Bocins de paper, màgia i colors: 01/08/15 - 01/09/15

dilluns, 31 d’agost de 2015

Diorames...


Els nens necessiten saber que les paraules "és impossible" no formen part del teu vocabulari i que tu ets un incondicional dels seus somnis. 
 
(Wayne W. Dyer)

Sí, sí... segur que us estareu preguntat: diorames??? això no són els pessebres??? No sabia massa bé quin títol posar que fos una mica significatiu d'aquesta atípica entrada. Aviat entendreu perquè.

Ja fa temps (molttttttttttt) que la meva cunyada em va dir que tenia unes joguines que volia posar en els famosos marcs amb profunditat Ribba d'Ikea (i que consti que no tinc comissió, però ben pensat... potser que els hi demani, no? :)). 

Em va dir que podríem quedar un dia perquè amb la meva creativitat i la pila de materials que tinc potser podríem fer una decoració pels diferents personatges. 

Jo no sabia ni quines joguines eren i la veritat és que no me'n feia massa a la idea.

Finalment aquest estiu van venir a casa i vaig desvetllar el misteri. Va treure una pila de ninotets de goma d'aquells que tots hem tingut i amb els quals els meus nebots havien jugat molt (i jo!). 

Vam triar quatre famílies de ninots diferents (amb tots els que té es podrien fer 20 quadres!!!) i vam posar-nos a treballar. Aquell dia la Pilar també ens va acompanyar i vam fer una mica de pluja d'idees.

Les primeres figuretes escollides van ser el Tintín, el Milú i el capità Haddock. El meu germà havia imprès un fons (que era una miqueta més petit i ens vam inventar una mena de paspartú). 

Ràpidament vaig visualitzar el desert i se'm va acudir posar la sorra enganxada en un paper de seda rebregat per tenir més sensació de dunes.

Vaig enganxar primer la sorra de Vilanova, però mirant cada dia el resultat no m'acabava de convèncer el color i vaig fer una segona capa amb una sorra més ataronjada que vaig portar fa temps de Menorca (i és que jo ho recullo tot, jajaja), llàstima que ja gairebé no me'n queda (es pot fer una comanda per internet de sorra d'algun lloc concret?? :)). La sorra està enganxada amb cola blanca i al damunt també per a donar-li consistència.

Tot i que al desert els cels deuen ser nítids vam posar uns nuvolets i un globus aerostàtic per donar vidilla. Una ampolleta amb un missatge amagat, una brúixola a la mà del capità (un segell que vaig reduir amb la impressora, envellir amb distress i protegir amb glossy), la famosa frase del capità Haddock i un indicador per marcar el camí cap a Sabadell.

Aquest va ser el resultat:



I els detallets de més aprop...




La veritat és que em va encantar i em vaig motivar ràpidament, així que vam començar a maquinar el següent. Seria la Blancaneus i els set nans. Set nans??? i com els ficaríem dins del marc?? (fa 23x23 cm). 

Vam tenir clar que hauríem de sacrificar el vidre i algunes idees van anar sorgint... que si posar flors, que si posar un arbre, que si un gronxador, que si una escala...

L'endemà mateix no m'hi vaig poder estar de començar. 

Pel fons vaig triar un paper de l'Amy Tangerine amb el sol i els núvols. 

Vaig descarregar un arbre per la Cameo apte per muntar en capes. També amb la maquinota diabòlica vaig tallar les herbes del fons. Amb uns troquels les floretes i després venia el més complicat: l'escala i el gronxador.

Tenia una escala de fusta molt mona però era petita, així que la vaig ampliar amb la fotocopiadora i la vaig reproduir sobre "madera de balsa" (no sé com es diu en català), vaig haver d'enganxar dues capes perquè si no es trencava, la vaig envellir amb distress i ja està!

El gronxador també el vaig fer amb la fusta fent foradets per fer passar la corda que està unida al sostre del marc amb unes claus de ganxo (per això els núvols sobre el marc, per tapar-les). Quan hi vaig posar el nan al damunt li va venir de gust posar-se a fer tombarelles, horror!!! així que sota també vaig posar una clau de ganxo (dissimulada amb una mica de craft) com a suport del gronxador.

Ja només quedava algun detallet: li vaig fer un cistellet a un nan que havia perdut la seva aixada (amb un rotlle de cartró i cordill), unes pometes, una mica de glossy per destacar alguns punts, unes pedretes al terra i crec que ja està!!!

