Bocins de paper, màgia i colors: 01/12/15 - 01/01/16

dimecres, 30 de desembre de 2015

Quilling...


A vegades cal tancar els ulls i aleshores es pot veure quina és la veritable bellesa.

(Kílian Jornet)


Si heu visitat la darrera edició de la fira Creativa potser coincidireu amb mi en el fet que cada vegada hi ha menys scrap i que en aquesta darrera edició s'han enyorat moltes botigues que feia anys que eren presents.

Això ha fet que en passejar-me entre les paradetes anés descobrint també altres coses. Aquest any vaig acabar comprant un llibre d'enquadernació, un d'origami, apart de fustetes mil i algun que altre paper i cintetes... però l'estrella va ser el quilling. Ja havia vist algun treball però mai m'havia aturat a observar aquesta manualitat d'aprop. I em va sorprendre molt, tant que vaig acabar comprant-me el kit d'iniciació i uns patrons per fer uns flocs de neu.

Vaig deixar-ho en un racó i vaig oblidar-me del que havia comprat (la manca de temps és el que té... volem fer tantes coses!!!) fins que un amic va venir a casa i va descobrir el paquetet ple de tires de papers de molts colors. Em va preguntar: què és això tan maco? ostres!!! me n'havia oblidat!! Així que no vaig trigar ni un minut a obrir els paquets i posar-me a treballar, enrotlla que enrotllaràs...

I en van sortir aquests flocs que han servit per dues postals d'intercanvi i també per les de la meva família.

Seguiré experimentant perquè és molt relaxant i m'ha encantat!! això sí... cal tenir paciència!!!

Espero que us agradin perquè són d'un estil molt diferent (i suposo que aquí està la gràcia en fer cosetes diferents i sortir-se de l'espai de seguretat).







 

dimarts, 29 de desembre de 2015

Repte de desembre: Gerda Steiner


Un somni és només un quimera, una il·lusió. Però quan aquest somni és compartit, ja comença a fer-se realitat. 

(Proverbi africà)


Avui entrada ràpida per ensenyar-vos una nova postal-tag. Aquesta va viatjar cap a Tarragona i la vaig fer amb un segell de la Gerda Steiner per participar en el seu repte del mes de desembre (podeu trobar la informació aquí). 

La veritat és que estic enamorada dels seus segells i també des del primer dia que me'l va enviar ja sabia que volia fer però fins que no m'hi vaig poder posar... aish... aquest temps que ens manca!!!

Les fotos no reflecteixen massa bé els colors de la targeta però jo les vaig fer ràpidament per poder-la enviar i entre les meves i les que m'ha enviat la Charo (gràcies wapa!) he pogut fer alguna cosa...

Aquí està... aviat més :).




dissabte, 26 de desembre de 2015

Bon... Sant Esteve!!! :)


És poesia Nadal,
és nit ancestral,
és vers,
és llum de l'Univers,
és cançó, és simfonia,
és de l'any un regal,
és temps d'alegria
amb pinzellades de fred,
és un somni al món dels desperts...

(Isabel Barriel


Ja vaig tard per desitjar-vos Bon Nadal! aquest any no he tingut ni temps per ensenyar-vos les postaletes que he anat enviant a les noies que us vau apuntar a l'intercanvi, però aprofitaré aquests dies de vacances per bombardejar-vos amb motius nadalencs :).

Abans de començar agrair-vos a totes aquests tresors que ja llueixen a casa i els que estan per arribar, no sabeu la il·lusió que em fa obrir la bústia i amb quins nervis obro els sobres (alguns impressionants ja per ells mateixos!), així que... milions de gràcies per participar any rere any!!!!

Avui us ensenyo les dues primeres, amb un estil molt diferent al meu habitual però jo n'estic molt contenta. Les vaig dissenyar (més senzilles) pel meu taller de postals de Nadal amb alguns materials reciclats: capses de cartró, unes estovalles de paper del Nadal anterior, paper de llibre... No podia faltar el toc de fusta i tot i que a mi no m'agrada el daurat trobo que amb el cartró queda molt bé!! Cal dir que al taller va ser un model que va tenir molt d'èxit!!

Amb elles us desitjo un feliç Sant Esteve!!:)






dimecres, 23 de desembre de 2015

Jubilació...


L'alegria de viure prové de les nostres trobades amb noves experiències, i per tant no hi ha goig més gran que el de tenir un horitzó sense fi, que per a cada dia tinguem un sol nou i diferent.

