Bocins de paper, màgia i colors: 01/01/14 - 01/02/14

dimarts, 21 de gener de 2014

Projecte calendari 2: gener


La vida no es mesura per les vegades que respires, sinó pels moments que et deixen sense alè.

(Kevin Bish)

Ja fa unes setmanes que hem deixat enrere el 2013, i amb ell el projecte que us mostrava en l'anterior entrada. Un calendari molt i molt especial, ple de petites joies. 

Però ja estem al 2014 i ja fa també moltes setmanes que la Pilar i jo ens preguntàvem: i ara què farem? per a nosaltres ha estat una experiència molt maca la de compartir aquests tags i volíem continuar compartint alguna cosa d'scrap.

Les dues teníem clar que volíem mantenir el calendari però fent quelcom diferent. Aleshores va sortir la idea de trobar-nos cada mes per passejar, visitar un nou lloc o senzillament fer un cafè i fer-nos fotos per narrar-ho en aquest calendari. Tot i que a mi particularment sortir a les fotos no m'agrada gens (sempre quedo fatal!) em semblava una idea molt maca, sobretot tenint en compte que malgrat ser amigues de fa... una eternitat no tenim massa fotos juntes. Això ens "obligaria" a fer una miqueta d'scrap cada mes i també a trobar-nos ni que sigui una estoneta (cosa que acostumem a fer) i a ser possible fer alguna cosa especial i diferent plegades. Si teníem algun dubte la vida ens ho va resoldre quan, visitant una botiga de la cadena Tiger a Sabadell, vam trobar penjats en una prestatgeria dos calendaris amb un espai per omplir. No ens hi vam poder resistir...

La primera cita per omplir el nostre calendari de gener va ser el 28 de desembre. Cada nadal intentem trobar un dia per trobar-nos a Barcelona, botiguejar, passejar, xerrar, compartir riures i converses... Aquest any vam començar la trobada amb una visita a Cromatismes, una passejada pel barri de Gràcia, unes crepes per dinar, la visita a una exposició preciosa de la Roser Capdevila, més botiguetes i passejades, una coca-cola... :). Un dia preciós per immortalitzar en aquest calendari-diari.

Crec que a les dues ens ha costat posar-nos-hi, no estàvem acostumades i no sabíem massa bé com començar, però n'estic segura que a mesura que passin els mesos ens hi trobarem més còmodes i sortiran pàgines ben xules.

Aquestes són les primeres (val a dir que hem canviat l'espiral del calendari perquè es preveu gruixut :)).

La que he fet jo:

El fons amb uns quants papers combinats, la targeta de la creperia, un detall del tríptic de l'exposició, un cosit amb la sew easy, un tag amb quatre parauletes escrites darrera com a record i un altre tag amagat amb una altra foto. Algun detallet més: washis, figuretes de fusta...




I el de la Pilar, que també va tenir la idea del tag amagat, jeje


Aquest passat diumenge vam quedar a Vilanova per intercanviar la pàgina i vam aprofitar per fer de "guiris" a la meva ciutat, càmera en mà, jejeje. El resultat? el proper més :), això sí... vam riure molt :).

diumenge, 19 de gener de 2014

Projecte calendari: mirant enrere...


El nostre temps és l'ara. Avui és el primer dia de la resta de la nostra vida. 
Allò que fem avui determinarà allò que serem demà.

(Jaume Soler i Mercè Conangla)

Ja fa dies que volia fer aquesta entrada per fer una mica de memòria d'aquest projecte entre la Pilar i jo que he estat compartint amb vosaltres al llarg de tot l'any. 

Ara comencem ja un nou calendari, però això no ho podreu veure fins la propera entrada :).

Volia però tancar el calendari ensenyant-vos la portada i un recull de tots els tags que ens hem intercanviat. 

Quin goig veure'ls així tots juntets!!! M'ha fet adonar de moltes coincidències en els mesos entre les dues (colors, detalls, idees,...) que sense saber-ho hem utilitzat igual, potser és que ens coneixem molt? :).

