Bocins de paper, màgia i colors: 01/11/12 - 01/12/12

diumenge, 25 de novembre de 2012

Diumenge...


On hi ha alegria, hi ha creació.
Com més rica és la creació,
més profunda és l'alegria.

(Henri Bergson)

Avui entrada curteta i sense imatge :). Ahir vaig viure un dia molt maco. Com cada any fèiem la trobada anual d'ex-companys d'especialitat de la carrera (l'any vinent farà 20 anys que vam acabar i que any rera any compartim un dia plegats!!!), sempre ens fa especial il·lusió compartir unes horetes junts i recordar batalletes :), i per això cada any guardem ja un espai en els nostres calendaris particulars per la trobada pels volts de Sant Albert (patró dels científics, en el nostres cas dels químics). Vaig anar a dormir amb un somriure i amb moltes ganes d'organitzar la següent trobada. 

I avui quan m'he llevat i mentre esmorzava seguint la meva rutina diària (llegir el diari per internet, consultar el bloc...) he viscut la segona alegria de cap de setmana.

He quedat la primera finalista en el repte organitzat per 3flowers on es demanava una targeta rodona!!! quina il·lusió m'ha fet!!! es van presentar moltes targetes i totes elles molt xules!! És la meva primera participació en el repte on cada quinze dies trien tres finalistes i una guanyadora del repte proposat!

El meu treball el trobareu dues entrades més endavant :), però si voleu inspirar-vos i veure els treballs de les participants els podeu trobar aquí.

Gràcies a l'equip de 3 flowers!! :)

dijous, 22 de novembre de 2012

Bocinets de paper pel Nadal...


Només l'amor i l'art fan tolerable l'existència.

(William Somerset Maugham)


Sempre he tingut una certa al·lèrgia a les agulles, i no parlo de les que et claven les infermeres i metges :) (no coneixo a ningú a qui li agradin aquestes!). 

De petita la meva àvia ja va batallar amb mi perquè aprengués la seva afició: el ganxet. Però jo em resistia!

També em vaig resistir a fer mitja (aquesta experiència va ser pitjor!), però sobretot a cosir... Els dissabtes (ni sé quants anys tenia) d'una època (que afortunadament no debia ser molt llarga) anava a aprendre a cosir (vores, traus, ostres!! per què cal cosir traus???, etc...) i buf... a hores d'ara encara recordo que la professora s'enfadava perquè no em posava el didal i jo acabava amb el didal al dit sense utilitzar-lo :). Certament tampoc no dec tenir aquests gens :), se'ls va quedar tots la meva germana :).

La màgia de cosir la vaig descobrir quan vaig començar a enquadernar, aleshores sí m'agradava enfilar l'agulla! i no calia didal!!! (tot i que alguna punxada he rebut!). Està clar que el paper és especial per mi perquè va ser capaç de vèncer al monstre de la costura, jeje.

La qüestió és que aquesta setmana l'equip de 3flowers ha proposat un repte de targeta tipus patchwork amb costura inclosa.

Com, evidentment, no tinc màquina de cosir, he fet uns quants foradets amb un punxó i m'he atrevit a cosir la cartolina. Com els meus pensaments creatius estan nadalencs he aprofitat uns papers que tenia des de fa una eternitat, unes estrelletes (es nota que m'encanten?) i aquest n'és el resultat (davant i darrera)!




dimarts, 13 de novembre de 2012

Nadal a la tardor...


Quan les coses anelhades ja no es desitgen, arriben.
Quan les coses temudes ja no es temen, s'allunyen.

(Lao Tse)


(davant)
I ja arribat Nadal! o... potser no? :) si més no puc afirmar que ha arribat Nadal a la meva taula de treball i al meu caparró creatiu, que no para d'estar envaït per pensaments plens d'estrelletes, flocs de neu, colors vermells, platejats, ...,  i bons desitjos, jeje. 

I és que ja començo a pensar en les postals de nadal (tot i que després sempre acabo fent-les el darrer dia!!! no tinc remei!!!) i em costa centrar-me en cap més projecte.

