Bocins de paper, màgia i colors: Paper i poesia...

diumenge, 22 de maig del 2011

Paper i poesia...



Diumenge... m'encanta sentir que ja s'apropa l'estiu, notar el sol escalfant la pell i un esclat de colors i de llum al meu voltant.


 
Avui us deixo un àlbum que vaig fer amb feltre, molt a lo "Àgata Ruiz de la Prada", però jo sóc així de colorista, potser perquè sento que els colors donen vida.









I vull aprofitar per anar fent un petit recull de poemes que en algun moment del meu camí han deixat la seva empremta, per un motiu o un altre, paraules que t'arriben al cor, que desperten sensacions o records amagats.





Avui començo amb un poema de Mario Benedetti, potser no és dels més coneguts, potser el copio aquí perquè aquesta és una bona època per obrir portes, per cercar, per estar més receptiu, per intentar trobar aquell cel especial que només a nosaltres ens pertany i on ens esperen els nostres somnis...



Otro cielo (Mario Benedetti)

No existe esponja para lavar el cielo
pero aunque pudieras enjabonarlo
y luego echarle baldes y baldes de mar
y colgarlo al sol para que se seque
siempre faltaría el pájaro en silencio

no existen métodos para tocar el cielo
pero aunque te estiraras como una palma
y lograras rozarlo en tus delirios
y supieras al fin como es al tacto
siempre te faltaría la nube de algodón

no existe un puente para cruzar el cielo
pero aunque consiguieras llegar a la otra orilla
a fuerza de memoria y pronósticos
y comprobaras que no es tan dificil
siempre te faltaría el pino del crepusculo

eso es por que se trata de un cielo que no es tuyo
aunque sea impetuoso y desgarrado
en cambio cuando llegue al que te pertenece
no lo querrás lavar ni tocar ni cruzar
pero estarán el pájaro y la nube y el pino.


5 comentaris:

  1. Es preciós Montse, m'encanta la poesia, no t'ho havia dit? Senzillament es un altre cel...
    No comento des del blog perquè està abandonat, però ja et pasaré les poesies que escrivia fa un temps, no sé si t'agradaran, segurament t'agradarà més que les cançons que et poso de Malú... Realment aquí es pot descobrir una Montse més enllà de la que veig tots els dies...
    De les teves obres d'art que et diré que no t'hagi dit, que són meravelloses i per cert, que el meu aniversari és el 4 d'agost per si em vols fer alguna coseta jajaja. M'encanta el blog, per tot el que es pot llegir, amb les poesies m'has guanyat, aquest matí ja t'havia dit que et comentaria, però no les havia vist!
    Ja que has començat amb un poema de Mario Benedetti (jo el que coneixia d'ell és el de Amor de Tarde), et deixaré un tros d'un de Pablo Neruda que m'encanta, no sé si el coneixeràs...

    Poema XII

    Para mi corazón basta tu pecho,
    para tu libertad bastan mis alas.
    Desde mi boca llegará hasta el cielo
    lo que estaba dormido sobre tu alma.

    Un petó, fins demà guapa,

    Andrea M

    ResponElimina
  2. Ohhhhhhhhhhhh, quin comentari més maco!!!

    Moltíssimes gràcies... ara fins i tot t'has guanyat els petonets i l'abraçada aquella que sempre refuso :).

    Tots som plens de camins interiors per descobrir, petits racons desconeguts que sovint els altres no arriben a conèixer mai, potser perquè no és senzill mirar dins de les altres persones o potser perquè tanquem les portes, per por, per... mil motius. Però és maco saber què hi ha més enllà :)a mi m'encanta fer d'exploradora de mons interiors com dic jo :).

    Jo mai he escrit poesia, però sí m'ha agradat escriure sentiments, sobretot quan van adreçats a altres persones i per això m'agrada aturar-me de vegades en un poema, en una reflexió...

    Coneixia aquest de Neruda, molt maco, sempre està bé treure-li la pols a aquells poemes que ja havíem oblidat. Mica en mica n'aniré afegint alguns de la meva col·lecció particular (bé... de la meva selecció de poetes està clar, perquè jo no sé rimar :)), així que t'hauràs d'anar passant per aquí... i vés a saber si el dia 4 d'agost tindràs un regalet, jajaja (amb lo despistada que sóc o m'ho apunto...).

    Un petonet (de moment virtual)

    ResponElimina
  3. Jajaja, doncs ja pots fer d'exploradora del meu, a veure què en treus!!!
    Home i que sàpigues que encara que no sigui Nadal tinc encara penjades les estrelles aquelles tan maques que em vas fer :)
    La poesia és molt difícil (sobretot perquè es tracta d'expressar sentiments), abans encara tenia "traça", però jo crec que per diferents motius o situacions em vaig quedar "presonera" de les paraules com dic jo...
    Clar que em pasaré per aquí! Gràcies a tu per respondre i de moment em quedo amb el petonet virtual ^^

    Muak,

    Andrea M

    ResponElimina
  4. I ami m'encanten els teus colors i l'energia del teus treballs!
    Una abraçada. Sílvia

    ResponElimina