Aquí us deixo la portada, és senzilla però n'estic contenta. De fet va ser el primer que vam fer el primer dia que vam quedar la Pilar i jo per donar forma al projecte.






























El conjunt dels tags que m'ha regalat la Pilar:


I els meus...


La veritat és que ha estat un projecte molt maco, amb molta il·lusió compartida i molta creativitat. Jo he descobert que m'encanta treballar en espais petits, hem aconseguit petites obres d'art de 8x12 cm.

Gràcies per acompanyar-nos en tots aquests mesos amb els vostres comentaris!

dimecres, 15 de gener de 2014

Repte 3flowers...

Per fer realitat els somnis, cal caminar amb ells.

(Roser Farràs)


Ahir vaig aconseguir aturar el temps... bé... nooooooooo, no em pregunteu la fòrmula... de fet només va ser un miratge, el rellotge corria igualment però per unes hores dins meu vaig tenir la sensació d'aturar-lo, de no pensar en res més que en papers, en crear..., em vaig oblidar de les classes, de les correccions, del pis... de tot plegat i vaig retrobar-me amb la meva taula de manualitats. 
Després d'endreçar-la (i era una missió complicada :)) vaig tornar-la a omplir-la de papers, cintes, botons, troquels... i sobretot d'imaginació, que la veritat és que la tenia una mica bloquejada...

Em venia molt de gust participar en el repte de 3flowers de la nova temporada i vaig aprofitar l'excusa que aquest dissabte és l'aniversari del meu nebot per fer una targeta, no hi havia més condicions que fer quelcom sense motius nadalencs. Com el meu nebot no es passeja pel blog no hi ha perill de desvetllar la sorpresa :).

Vaig recuperar els darrers papers amb globus que tenia abandonats de l'any passat quan vaig fer un àlbum i una targeta posteriorment i vaig pensar que aquests motius podien ser una mica més masculins. La veritat és que no m'ha quedat gens masculina però... què hi farem!! Aquest ha estat el resultat.
La portada... de fons el meu estimat craft, alguns papers retallats, altres trencats, retoladors per dibuixar els núvols, roba de sac, detalls de fusta i poca cosa més, ah sí!! vaig estrenar la sew easy que em va regalar la meva amiga Pilar (quin regal més xulo!!), tot i que vaig voler cosir amb cordó i la feina va ser meva per no destrossar el paper, jeje.
L'interior... vaig voler fer una estructura que s'obrís mica en mica, primer amb la data de l'aniversari i un per molts anys! per trobar-se després amb un espai per escriure i un sobret per posar-hi diners.



I finalment la part posterior...


I ja està!! aish... quina il·lusió retrobar-me amb l'scrap :) i sobretot amb uns momentets de tranquil·litat!!!

dimarts, 14 de gener de 2014

Et desitjo...



Et desitjo que cap dels teus somnis es mori, però que si en mor algun, puguis plorar sense lamentar-te de no haver fet el màxim possible. I de seguida, alçar la vista i tornar a començar. 

Si totes aquestes coses t’arriben a passar, no tinc res més a desitjar-te…

(Víctor Hugo)


Avui tanco aquest capítol nadalenc amb uns detallets que vaig fer pel dia de Reis. Sempre és un dia que m'ha fet especial il·lusió, regalar, obrir els paquets, i tot el procés previ de triar els objectes, embolicar-los... 

Aquest any no tenia massa temps per a res, però vaig topar-me amb una mena de cistelletes o potets (de fet no és ni una cosa ni l'altra :)) al Muy Mucho i em van encantar, vaig pensar que els "scrapejaria" i dins hi posaria unes xuxes i alguna xorradeta (vaig fer arracades i anells però no vaig fer fotos, sóc un desastrillo). 

Una mica de roba de sac, una punteta, un cordill, un cor que pertanyia a un poupurri d'aquells que també venen a la botiga queja he esmentat, un botonet.. i un tag amb aquest segell tan fantàstic i tan adient...