A veure si us agrada!!



El cistellet del nan amb les pomes (eren de fusta i les vaig pintar amb retoladors i protegir amb glossy)...


 L'escala i l'arbre d'aprop...


Un detallet del fons i del terra...


El gronxador... (aquest nan també havia perdut la seva aixada i va ser l'escollit per poder passar la corda per la seva mà).


I ja està... béeeeeeee, noooooooooo, sobre la taula tinc els altres dos que em falten (no us diré quins personatges vam triar) i m'ha agradat tant fer una cosa tan diferent (he fet una mica de tot: de fustera, d'scraper, de retalladora...) que segurament jo rescataré els barrufets de quan era petita i també m'animaré a fer un quadre per mi.

Quin "rollo" que he escrit!!!! espero que no esteu adormides i hàgiu arribat al final :). Aquesta entrada ha estat una teràpia per la depre preinici de feina que tinc avui :-O.

Espero que us hagi agradat i potser donat alguna idea...

dijous, 27 d’agost de 2015

Vinils...


Siguem agraïts amb la gent que ens fa feliç. 
Són els encantadors jardiners que fan florir la nostra ànima.

(Marcel Proust)

Un dia més, ja fent el compte enrere d'aquestes vacances (aish... per què no m'haurà tocat la loteria per fer-les perpètues??? :)).

Aquest estiu he fet una mica de tot i una de les coses que tenia a la llista de pendents era practicar una mica més amb la Cameo i els vinils tèxtils (un amic me'n va regalar uns quants i s'estaven omplint de pols, jeje). 

He de reconèixer que he descobert un món que m'ha apassionat!!! així que m'he dedicat a fer samarretes a dojo per a mi i per a regalar. Queden xulíssimes i és molt senzill de fer (bé... si el model no és molt complicat com el de la música que veureu més endavant, m'hi vaig passar una hora arrancant el vinil que sobrava abans de planxar!).

Ja us dic d'entrada que les fotos són un total desastre, buf! no hi ha manera de saber trobar el lloc i la llum adient per fotografiar roba, però bé... us quedeu amb la idea :) perquè com la majoria ja estan regalades no puc tornar-les a fotografiar :(.

Aquestes són algunes de les samarretes que he fet, alguns dissenys són descarregats de pàgines gratuïtes d'arxius de la cameo, d'altres traçats a partir d'imatges d'internet, d'altres fent una combinació d'arxius i figures i el vaixell el vaig fer jo amb un programa de dibuix modificant imatge que m'havia agradat. Si algú està interessat amb algun model només m'ho ha de dir.

Aquí van...

El primer experiment va ser per a mi (així si destruïa la samarreta no passava res, jajaja). Vaig descobrir el paper de forn que no havia utilitzat a la meva vida i que va fantàstic per planxar :). D'aquí va sorgir aquest vaixell que també vaig regalar a la filla d'una amiga:



El segon experiment va ser una mica més difícil, per un amic enamorat dels ratpenats. Oi que són divertits?



I la resta ja van anar sortint com a "xurros" :). 

Dues més per a la filla de la meva amiga, amb un mussolet i amb un gat i al darrera una sorpresa :).




Una altra per un amic aficionat al cinema (i regalador de vinils :)).


Una més per a mi mateixa (i això que les bicis reals no m'agraden gens ni mica, jajaja).
 

I aquesta per un amic que li agrada molt la música, bé... aquesta és meva, la seva negra de màniga curta no la vaig fotografiar, però com havia comès un error amb el vinil quan ja l'havia retallat vaig intentar corregir-lo i va sorgir una samarreta per a mi :) (no hay mal que por bien no venga diuen...).


I de moment ja està... però segur que continuaré fent cosetes, és un regal personalitzat i pràctic!


dijous, 20 d’agost de 2015

Aniversari...


Si vols anar ràpid, vés sol.
Si vols anar lluny, vés acompanyat.

(Proverbi africà)


Ahir va ser l'aniversari de la meva amiga Pilar i vam aprofitar una estoneta per veure'ns tot fent un cafetó (de fet cap de les dues en va prendre, jeje). Ja fa dies que tenia el seu regalet i tenia moltes ganes de donar-li. 