Ja feia temps que volia participar en algun repte de 3flowers perquè m'encanta fer targetes, però quan m'agradava alguna idea proposada no trobava el moment i sempre feia tard. Així que m'he dit: aquesta vegada arribaràs a temps! (per poc... però arribo :)).

(darrera)
La proposta d'aquesta quinzena era fer una targeta rodona i com no! vaig pensar a fer-la nadalenca. I la veritat és que m'ha encantat decorar-la, tant, que crec que aquest any moltes les faré així!!!



diumenge, 11 de novembre de 2012

Primavera a la tardor


Fes el teu curs en la vida com els astres per l'espai:
sense pressa, dins la mida, però també sens parar mai.

(Johann Wolfgang Von Goethe) 

(La part del davant)


 Ahir dissabte vam celebrar amb amics dos sants i aniversaris amb molt d'endarreriment. 

Vam començar el dia visitant l'edifici modernista de l'hospital de Sant Joan Baptista de Sitges amb el seu celler (gràcies Josep per fer-nos de guia!) i després de provar la malvasia els estómacs ja ens demanaven un bon àpat. 

Per la tarda una posta de sol esplèndida pintava d'un color especial l'església, el mar, el passeig i els carrers d'aquest lloc tan màgic que és Sitges... va ser molt relaxant...

(La part del darrera)
Per no perdre el costum :) jo era l'encarregada de les postaletes. 

Aquesta vegada les vaig fer les dues iguals. 

La inspiració va arribar a darrera hora i va a tornar a sortir el meu toc colorista. El fons en paper d'aquarel·la i amb tintes distress, aigua i el secador. La flor a mà amb cartró per donar volum i folrant cada pètal amb un trosset de paper diferent.

Enmig d'aquests dies força grisos i ennuvolats vaig voler retrobar-me amb la primavera abans de començar a endinsar-me en el Nadal :). 


Val a dir que des de que vaig conèixer a la Glòria, li he agafat "carinyo" al retolador i a retallar les coses a mà sense miraments :) (en aquest cas les flors). A veure si algun dia ho faig tan bé com ella! :).





















dijous, 8 de novembre de 2012

M de...


Jo sempre em sento feliç, ¿saps per què?
Perquè no espero res de ningú; ja que esperar fa mal;
la vida es curta, així que estima la vida,
sigues feliç i somriu sempre,
viu només per a tu i recorda:
abans de parlar, escolta;
abans d'escriure, pensa;
abans de ferir, sent;
abans d'odiar, estima;
abans de rendir-te, intenta-ho;
abans de morir, viu. 

(William Shakespeare)


M de... màgia, moments, música, memòria, melangia, miratge, misteri, mar, manualitats... i mil paraules i sentiments més... i com no... M de Montse :).

Aquest és un projecte que havíem de fer per la tarda a la trobada d'scrap de fa ja més d'un mes. Però el temps va fugir d'una revolada i no vam tenir temps. 

Ja feia dies que em donava voltes al cap de què fer i no trobava ni el moment ni la manera. 

Sempre que he vist les lletres he pensat: què xules!, però no em veia decorant-ne cap. Fins que un dia se'm va encendre la llumeta.

Una lletra de color blau, que la veritat és que no és un color habitual en els meus treballs, però el meu estudi (o hauria de dir scraproom? jaja) està pintat d'aquest color i volia posar-la aquí.


He decorat les dues cares per quan em cansi d'una tenir-ne una altra, jeje, amb un estil poc propi amb mi, però m'encanta fer coses molt diferents!!!

No hi podien faltar una clau i un rellotge... m'encanten!



dimarts, 6 de novembre de 2012

Cosetes...


Hem d'escoltar el cap,
però deixar parlar el cor.

