i colors: Vida...

dimarts, 21 de juny de 2011

Vida...


I aquí tanco aquest petit projecte sobre Venècia (prometo penjar les fotos de la tapa el dia que l'enquaderni, de fet encara em queden un parell de pàgines per decorar), per mi Venècia va significar moltes coses que seria llarg de descriure, potser va ser també l'inici d'aquest recomençar que mai més m'ha abandonat (de fet... deixem de recomençar mai? o cada dia és un nou inici?)


Cançó després de la pluja

Ara el que cal és que tot recomenci:
els pollancres i els tells a la vora del riu
i les flors al jardí d'hivern,
els homes que treballen fora vila
i les cases incertes del raval,
les dones i els infants,
el soroll del carrer
i el de les fàbriques
i l'aigua sota el pont,
els que van i els que vénen
i els que no van ni vénen.
Ara el que cal és que tot recomenci:
la veu i el gest
on no hi ha veu ni gest,
els camins que no menen enlloc
i la incertesa del vent,
el que encara no hem dit
i el que encara no hem pensat,
el que voldríem i el que no voldríem,
el que és bell i llunyà
i el que és pròxim i obscur.
Ara el que cal és que tot recomenci;
ben certament,
el que més cal
és l'esforç de recomençar
un cop més encara.

(Miquel Martí i Pol)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada