Bocins de paper, màgia i colors: 01/05/11 - 01/06/11

divendres, 27 de maig de 2011

Més àlbums... i... més paraules...


Aquest va ser un àlbum que vaig regalar ja fa anyets a l'Emma, la peque d'una amiga meva, aleshores no sabia massa bé què era això de l'scrap, però en certa manera en aquest àlbum ja hi havia una mica de la seva filosofia. 

Per mi, senzillament era una manera d'experimentar amb els diferents cosits que estava aprenent a enquadernació, jugant amb els papers, els colors i en aquest cas amb altres materials que havia descobert ja no recordo en quina botigueta (les flors...).



I en va sortir aquest petit àlbum "maleta" :), per poder transportar els records d'un lloc a l'altre... per què serà que les fotos tenen aquest punt de màgia? potser per totes les històries que amaguen darrera...







Avui vull deixar un fragment que vaig descobrir a través d'una de les pel·lis que m'han marcat: El club dels poetes morts. És un cant a la vida, a gaudir de les petites coses...


Vaig fugir als boscos perquè desitjava viure amb un únic propòsit: fer front, només, als fets essencials de la vida, i veure si era capaç d’aprendre tot allò que m’havia d’ensenyar. No volia descobrir, a l’hora de la mort, que ni tan sols no havia viscut. No desitjava viure res que no fos vida —m’agrada tant la vida....—, ni practicar la resignació, tret que no fos absolutament necessari. Volia viure a fons i esprémer tota la substància de la vida, d’una manera tan ferma i espartana que en foragités tot allò que no li era propi, fer una neteja dràstica d’allò que li era marginal, reduir la vida a la seva mínima essència i, si resultés mesquina, extreure’n tota la genuïna mesquinesa i fer-la conèixer al món; però si fos sublim, conèixer-la per pròpia experiència i ser capaç d’explicar-ne la veritat després d’aquella propera excursió.





Henry David Thoreau

(Walden o la vida als boscos)







diumenge, 22 de maig de 2011

Paper i poesia...



Diumenge... m'encanta sentir que ja s'apropa l'estiu, notar el sol escalfant la pell i un esclat de colors i de llum al meu voltant.


 
Avui us deixo un àlbum que vaig fer amb feltre, molt a lo "Àgata Ruiz de la Prada", però jo sóc així de colorista, potser perquè sento que els colors donen vida.









I vull aprofitar per anar fent un petit recull de poemes que en algun moment del meu camí han deixat la seva empremta, per un motiu o un altre, paraules que t'arriben al cor, que desperten sensacions o records amagats.





Avui començo amb un poema de Mario Benedetti, potser no és dels més coneguts, potser el copio aquí perquè aquesta és una bona època per obrir portes, per cercar, per estar més receptiu, per intentar trobar aquell cel especial que només a nosaltres ens pertany i on ens esperen els nostres somnis...



Otro cielo (Mario Benedetti)

No existe esponja para lavar el cielo
pero aunque pudieras enjabonarlo
y luego echarle baldes y baldes de mar
y colgarlo al sol para que se seque
siempre faltaría el pájaro en silencio

no existen métodos para tocar el cielo
pero aunque te estiraras como una palma
y lograras rozarlo en tus delirios
y supieras al fin como es al tacto
siempre te faltaría la nube de algodón

no existe un puente para cruzar el cielo
pero aunque consiguieras llegar a la otra orilla
a fuerza de memoria y pronósticos
y comprobaras que no es tan dificil
siempre te faltaría el pino del crepusculo

eso es por que se trata de un cielo que no es tuyo
aunque sea impetuoso y desgarrado
en cambio cuando llegue al que te pertenece
no lo querrás lavar ni tocar ni cruzar
pero estarán el pájaro y la nube y el pino.


dijous, 19 de maig de 2011

"Más papel"

Fa uns mesets va sortir el número 0 d'una revista gratuïta sobre scrap, anomenada "Más papel" on diferents persones comparteixen les seves creacions. És una fantàstica idea!!

Aquest mes ha sortit el número 1, on a més a més es publiquen les portades dels treballs presentats al concurs d'Scrapbloc, podeu endevinar quin és el meu? :)



dilluns, 16 de maig de 2011

Estels...


Si plores perquè no pots veure el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles… (R. Tagore)


Feia temps que em rondava pel cap fer unes arracades de paper en forma d'estel. 

Vaig començar amb el projecte de fer unes estrelles modulars que a mi m'encanten i que decoren per nadal la meva casa (ja els penjaré un altre dia), però encara tinc les peces a mig fer en una d'aquelles capsetes que s'amunteguen al meu estudi.

L'excusa perfecta per posar-me a treballar sempre són els regals, així que vaig decidir-me per uns estels més modestos i van sortir aquestes arracades, les blaves van ser les primeres (regal invisible per una alumna meva) i les de color taronja per mi:
 



 

Deixo també un vídeo per a qui vulgui aprendre a fer-les, són molt senzilles i es poden fer de diferents tamanys.

Només cal una tira de paper llarga (quan més gran volem que sigui l'estrella més llarga haurà de ser la tira de paper) i que tingui una certa consistència i ja està!!




 








 

dimarts, 10 de maig de 2011

Dona'm la mà...


Fa uns mesets vaig topar-me per internet amb un tutorial d'una tarjeta en forma d'acordió (el podeu trobar clicant aquí), em va encantar! Vaig pensar que podia fer-ne una bonica felicitació pel 30 aniversari de casament del meu germà i la meva cunyada. 


El cert és que m'ho vaig passar molt bé fent-lo i aquest va ser el resultat. Al seu interior les paraules del Miquel Martí i Pol (en un poema musicat pel Lluís Llach):

Dona'm la mà

Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor
per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà,
dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.




diumenge, 8 de maig de 2011

Màgia 1...

La màgia és un pont que permet anar del món visible cap a l'invisible, i aprendre les lliçons de tots dos mons.

(Paulo Coelho)

Com diu la Rosana: és l'aigua, és el vent, és tot el què sento, és la sorra, és el sentiment... és mil coses...

Aquest disc de la Rosana em va captivar i les seves cançons sempre sonen dins meu. Forma part d'un regal molt especial que em van fer: el seu concert al Palau de la Música, un lloc on no havia estat mai i també està carregat de màgia. Va ser un nit inoblidable...


Ara fa temps vaig topar-me en una llibreria amb un calendari ple de fades, "duendecillos", angelets... i quan va passar l'any vaig decidir guardar-lo (aishhh, no tinc remei! sempre acumulant coses!) pensant que algun dia l'utilitzaria. 

Així que el vaig rescatar retallant les figuretes, per fer algunes postaletes que podria dir que formen part de la sèrie "màgia" :).  Un toc de glossy, uns gluedots... i com no... un bocinet de màgia i de somnis per realitzar... :)




Aquí van avui dues postals d'aniversari ben diferents, per a dues persones importants a la meva vida, ah! i també la cançó... per escoltar i llegir atentament la lletra...

 


Magia (Rosana)





Es el agua, es el viento,
es resumen de todo lo que siento,
es la arena, es el sentimiento,
es la tinta que no borra en el silencio,
es el aire de puntillas,
es la calma cogiendo carrerilla,
es el sabor de lo pequeño,
es tocar un sueño.
Es el mapa de un suspiro,
es lo que hay cuando te miro,
es el duende del latido de tu corazón.

Magia es probar a volcar lo que hay en el fondo de ti,
magia es verte sonreír.
Magia es probar a saltar sin mirar,
es caer y volver a empezar.

