Bocins de paper, màgia i colors: 01/03/15 - 01/04/15

dissabte, 28 de març de 2015

25 anys...


Endavant!
Per camins pedregosos, si cal;
per camins planers, si pot ser,
però endavant! Saltem tots
els obstacles i guanyem la cursa!

(Charles Dickens)


El dia 15 la meva neboda Maria va fer 25 anys! mare meva com passa el temps!!! si recordo quan li feia de cangur i explicàvem contes i jugàvem... buf!!

La setmana passada vam celebrar-ho i jo, per no trencar la tradició, faig voler fer-li un àlbum com a record de cada un d'aquests anys viscuts.

Ha estat un àlbum fet amb temps rècord (dues setmanes a tope barrejant l'scrap i les correccions de final de trimestre, una mica estressant) però malgrat tot, estic contenta amb el resultat.

L'enquadernació està feta amb pals de broqueta i cartolines, unes cartolines que em tenen enamorada per la seva gama de colors i per la seva textura. La Maria és una persona que desprèn energia, alegria, vitalitat i sempre l'associo a la llum i als colors, per això volia fer un àlbum com ella: colorista. M'encanta aquesta enquadernació perquè permet donar volum a les pàgines i jo que sóc una addicta a les fustetes ho necessito, jajajaja. Tot i així em vaig passar de volum i vaig haver de posar una tanca a l'àlbum, en aquest cas una pinça (més que res per manca de previsió quan vaig fer l'estructura i les primeres pàgines).

El fil conductor era la frase d'inici: "la vida és..." i a cada any una paraula, un sentiment que reflecteixi tot el que la vida ens regala: il·lusió, tendresa, amor, amistat... i les meves estimades polaroids.

He tingut l'ajut incondicional de la meva ja estimada Cameo :). Quina passada!! poder adaptar els marcs polaroid a cada foto i posar-hi una paraula dins amb tipografies diferents i fer els anys de totes mides i moltes altres coses que he retallat (algunes de la meva biblioteca i d'altres descarregades d'internet traçant el contorn com les siluetes de les gimnastes). També em va ajudar la meva germana, que no ha fet mai scrap i que va flipar comprovant quantes hores pots trigar per fer una cosa tan "senzilla" com triar els papers per posar a cada pàgina :).

Us presentaré l'àlbum en dues entregues (quan ho faig per fascicles m'acabo avorrint i ho deixo a mitges), o sigui que prepareu-vos per veure mil fotos (podeu parar quan vulgueu :)).

M'haig de disculpar per la qualitat de les fotos, són les més nefastes que he fet en molt de temps (la propera inversió serà una càmera en condicions), les vaig fer el darrer dia (dia de pluja i després de llum inadequada) i està clar que res es pot fer de pressa i corrents :(. 

Espero que us agradi!!














Continuarà... :)

dimecres, 25 de març de 2015

Un tag per la fira...


L'art és la filosofia que reflecteix un pensament.

(Antoni Tàpies)


Diumenge us mostrava l'LO que havia presentat a l'exposició de la fira d'scrap de Sitges i avui us en ensenyo l'altra aportació que vaig fer a la fira.

Aquesta vegada era un tag. Les condicions eren les mides (16x8,5 cm), els colors (només grisos i blancs) i incloure unes tisores i el nom. Per mi era tot un repte, no estic acostumada a treballar només amb dos colors i molt menys amb aquests dos colors, però tot i així ràpidament vaig tenir clar què volia fer.

El resultat va ser la paret d'una "scraproom" amb un penjador (fet amb mini "alcayatas") on hi havia un LO i un davantal amb les butxaquetes plenes de papers, cintes, tags... 

Crec que després d'aquest treball m'he creat la necessitat de tenir jo mateixa un davantal com aquest perquè sempre porto els xandalls d'estar per casa plens de coses a les butxaques i papers enganxats que vaig deixant com a rastre per tot el pis, jeje.

El fons el vaig fer amb pals de "polo" pintats primer amb pintura gris i després blanca (llimant per a què es pogués veure el fons). El davantal amb una base de feltre i la resta papers, cintes, botons...