(Marguerite Yourcenar)

Avui aprofito aquesta entrada per escriure alguna coseta que tenia pendent. Ja fa uns dies vaig rebre la sopresa de rebre un altre premi virtual, una vegada més em va fer molta il·lusió i em va sorprendre. El premi me l'ha concedit la Judy . Si no la coneixeu ja trigueu!!! :), és una artista impressionant, la reina dels LO. Els seus treballs són sempre plens de color, un esclat d'energia positiva!! Moltes gràcies wapa!!!




Com sempre se'm fa molt difícil passar el premi, són tants els blocs que segueixo i tants els què em queden per descobrir!!! per tant voldria donar-los a totes les persones que llegiu aquesta entrada i que em seguiu incondicionalment o senzillament aterreu per casualitat per aquí :).



L'altra cosa de la qual volia fer difusió és el repte que ja fa dies han proposat a Retos de Scrap i al qual em vaig apuntar només veure'l. Proposen un intercanvi de postals de nadal per enviar per correu ordinari en grups de deu persones (cada persona n'ha de fer nou).

Si us animeu encara sou a temps d'apuntar-vos-hi. És una proposta fantàstica.

Per mi el Nadal sempre ha estat una època especial, malgrat sigui també una època en la qual enyorem molt més les persones que ja no hi són, però també hi ha una màgia especial en els ulls dels nens, en les il·lusions que projectem envers el nou any que arriba... una època per tornar ser com el petit príncep, resistint-nos a créixer, jo... encara crec en els Reigs Mags d'Orient! :).

Des de petiteta que any rera any faig les meves postaletes, primer dibuixant (tot i que no ha estat mai el meu fort), després fent "scrap" (quan encara no es deia així) :) i ara ja amb una pila de recursos i fonts d'inspiració...  

Cada vegada hi ha menys tradició d'enviar postaletes i per mi és una llàstima (tot i que sóc afortunada i tinc amics que conserven la tradició), és una manera especial de dir: em recordo de tu i et desitjo el millor, a les persones properes i a aquelles que per un motiu o altre fa temps que no veiem però que estan dins del nostre cor. 

M'encanta el moment d'obrir la bústia i trobar un sobre inesperat, unes paraules dolces i sobretot el saber que aquella persona també té un espai per a tu en el seu cor.

En fi... no divago més, que quan m'animo... jejeje. Si alguna de vosaltres no participa en aquest repte però vol fer un intercanvi personal amb mi, jo estaré encantada, només cal que m'ho digueu!! :)
 

divendres, 2 de novembre de 2012

Estels...



Els ideals són com les estrelles.
No aconseguirem tocar-los amb les mans,
però al navegant, en la immensitat de l'oceà,
li serveixen de guia per arribar al seu destí.

(Carlos Shur)

Després de més d'un mes des de la trobada d'scrap a casa la Marta (bé, la seva mare :)), fa un parell de diumenges vaig fer una mini trobadeta a casa per acabar l'àlbum que havia començat aquell dia. 


Van venir a casa la meva amiga Pilar i la meva nova amiga Esther (a qui vaig conèixer a la trobada) per compartir un dia d'scrap. 

El meu menjador es va convertir en una pila de capses, papers, segells, tintes, cartolines, botons, cintes,... buf!!! 

La musiqueta sonant i la tranquil·litat d'un diumenge en bona companyia... Va ser un dia molt agradable!! 

M'encanta compartir aquests moments, rebre idees, donar-ne, adonar-me'n com cada persona hi veu coses diferents, tot i mirar el mateix... i... vaig aconseguir acabar el mini!!! en tenia moltes ganes però no trobava mai el moment.

Una vegada més en negre, vermell i blanc... una combinació que té una força extraordinària!!! i que ara abandonaré per uns dies per explorar altres colors, jejejeje.

Un àlbum que és un petit tresor personal, perquè ell és ple de les sensacions compartides el 23 de setembre amb personetes que ja han deixat de ser desconegudes. En ell he volgut guardar les fotos de la trobada, del dinar, dels obsequis que vaig rebre, les dedicatòries, les lletres i dibuixos de la Glòria, els resultats de les meves aplicades "alumnes" :).

Espero que us agradi!!!