També vaig estrenar un troquel que m'havia portat la meva neboda d'Irlanda per fer unes "piruletes" amb els noms, i aquest en va ser el resultat. Jo n'estic molt contenta! 

He de tornar a dir que la qualitat de les fotos és lamentable. Vaig acabar els detallets a casa de la meva mare i m'havia oblidat la càmera, així que depressa i corrents vaig fer les fotos amb el meu mòbil que no és precisament la darrera tecnologia (sóc molt poc tecnològica, ningú diria que dono classes d'això, jajajaja).



Avui també tanco aquest text de Víctor Hugo que m'ha acompanyat aquests dies i que és ple de reflexions fantàstiques... però si jo tinc més coses a desitjar-vos, però no ho faré ara perquè si em poso a escriure sóc un perill, no m'aturoooooooooooo (és una de les meves vocacions frustrades, jajaja).

Espero que us agradi... ara ja tinc ganes de començar nous projectes o acabar-ne alguns de pendents i trobar cada setmana una estoneta per a mi mateixa, per barallar-me amb els papers, les tintes, els botons, etc.

dissabte, 11 de gener de 2014

Et desitjo... (ja hem tornat a la normalitat)


Et desitjo que descobreixis, i amb màxima urgència, que més enllà del teu dia a dia existeixen i et rodegen sers oprimits, tractats amb injustícia, i persones infelices.


Et desitjo que acariciïs un gat, tiris una pedra a un riu i escoltis el silenci de l’albada, perquè seràs feliç amb no res. Desitjo també que plantis una llavor, per petita que sigui, i que l’acompanyis en el seu creixement, per tal que descobreixis de quantes vides està fet un arbre.


Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari ser pràctic. I que almenys una vegada a l’any en posis una part davant teu i diguis: “Això és meu”, només perquè quedi clar qui és l’amo de qui.

(Víctor Hugo)


Continuo anant una mica a l'inrevés del món i, quan ja tothom ha guardat les decoracions nadalenques, les postals rebudes i ha acabat el seu diari de nadal, jo encara dedico un parell d'entrades més al Nadal. 

Aquests dies he anat amunt i avall, sense massa temps per res però em feia molta il·lusió fer aquesta entrada. Per què? Perquè com ja sabeu ja fa temps vaig proposar al blog un intercanvi de postals nadalenques. Sempre m'ha agradat fer-les (ja de petita comprava una cartolina i les feia tot dibuixant motius nadalencs) i m'encanta obrir la bústia i trobar quelcom diferent a les factures habituals :). Em va sorprendre la vostra acollida i al mateix temps em vaig trobar una mica superada per les circumstàncies personals però finalment les vaig poder enviar i les vostres encara llueixen al menjador de casa.

Avui us vull mostrar les petites (grans) obres d'art que he rebut de totes vosaltres amb molt d'afecte i totes amb missatges que m'han arribat al cor. Sempre el moltes gràcies m'ha sonat a poc, però això és el què us puc dir: MOLTES GRÀCIES!!!!

Aquí us les deixo (sense cap ordre en particular...), en molts casos trobareu molts més detallets (i unes fotos millors que les meves que sempre les faig amb pressa).

La primera en arribar, la de la Montse, amb una estructura original i com sempre tan dolça...


La de la Sílvia... m'encanta el format rodó!!! i a la foto no s'aprecia però ostres!! hi ha una dedicació a retallar les plantetes típiques de nadal!!! i sí Sílvia... crec que aquest ja serà un bon costum entre nosaltres, la d'intercanviar postaletes per nadal :).



La de l'Esther, lluny dels colors habituals però que em va robar el cor... m'encanta la gassa tintada!


La de la Susagna, que tenia por perquè ella diu que és inexperta però el seu treball és de 10!!! Estic encantada d'haver-te descobert una miqueta més, a tu i als teus treballs.







La de la Raquel, sempre amb el seu toc tan dolç i romàntic, els llacets, les perletes... que tan caracteritzen els seus treballs...