(Jon Krakauer)


Molts dies sense passar per aquí... i amb poc temps per a passejar-me pels vostres blocs :(, però avui, primer dia de vacances de Nadal, ja no tenia excusa per seure amb tranquil·litat davant la pantalla de l'ordinador.

Els finals de trimestre sempre són una mica demencials, piles de correccions, mitjanes, notes, barrejades amb els extres nadalencs, el meu intercanvi de postals i aquest any la jubilació de la directora pedagògica del centre on treballo.

Aquests dies (més aviat nits) he estat treballant en dos dels regalets que li vam oferir ahir en el sopar de comiat, en ells (com en els altres que li vam fer) hi havia tot el nostre afecte i l'agraïment per la feina ben feta al llarg de molts i molts anys (per ella 40 a l'escola!). 

Ens deixa una persona que trobarem molt a faltar per la seva força, per la seva facilitat per enfrontar-se a qualsevol situació i persona, pel seu recolzament constant, també per algunes de les seves frases que sempre estaran entre nosaltres (com el "dónde vas manzanas traigo" :)). Per a mi aquests treballs (que gaudeixo tan fent) són una mostra del meu afecte i la manera de dir-li gràcies per tot.

El primer dels regals que us mostro és un "diorama" (45x35 cm) que simula un aula, amb la seva pissarra plena de mates, uns porquets com alumnes (ella els col·lecciona) i uns quants detallets que pretenen transportar-nos al que ha estat el seu dia a dia els darrers anys (els estris de dibuix de mida gran per a la pissarra, els llibres de mates, les pomes :), la calculadora, l'oració de Sant Francesc que ens acompanya a les aules i la creu de Sant Francesc, els pósters, el calendari, les llibretes, llapis, gomes, la paperera, els pupitres amb les motxilles penjades...

Les fotos una vegada més no fan justícia. Quan vam tenir el paquet embolicat (una de les meves companyes el fa convertir en un embolcall espectacular) em vaig adonar que no havia fet fotos, més que dues amb poca llum per provar la nova càmera que m'han regalat els Reis o el Pare Noel avançat i no vaig gosar a desfer el paper!!!. No us puc apropar els detalls :(, però espero que us en feu a la idea. La veritat és que només es pot copsar l'essència tenint-lo en viu al davant (em va fer gràcia que alguns companys en veure'l van dedicar-se a tocar cada detall!).


 
El segon regal és un àlbum amb fotos del personal del centre amb les dedicatòries. És un àlbum senzill i amb poca decoració interior (no hi havia temps per a mes) però jo n'estic satisfeta. 















 
 



I bé... si heu tingut la paciència d'arribar fins al final, espero que us hagi agradat tan com li va agradar a ella.

Aquests propers dies us aniré mostrant les meves targetes nadalenques que sé que ja han anat arribant a les seves destinatàries.

dimecres, 2 de desembre de 2015

Taller de postals de Nadal


No perdem res del nostre temps; potser en va haver de més bells, però aquest és el nostre.

(Jean Paul Sartre)
 
 
Dissabte passat vaig poder gaudir una vegada més d'un taller de postals de Nadal organitzat per l'Enxaneta, la Mercè novament va comptar amb mi per fer aquestes postaletes que tan m'agrada idear i crear any rere any. 
 
Dissabte però teníem una novetat, gràcies a la col·laboració de l'Associació Makers Vng vam poder realitzar el taller al Centre Cívic de Sant Joan, un espai molt agradable i ampli on van poder treballar de valent les meves sis alumnes i la meva ajudant-alumne especial: la Laia.

No van parar de segellar, retallar, decorar, experimentar, compartir, aprendre, xerrar (poquet perquè anaven de cul, jajajaja)... i espero que gaudir d'un matí molt agradable i en bona companyia (i amb unes galetes fantàstiques gentilesa de la Mercè... aish... com ens cuides!!! :)). Després d'això van gairebé acabar les quatre targetes que tenia preparades per l'ocasió i que ja us aniré mostrant, aplicant tècniques diferents i construint des de zero estructures diferents.

Per a mi va ser tot un plaer, sempre gaudeixo molt compartint les poquetes coses que sé, i les hores se'm passen volant!

Us deixo les fotos que em van passar dues de les alumnes (l'Edurne i la Imma) ja que jo continuo amb la càmera K.O. a l'espera de que els Reis Mags d'Orient me'n portin una de nova :).

Abans però agrair a totes elles, l'Edurne, l'Esther, la Imma, la Joana, la Laia, la Maria José i la Mònica que volguessin compartir aquest matí amb mi. Moltes gràcies!!! i espero que us hagin quedat ganes de repetir!!!