Bocins de paper, màgia i colors: Començar...

diumenge, 1 de maig del 2011

Començar...


Diuen que sempre hi ha una primera vegada per tot, i, per mi, aquestes paraules són les primeres d’aquest petit diari que avui obro en el ciberespai. Sempre m’ha agradat escriure, però mai m’hauria imaginat publicant una part de mi a internet, per què ara? o potser hauria de dir: i per què no? :)
 
Fa molts, molts anys vaig descobrir la màgia del paper i dic màgia, perquè és una paraula especial, que m’encanta, té molta força i amaga dins seu moltíssimes sensacions que sovint no som capaços de transmetre amb les paraules escrites o pronunciades en veu alta. 

Ja de petita m’agradava que em regalessin objectes de papereria, uns colors, una ploma, un paper de carta... Un dia però vaig topar amb un llibre de papiroflèxia i van començar els meus intents d’aconseguir figuretes doblegant papers. Anys després vaig començar a descobrir altres coses (moltes a partir dels cursos de la Casa Elizalde a Barcelona): l’estampació de paper, el paper reciclat (després d’una visita al Molí Paperer de Capellades), el cartró-pedra, vaig recuperar l’afició a la papiroflèxia compartint-la amb algú molt especial i finalment l’enquadernació. 

Buf! Aleshores el meu pis va començar a omplir-se de mil papers diferents, mil textures, mil colors... ja no m’he pogut aturar!!!  Durants uns anyets he estat aprenent a fer àlbums, llibres i llibretetes (amb l’ajut de la Begoña que té un taller meravellós i fa un treball fantàstic, no només com a enquadernadora, sinó també com a formadora), a mesurar, a encolar, a combinar materials, per mi ha estat certament una teràpia que en els dies grisos m’ha ajudat a oblidar-me de la quotidianitat, dels problemes, de la tristesa... 

Ara fa potser un any o més, vaig descobrir el món de l’scrap en un taller de la Dina Wakley que organitzava la Lisa Mitchell, la primera impressió va ser dir: buf! Això no va amb mi, acostumada a mesurar-ho tot, a ser precisa, l’scrap trenca amb tots els esquemes, la norma és “tot és vàlid”, així que ho vaig aparcar, tot i que la primera visita a la fira Creativa va fer que comencés a interessar-me pels materials (papers , tintes en spray, objectes per decorar...). 

Un any després un curs de postals de nadal a la següent fira Creativa va despertar totalment la meva curiositat, sobretot per les tècniques utilitzades: embossing, transferència d’imatges, etc. I en els darrers mesos (gràcies al què els Reis Mags d'Orient em van portar moltes cosetes i als regals d'aniversari) he començat a investigar a la xarxa, a fer algun què altre taller, en definitiva a explorar aquest món. Estic aprenent del què fan les altres persones, buscant el meu propi estil (si és que en tinc un, potser el què sentim a cada moment defineix també el nostre estil en el temps), fent proves, ... i per tant... per què no compartir-ho? Si d’altres no ho haguessin fet, jo no hauria après ara tot el què sé.

Així que m'he decidit, i aniré mica en mica mostrant el què faig i el què he fet (i espero també personalitzar l'estètica del bloc, perquè a hores d'ara encara no he tingut massa temps :)).

I ja no escric més que sóc un perill!!

Gràcies a totes les persones que treguin el cap per aquí i comparteixin amb mi, les paraules, els papers, els colors i la màgia... :)


4 comentaris:

  1. M'ha encantat aquesta primera entrada!! desitjo que t'ho passis molt bé però realment t'animo a que ens ensenyis les tantes i tantes coses que saps fer...saps que sóc una fan de les coses que fas però sobretot de l'estima que hi poses en totes les teves creacions...gràcies Montse, per compartir la teva màgia!! una abraçada!!

    ResponElimina
  2. Gràcies guapa! Fa molta il·lusió rebre comentaris :). Jo sempre dic que les persones són el motor de les nostres vides i per tant, el què expressem a través de les paraules, del què fem amb les mans, de la música... de totes les coses artístiques, surt de dins nostre perquè aquestes persones han generat un sentiments especials, per tant, en tot el què faig hi ha un bocinet de totes les persones que estimo.

    ResponElimina
  3. jo tambe guargo amb molt de carinyo les coses que han caigut a les meves mans, plenes del teu amor, aixi que segueix creant

    ResponElimina
  4. :) doncs hauràs de fer fotos i així vaig engreixant el catàleg de cosetes... el problema del què faig és que gairebé sempre ho regalo i acabo per no recordar què vaig fer... un petonet i gràcies pel comentari :)

    ResponElimina