La Glòria... aish... m'has robat el cor amb la lluna... ;), preciosa com sempre!!! amb aquestes lletres tan fantàstiques que intento copiar (algun dia ho aconseguiré, jeje).


La Isabel, que és la reina de la cal·ligrafia, els retoladors, les pintures... un treball fantàstic!


La Raquel amb el seu estil tan particular, la roba de sac (m'hi he aficionat jo també arrel dels teus treballs :). Una postaleta preciosa...



La Rosa, que em va sorprendre amb un estil totalment diferent, aquesta casa tan simpàtica i a l'interior el pot dels desitjos... preciós :).




La de la Charo, tot un honor rebre-la perquè ella sempre diu que no li agrada el Nadal i que mai fa postaletes, així que té un valor doble, per aquest motiu i perquè és preciosa :).




L'Elena... què dir... encara estic bocabadada... no és una postal, nooooooooo, és una bola de nadal preciosaaaaaaaaaaaaa. Mare meva quina feinada!!! me la miri per on me la miri és al·lucinant!!!




L'Olga, que patia perquè arribava tard però em va encantar!!! i també les xuxes :). M'agrada molt la idea de les estrelles amb el cartró, queden genials!!!



L'Olaya que tot i que diu que no acostuma a fer postals li ha quedat preciosa!! Li he manllevat les seves fotos perquè la postaleta va patir un accident pel camí. Ja m'he apuntat la idea la l'arbre per l'any vinent :).


 

I ja he deixat pel final les de les meves amigues Pilar. 

La primera no té blog, tot i que ja li dic a ella i al seu home (el Pere) que ho han de fer perquè no paren de crear. Com sempre preciosa! m'agrada molt la idea!!! 




I per acabar la de la Pilar, ja fa tants anys que ens intercanviem postaletes, i paraules i sentiments i mil moments que espero continuar compartint durant molt de temps.




Ostres! quina entrada més llarga!!! però si heu tingut paciència per arribar al final segur que us haurà agradat. Sembla increïble que al voltant d'un tema es puguin fer treballs tan diferents i tots ells tan meravellosos...

Ara sí... moltes gràcies i espero que l'any vinent us torneu a animar!!!

dissabte, 4 de gener de 2014

Et desitjo... (2 dies per l'arribada dels Reis)



També et desitjo que visquis moments difícils, 
aquells que posen a prova la nostra fràgil fortalesa,
 i que t’ensenyin qui ets i qui tens al teu costat. 
I que quan aquests moments difícils passin, 
perquè tard o d’hora sempre acaben passant, 
sàpigues adonar-te que tot es pot superar i que,
 encara que molt poc, ets una mica millor que abans.
 I que aleshores sàpigues donar-ho als altres, 
ajudant-los quan els arribin les dificultats.

(Víctor Hugo)

I ja s'acaba... crec que ja només em queden tres de les targetes que he fet aquest nadal i us les mostro avui totes de cop. Les tres molt diferents.

La primera ha arribat a algunes de les cases de l'intercanvi (esperava que la Charo la rebés  per penjar-la :), però sembla ser que els carters s'han passejat per tota la geografia catalana per portar-la de Vilanova a Tarragona i fins ahir no va arribar :)).




















La segona també ha format part d'aquest intercanvi i l'interior ha estat una còpia d'una postaleta preciosa que em va enviar la Montse l'any passat (gràcies per la idea! :)).




I la darrera per la meva amiga Pilar, amb ella ja fa moooooooolttttttttttts anys que ens fem intercanvis de postaletes i sobretot... d'amistat :). A ella li agraden molt les boles de neu i jo vaig voler simular-ne una que en girar-la nevés purpurina però com no estava a casa quan la vaig fer no en tenia i vaig posar estrelletes... va sortir una mica xurro però la intenció és el què compta, no?? :) La propera espero millorar-la :). Per cert les lletres i els nombres van ser un regalet de la Rosa (moltes gràcies wapa!).