Es el tiempo, es la hoguera,
es la mano que mece la marea,
es la tierra, es la bandera blanca,
es la gota de una lluvia de esperanza,
es el mundo de puntillas,
es la vida cogiendo carrerilla,
es el sabor de lo pequeño,
es tocar un sueño.
Es el mapa de un suspiro,
es lo que hay cuando te miro,
es el duende del latido de tu corazón.

Magia es probar a volcar lo que hay en el fondo de ti,
magia es verte sonreír.
Magia es probar a saltar sin mirar,
es caer y volver a empezar.

Es el mapa de un suspiro,
es lo que hay cuando te miro,
es el duende del latido de tu corazón y el mío.
Es la meta y el camino,
es la suerte y el destino,
es la fuerza del latido de tu corazón.

Magia es probar a volcar lo que hay en el fondo de ti,
magia es verte sonreír.
Magia es probar a saltar sin mirar,
es caer y volver a empezar. (BIS)

dissabte, 7 de maig de 2011

Angelets...

Fa temps vaig llegir una frase que em va agradar:

"Todos somos ángeles con una sola ala, debemos abrazarnos si queremos volar"

Ara l'he rescatada d'un calaix per afegir aquests dos objectes amb aquest paper d'angelets que vaig comprar en una botiga preciosa a Florència.

Un objecte d'escriptori com aquest, va ser un dels meus  primers projectes a la Casa Elizalde, em va encantar el fet de com partint d'una planxa de cartró, podia aconseguir les tres dimensions. 

Aquest el vaig regalar, com no, a la seguidora "number one" d'angelets...


I uns quants angelets més en aquesta capseta de papiroflèxia modular, senzilla de fer i que queda preciosa acompanyant els nostres regals...



Afegeixo un vídeo que he trobat al youtube on s'explica com fer una variant d'aquesta capseta...


dimecres, 4 de maig de 2011

I una miqueta d'scrap...

Sempre m'ha agradat fer postaletes per felicitar els aniversaris, per felicitar el nadal... i aquí deixo avui una mostra d'una de les postals que vaig fer al gener tot utilitzant els recursos que estic aprenent d'scrap. 

M'encanta el fet que tot es pugui aprofitar, que tot sigui vàlid, malgrat que això és un perill per mi (i per totes aquelles persones que ja de natural tenim tendència a guardar-ho tot pensant que algun dia ho farem servir) perquè ja no sé ni què hi tinc a la pila de capses i capsetes que s'amunteguem al meu estudi!

Una mica de Distress, una mica d'embossing i ús de segells, i una transferència d'imatge sobre un trosset de samarreta vella... (ja em disculparàs Pau per posar una foto teva... de ben segur que ningú et reconeix :))

I continuant experimentant amb tot això...

dilluns, 2 de maig de 2011

Doblegant paper...

Segurament la meva primera figureta de papiroflèxia va ser, com per a moltes altres persones, una ocelleta (pajarita) de paper, i després en vaig anar descobrint moltes d'altres.

Ara sempre que tinc un trosset de paper davant meu (ja siguin les estovalles de paper d'un restaurant, el compte, l'etiqueta d'una ampolla, el paper d'un caramel, etc.) no puc evitar començar a doblegar per obtenir, gairebé sempre, un ocellet que mou les ales. El repte és cada vegada anar-lo fent més i més petit... 

Recordo que una vegada en un restaurant, fent sobretaula amb una amiga, vaig començar a fer-ne una col·lecció amb les estovalles, de diferents mides, un rere l'altre. De sobte, un noi d'una altra taula es va apropar i em va preguntar si se'ls podia quedar, va agafar la funda de plàstic del paquet de tabac i se'ls va guardar. Em va resultar molt curiós!!! però gratificant...

Després vaig descobrir la papiroflèxia modular, potser es separa una mica del concepte original de l'origami, però a mi em fascina, com encaixant peces pots obtenir figures impressionants. 

Aquí deixo una mostra, d'alguns dels meus particulars projectes:


diumenge, 1 de maig de 2011

Creant del no-res...