També feia molts dies que tenia en ment la targeta que li volia fer. Les dues ens vam enamorar dels papers de Arte&Scrap la primera vegada que els vam veure. Ella ha regalat unes quantes targetes amb aquests papers i vaig pensar que seria una bona idea utilitzar-los per a què tingués un projecte per a ella (és el que ens passa a les scraperes, regalem, regalem i no ens fem res per nosaltres :)).

I en va sortir aquesta targeta. La veritat és que és tot un plaer treballar amb aquests papers, són tan dolços!!!

Espero que us agradi tant com li va agradar a ella.

Tot i que no s'aprecia massa en la fotografia, l'arbre i el "duendecillo" estan retallats (l'arbre em va fer suar!!) i enganxats amb espongetes per donar-hi volum (s'ha mort la meva càmera i m'han deixat temporalment una reflex i vaig de cul... no m'agrada fer fotos i sóc de les que només pretenen prémer el botonet sense més complicacions...) .


 La part de darrera...


I algun detallet de l'interior...



Aquesta sí que és del meu estil, oi? :).

dimarts, 18 d’agost de 2015

CAS(E) this Sketch #136


L'Univers és com tu el vulguis pintar.

(R.J. Palacios)


Avui el dia s'ha llevat fosc, la pluja no ha parat de caure en tot el matí i ara tímidament apareix el sol... un fantàstic dia per estar a casa i gaudir dels petits plaers com fer una miqueta d'scrap.

He aprofitat aquestes hores del matí per acabar una targeta que us ensenyaré properament (primer l'haig de regalar) i m'he decidit a participar novament en el repte de CAS(E) this Sketch, síiiiiiiiii, no estic malalta, jajaja... ja sé que sembla impossible... però quan vaig veure la plantilla a seguir ràpidament vaig recordar una targeta que havia fet fa temps amb aquarel·les i botons i com tinc tres capses de calaixets plenes d'ells he pensat que en faria un bon ús tot rescatant la idea. 

Aquesta és la plantilla:


En podeu veure totes les interpretacions fent clic aquí.

I aquesta és la meva versió... Novament un fons blanc, una cartolina texturitzada d'un groc daurat per trencar una mica amb el fons, els meus estimats posca negre i blanc i una escala cromàtica feta amb botons,

Aquesta targeta també volarà cap a Alacant pel repte solidari proposat per 3flowers en aquesta iniciativa tan maca dels coixins en forma de cor per aquelles persones que han viscut recentment una mastectomia.

I no m'enrotllo més... aquí va la interpretació, espero que us agradi.


I, com no! la part de darrera!


dimarts, 11 d’agost de 2015

Els mesos de l'any: agost


Una multitud de petits plaers fa la felicitat.

(Charles Baudelaire)


Després d'uns dies de tenir una mica abandonat el blog ja torno per aquí, aquesta vegada per ensenyar-vos la ja habitual entrada mensual de l'intercanvi amb la meva amiga Pilar.

Aquesta vegada el tema era senzill, agost... i un només pensa en vacances :), per a mi les vacances són relax, solet, platja, passejades, descobriments, scrap, petites escapades... i això és el que vaig voler reflectir en el tag. La Pilar m'havia dit dies enrere que s'havia enamorat de la meva darrera postal amb rodonetes així que la vaig reversionar. Colors, rodones tintades amb distress, fustetes, un segell de síndria que em van regalar els meus alumnes i el joc de volums novament.



El de la Pilar és molt i molt dolç, amb aquests papers preciosos de la Mar Carrasco i aquestes casetes que em tenen enamorada. M'encanta!!!

 


dimecres, 5 d’agost de 2015

Menorca (2)


Quan ets, per un instant, el centre d'algú, aquest instant es converteix en etern.

(Montserrat Roig)

Ja hem canviat de mes... i aquests dies no he parat de descobrir llocs, de fer excursionetes, de compartir temps amb amics... 

Avui amb la tranquil·litat d'un dia festiu a Vilanova i des de la terrassa esperant que passi un bri d'aire (sense gaire sort), aprofito per mostrar-vos la segona part de l'àlbum de Menorca.

L'àlbum està ple de sobres i butxaquetes i targetetes i escrits amagats i tot i que no us ensenyaré totes les fotos per no avorrir-vos.












Espero que hàgiu tingut la paciència d'arribar al final i us hagi agradat :). Jo vaig gaudir molt fent cada pàgina (tot i que les vaig fer per duplicat!!!!). 

Ara a pel següent projecte!!!