Malauradament dissabte quan vaig arribar a la fira al tag li havia desaparegut el miniLO, segurament el vent el va fer volar :(. Jo us ensenyo les fotos originals que vaig fer jo abans d'enviar-lo.

Tot i que només es mostrava la part del davant jo no m'hi vaig poder estar de decorar també la part posterior amb una d'aquelles frases que tant m'agraden.

Aquí us deixo el tag! jo n'estic satisfeta del treball, espero que a vosaltres també us agradi!




diumenge, 22 de març de 2015

Nací en el Mediterráneo...



(...) A tus atardeceres rojos
se acostumbraron mis ojos
como el recodo al camino... (...)
 
(Mediterráneo, Joan Manel Serrat)


Cap de setmana entre núvols, pluja i sol... el Mediterrani esvalotat, amb unes onades i un color gris amenaçador però espectacular. Cap de setmana de fira, de compres, de converses, de riures, de trobar cares conegudes i de descobrir-ne d'altres...

Ahir vam estar a la fira d'scrap de Sitges amb la meva amiga Pilar, va ser un dia fantàstic!!!. 

Al matí vam sortir amb el paraigües pensant que seria un dia de tempesta, però mica en mica el sol va anar sorgint tímidament entre els núvols. Va ser un dia intens, de moltes trobades (i això que jo dic que sóc associal!), només arribar ja vam anar a visitar a la Mercè a la seva paradeta i després ens vam anar trobant a la Rosa i la Marta (definitivament t'has d'obrir un blog!), la Charo acompanyada de la seva amiga Carol, la  Glòria i la Isabel, L'Eva i la Núria de les floretes, l'Elena...  i  també vaig poder conèixer a la Sílvia i com no! saludar i fer dos petons a la persona que ha fet possible tot això amb una feinada impressionant i un resultat impecable, moltes felicitats Esther per l'organització, pel teu "savoir faire" i per donar-me l'oportunitat de presentar el meu treball en l'exposició d'LO. I gràcies a totes vosaltres amb qui vaig compartir aquest dia tan especial!

De fet avui volia mostrar-vos el meu treball. Algunes ja l'heu vist en directe i per les altres aquí està...

Sempre he estat enamorada el mar, potser perquè hi vaig néixer i ara ja fa més de deu anys que hi visc aprop... potser per la seva màgia, perquè em relaxa... no ho sé... senzillament ho sento així...

Em sento molt còmoda fent treballs mariners i em va encantar la idea d'inspirar-nos en la cançó del Serrat. Ràpidament vaig tenir clar que volia fer.


El fons simulant la façana d'una casa de mariners, feta amb "madera de balsa" pintada amb una capa en blau i després en blanc (amb cera al mig per a què en llimar es decapés millor sense fer malbé la primera capa), una finestra oberta al mar, amb aquest sol de tarda pintat amb tintes distress, el far indicant el camí, les onades retallades amb la cameo, la sorra i les pedretes de Menorca i el vaixell intentant trobar el seu rumb. Ah! i les frontisses! un amic m'havia dit... has de fer que la finestra s'obri i posar-hi frontisses i jo vaig respondre: apa!!! però la vida és estranya i, quan vaig anar a comprar la fusta, davant meu hi havia un expositor amb les frontisses dient-me: compra'm, compra'm :), no m'hi vaig poder resistir! La feina a ser posar-les perquè no les havia previst!


Al costat de la finestra un flotador, una xarxa (no hi havia manera de trobar al súper una bosseta d'alguna verdura petita amb una xarxa blanca i vaig haver de comprar 3 kg de patates, jejeje), peixets, una estrella de mar... i com no... el misteri d'un missatge en una ampolla...


Nusos, corda... i les lletres retallades una vegada més amb la meva ja estimada Cameo...

Aquest és el resultat... jo vaig gaudir molt fent-lo i em va servir de desconnexió ens uns moments complicats personalment, el mar va ser una vegada més una teràpia per a mi :).

Bé.. no m'enrotllo més...

Espero que us agradi!






Ah! i la foto oficial :) (la que surto jo no la poso que em fa vergonya :).