Una miqueta d'enquadernació...

El procés de crear, d’alliberar la ment, d’alliberar els sentiments que portem dins i transformar-los en objectes, en imatges... és certament màgic i diu moltíssimes coses de nosaltres mateixos.

Ara vull deixar aquí algunes de les cosetes que hè creat fins al moment.


Amb un "individual" per la taula...


I més...

Aprofitant uns texans...

Un llibre estrella...

Un esclat de colors...
Enquadernació japonesa...



Començar...


Diuen que sempre hi ha una primera vegada per tot, i, per mi, aquestes paraules són les primeres d’aquest petit diari que avui obro en el ciberespai. Sempre m’ha agradat escriure, però mai m’hauria imaginat publicant una part de mi a internet, per què ara? o potser hauria de dir: i per què no? :)
 
Fa molts, molts anys vaig descobrir la màgia del paper i dic màgia, perquè és una paraula especial, que m’encanta, té molta força i amaga dins seu moltíssimes sensacions que sovint no som capaços de transmetre amb les paraules escrites o pronunciades en veu alta. 

Ja de petita m’agradava que em regalessin objectes de papereria, uns colors, una ploma, un paper de carta... Un dia però vaig topar amb un llibre de papiroflèxia i van començar els meus intents d’aconseguir figuretes doblegant papers. Anys després vaig començar a descobrir altres coses (moltes a partir dels cursos de la Casa Elizalde a Barcelona): l’estampació de paper, el paper reciclat (després d’una visita al Molí Paperer de Capellades), el cartró-pedra, vaig recuperar l’afició a la papiroflèxia compartint-la amb algú molt especial i finalment l’enquadernació. 

Buf! Aleshores el meu pis va començar a omplir-se de mil papers diferents, mil textures, mil colors... ja no m’he pogut aturar!!!  Durants uns anyets he estat aprenent a fer àlbums, llibres i llibretetes (amb l’ajut de la Begoña que té un taller meravellós i fa un treball fantàstic, no només com a enquadernadora, sinó també com a formadora), a mesurar, a encolar, a combinar materials, per mi ha estat certament una teràpia que en els dies grisos m’ha ajudat a oblidar-me de la quotidianitat, dels problemes, de la tristesa... 

Ara fa potser un any o més, vaig descobrir el món de l’scrap en un taller de la Dina Wakley que organitzava la Lisa Mitchell, la primera impressió va ser dir: buf! Això no va amb mi, acostumada a mesurar-ho tot, a ser precisa, l’scrap trenca amb tots els esquemes, la norma és “tot és vàlid”, així que ho vaig aparcar, tot i que la primera visita a la fira Creativa va fer que comencés a interessar-me pels materials (papers , tintes en spray, objectes per decorar...). 

Un any després un curs de postals de nadal a la següent fira Creativa va despertar totalment la meva curiositat, sobretot per les tècniques utilitzades: embossing, transferència d’imatges, etc. I en els darrers mesos (gràcies al què els Reis Mags d'Orient em van portar moltes cosetes i als regals d'aniversari) he començat a investigar a la xarxa, a fer algun què altre taller, en definitiva a explorar aquest món. Estic aprenent del què fan les altres persones, buscant el meu propi estil (si és que en tinc un, potser el què sentim a cada moment defineix també el nostre estil en el temps), fent proves, ... i per tant... per què no compartir-ho? Si d’altres no ho haguessin fet, jo no hauria après ara tot el què sé.

Així que m'he decidit, i aniré mica en mica mostrant el què faig i el què he fet (i espero també personalitzar l'estètica del bloc, perquè a hores d'ara encara no he tingut massa temps :)).

I ja no escric més que sóc un perill!!

Gràcies a totes les persones que treguin el cap per aquí i comparteixin amb mi, les paraules, els papers, els colors i la màgia... :)